Identifiquen les cèl·lules responsables de les recaigudes en el càncer de còlon

Aproximadament una de cada 25 persones desenvoluparà càncer de còlon al llarg de la seva vida i a l'estat espanyol se'n diagnostiquen prop de 30.000 casos nous cada any. Per tractar-los es fa servir de manera habitual la quimioteràpia, que en primera instància és efectiva en la majoria. Tot i això, molts pacients tenen recaigudes després del tractament. A l'estat espanyol es diagnostiquen 30.000 nous càncers de còlon cada any (Flickr) Cèl·lules resistents Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica han descobert que algunes cèl·lules implicades en el càncer de còlon es mantenen en estat latent i són capaces de reactivar-se després dels tractaments amb quimioteràpia i provocar un nou creixement del tumor perquè es fan resistents a aquests tractaments. Concretament, han trobat que les cèl·lules mare del tumor que tenen activa una determinada proteïna, anomenada Mex3a, quan són tractades amb quimioteràpia canvien a un estat que simula les cèl·lules embrionàries i després d'un període de latència es reactiven i es fan resistents. Això permet la regeneració completa del tumor. Algunes cèl·lules del càncer de còlon s'alteren amb la quimioteràpia i es mantenen en estat latent (Nature) Recerca en miniòrgans, en ratolins i en mostres de pacients Durant la investigació han estudiat la proteïna Mex3a en organoides, que són petits càncers derivats de pacients, que es poden cultivar al laboratori i que reprodueixen la complexitat del tumor tant pel que fa a estructura tridimensional com a varietat de tipus cel·lulars. D'aquesta manera, els investigadors han pogut veure l'evolució d'aquestes cèl·lules latents i observar-ne la reacció al tractament amb quimioteràpia. En el projecte també s'ha treballat amb ratolins i finalment els resultats els han contrastat amb mostres de pacients. La investigació s'ha fet en organoides, en ratolins i en mostres de pacients (Nature ) Una altra recerca identifica les cèl·lules que escapen dels tumors En una altra investigació, científics de l'IRB han identificat les cèl·lules que s'escapen dels tumors primaris i estableixen les metàstasis a diferents òrgans i això obre la porta en el futur a desenvolupar nous fàrmacs per atacar-les, com explica Adrià Cañellas-Socias, primer autor de l'estudi. " Algunes cèl·lules que hem trobat en pacients amb càncer de còlon tenen capacitat de disseminar-se i fer metàstasi. Es mantenen amagades i no es poden detectar durant un període de temps, però al cap dels anys provoquen l'expansió del tumor." Actuar amb immunoteràpia de manera precoç En la investigació, aquests científics també han demostrat que la immunoteràpia primerenca, anterior a la cirurgia, pot eliminar aquestes cèl·lules que s'escapen abans que comencin a estendre's. " Si donem immunoteràpia abans de la cirurgia, aconseguim prevenir la recaiguda i també l'aparició de la metàstasi, i això ens dona moltes esperances que els pacients tractats de manera precoç no desenvolupin metàstasi després de l'operació." Administrar immunoteràpia abans de la cirurgia pot eliminar les cèl·lules persistents i evitar la metàstasi (rawpixel.com) Actualment, entre un 20 i un 35% dels casos de càncer acaben fent metàstasi, principalment al fetge i al pulmó. El de còlon és el tercer càncer més comú, amb prop de 2 milions de casos nous cada any. Per saber-ne més... Identifiquen gens relacionats amb el càncer de còlon Un grup de gens serien responsables de la resistència d'un 30% de càncers de còlon (Hospital del Mar) Investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques han identificat un conjunt de gens que estarien relacionats amb la resistència als tractaments d'un 30% d'afectats per càncer de còlon. Han vist en miniòrgans que en aquest 30% de casos de càncer de còlon hi ha uns determinats gens activats relacionats amb la supervivència de les cèl· lules tumorals. El treball permetrà estudiar nous tractaments centrats en la inhibició d'aquests gens per intentar oferir noves alternatives terapèutiques a aquests malalts. Troben un marcador en sang per detectar el càncer de pàncrees més comú en estadis inicials Una proteïna pot ajudar a detectar el càncer de pàncrees de manera precoç (Flickr) La recerca, liderada per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i per l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, ha permès identificar una proteïna present a les cèl·lules tumorals que també entra al corrent sanguini gairebé des de l'aparició del tumor, com explica Neus Martínez-Bosch, investigadora de l'Hospital del Mar, que ha participat a l'estudi. " Aquest biomarcador és una proteïna que s'expressa a la membrana de les cèl·lules tumorals, i el que vam pensar és que, com que pot ser processada i alliberada de la cèl·lula, potser la podríem detectar en el corrent sanguini, com ha estat finalment." Això pot suposar un pas important en la detecció i el tractament precoç d'aquest tipus de càncer, un dels de pitjor pronòstic. Disponible a nivell mundial el primer test per al tractament personalitzat del càncer de mama HER2 positiu, un dels més freqüents Un nou test pot ajudar a millorar el diagnòstic d'un dels càncers de mama més freqüents (Barnaclínic ) El test utilitza dades genètiques de 27 gens del tumor i del sistema immunitari i també dades clíniques que permeten ajustar molt el tractament que rebran aquestes dones. El cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Clínic, Aleix Prat, creu que el test ajudarà a avaluar millor el pronòstic que pot tenir la malaltia a 10 anys. "Fins ara no disposàvem de cap instrument que ens ajudés a identificat a priori qui necessita més tractament i qui en necessita menys, i quin tipus de tractament més personalitzat pot rebre cada dona. És el primer test a tot el món que ajudarà els oncòlegs a prendre decisions molt més informades." La Poma us recomana... "A la luz de las estrellas", de Jo Marchant El llibre de Jo Marchant demostra la importància de l'observació de les estrelles al llarg de la nostra història (Espasa) El llibre fa un repàs científic, cultural i fins i tot místic de la nostra relació amb les estrelles. La genetista, microbiòloga i divulgadora científica Jo Marchant repassa la nostra història des de les coves prehistòriques per descriure la nostra vinculació amb el món dels estels. Visitarem, per exemple, monestirs medievals, acompanyarem arriscats mariners en els seus viatges guiats pel cel nocturn i descobrirem com les estrelles han influït en l'art, en les nostres creences religioses i en avenços científics com l'espai-temps descrit per Einstein. En definitiva, l'obra de Marchant ens mostra com la nostra existència ha estat en bona part lligada a l'observació estel·lar i fins on ens pot portar en el futur. Com, per exemple, l'estudi d'un meteorit, que ens pot ajudar algun dia a descobrir vida més enllà del nostre planeta.

Identifiquen les cèl·lules responsables de les recaigudes en el càncer de còlon

Investigadors catalans descobreixen que algunes són resistents a la quimioteràpia i després d'un període de latència es reactiven i provoquen la reaparició del tumor