"Francesca i l'amor", un viatge interior a través del procés artístic i la recerca de l'amor

El documental és una oda a l'amor que una dona acull al llarg de la seva vida. Amb un to fresc, acolorit i divertit, està dedicat a les dones que volen viure segons les seves pròpies normes i que, simplement, volen estimar i ser estimades. Quan la seva filla Djuna marxa de casa, la Francesca ha d'afrontar la seva nova situació vital (Alba Sotorra) La protagonista del documental és la Francesca, una artista plàstica de 65 anys barcelonina, que entén la vida com el seu art: des de l'absoluta llibertat, l'experimentació i el joc. Quan la seva filla Djuna marxa de casa per anar a viure a l'estranger, la Francesca es veu obligada a afrontar la seva nova situació vital, una estranya i inèdita independència que sembla estar marcada per un sentiment de solitud sobrevinguda. La Francesca troba la forma de conduir qualsevol situació cap a un terreny que li resulti còmode i divertit (Alba Sotorra) Filla d'una família burgesa, la Francesca ha trencat amb tot el que s'esperava d'ella per seguir el seu propi camí com a artista i com a dona. La seva mare, d'educació catòlica, mai no l'ha entès, i la seva relació se n'ha ressentit. D'altra banda, les seves últimes exparelles -el pare de la Djuna, amb qui ja només comparteix filla, i en Jaume Sisa, amb qui ha viscut una relació passional, però també dolorosa- han perdut presència a la seva vida, i la Francesca té ganes de tornar-se a enamorar. Però als 60 anys i vivint en un entorn endogàmic, el dels artistes, la recerca no es presenta tan senzilla. Animada per les seves amigues, es crea un perfil de Tinder, la famosa app de cites, i es llença a la recerca d'un nou company de vida. Els inicis de l'aventura són prometedors: és un joc, una novetat, i tot el que l'envolta, la preparació, els nervis, el flirteig, les converses posteriors amb les amigues, una mena de retorn a l'adolescència. La Francesca entén la vida com el seu art: des de l'absoluta llibertat, l'experimentació i el joc (Alba Sotorra) Les cites es van succeint i no passa res. Un seguit d'homes més o menys de la seva edat, tots molt educats i formals. Juganers, reflexius, propers, distants, que parlen de la vida, la feina, els fills, la maduresa, l'amor. La Francesca troba la forma de conduir qualsevol situació cap a un terreny que li resulti còmode i divertit, igual com fa amb l'art, però tot queda en anècdota: no sorgeix la química i l'emoció de l'aventura queda sufocada sota un vel de monotonia. Amb el temps, les cites, el seu procés artístic i les converses amb aquells que més la coneixen es converteixen en un mirall que l'ajuda a veure qui és i, sobretot, què desitja: una connexió vertadera i espontània, tan intensa com la que sent amb la seva obra. Després d'un petit desengany amb la Djuna, que trigarà més a visitar-la del que estava previst, la Francesca decideix canviar d'estratègia i buscar aquesta connexió amb els seus propis mitjans: el directe, la complicitat natural amb gent de carn i ossos. La Francesca constata que cal viure la vida en la màxima intensitat (Alba Sotorra) Segura, juganera i seductora, té una trobada gairebé extàtica amb un músic de carrer quan es posa a acompanyar-lo, com fent una trapelleria, amb una harmònica i un riure sincer i desbocat. La recerca afectiva es confon amb l'experimentació artística i el músic esdevé font d'inspiració i subjecte d'una nova obra d'art. Connectada de nou amb si mateixa, la Francesca aconsegueix tornar a sentir-se a prop de la Djuna malgrat la distància física. Poc després, la seva mare mor de manera sobtada. El procés de dol es barreja dins la Francesca amb un sentiment de lleugeresa i alliberació, i la clara constatació que cal viure la vida en la màxima intensitat. Fitxa tècnica: Direcció i guió: Alba Sotorra Clua Direcció de producció: Andrea Vilches Producció: Alba Sotorra, Maeva Savinien, Frédéric Corvez Producció executiva 3Cat: Cristina Muñoz Edició continguts 3Cat: Agustí Argelich Productor delegat 3Cat: Daniel Barea Música: Djuna Lund "Francesca i l'amor" és una producció d'Alba Sotorra i Urban Factory, amb la participació de 3Cat i el suport de l'ICEC, ICAA i Eurimages.