Forenses

La feina dels metges forenses ha esdevingut en els últims anys protagonista de moltes pel·lícules i sèries televisives, però continua sent una pràctica mèdica força desconeguda i carregada de tabús amb una realitat que té poc a veure amb els escenaris de ficció que coneix el gran públic.<br /><br />Quinze forenses asseguts davant d'una càmera per parlar del que senten cada dia quan s'enfronten als límits de la vida i de la mort no és una cosa que es vegi cada dia. El resultat és un testimoni clar i directe que serveix de fil conductor per fer un viatge als escenaris habituals de treball: les sales d'autòpsia, les guàrdies, els judicis. Però un viatge en el qual el que impacta no són les imatges sinó els sentiments que els protagonistes experimenten en treballar i que expliquen sense pors tot barrejant moments i records que mai fins ara havien explicat a ningú. <br /><br />La seva és una professió molt dura. Malgrat que també s'encarreguen dels peritatges judicials de malalties psíquiques i de lesions físiques derivades o no d'actes violents, en realitat el que els ha fet famosos és l'estudi de la mort i en especial d'aquells casos en què no ha estat de manera natural.<br />Això els ha fet guanyar el sobrenom dels "metges de la mort" i sovint apareixen en les cròniques de successos com els responsables d'aclarir morts escabroses i violentes.<br /><br />Potser per això els forenses són d'una casta especial. Són gent viscuda, dones i homes que coneixen de prop la mesquinesa d'una societat que la gran majoria de ciutadans es pensen que no existeix i de la qual ni els polítics ni els mitjans de comunicació no en parlen. Ells la viuen cada dia i s'hi enfronten, abans o després de passar per casa, on es desenvolupa una vida ben normal i aliena a tot això.<br /><br />Tot plegat fa que els metges forenses parlin d'una manera especial de la vida, dels fills, dels sentiments religiosos, de l'existència o no de l'ànima, del sentiment de risc i de perill, de la por de morir.… Més