Fins quan la falta de transparència sobre la monarquia?

La Fiscalia del Suprem investigarà el rei emèrit pels tripijocs amb les obres de l'AVE a la Meca. Una carpeta que fa anys que fa pudor. Han hagut de passar, no només anys, sinó una abdicació, uns quants titulars en la premsa estrangera i, sobretot, una investigació judicial a Suïssa, perquè la justícia espanyola reaccioni. Això sí. És un moviment que neix atrofiat: la fiscalia només podrà remenar els moviments de Joan Carles primer des del 2014 cap aquí. És el moment en què va deixar de ser rei i va perdre la inviolabilitat. El tel que blinda la corona es manté infranquejable. La justícia, un cop més, no és igual per a tothom, i menys per a la casa reial. Els negocis que Joan Carles Primer va fer durant 40 anys i la fortuna que pot haver acumulat continuen sent intocables. Temes sobre els quals molta gent té informació, però poca, molt poca, en parla. Ha estat a base de silencis còmplices que s'ha protegit la figura del rei emèrit. Tant per part del seu entorn com dels polítics i empresaris que hi han col·laborat al llarg d'anys i anys. Tothom calla. Tampoc cap partit polític espanyol han tingut la valentia d'afrontar les sospites al voltant de Joan Carles I. Ni tan sols -recordem-ho- ha estat possible obrir una comissió d'investigació al Congrés. Un tancament de files escandalós, en una democràcia que es vol moderna. Ahir diumenge, una televisió pública, EITB, tornava a posar el dit a la nafra. Amb unes declaracions molt greus de Corinna Larsen, exaristòcrata i examiga especial de Joan Carles, parlant d'amenaces de mort i d'assetjament per part dels serveis secrets espanyols -atenció- amb el coneixement de la casa reial espanyola. La falta de transparència clama al cel. La capacitat dels partits i de la judicatura per mirar cap a un altre costat, també.

Fins quan la falta de transparència sobre la monarquia?

Primer moviment de la justícia espanyola contra Joan Carles I