El toc de queda s'acabarà d'aquí un mes i mig, quan s'acabi l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol fa just cinc mesos. La pandèmia encara continuarà, així és que quins instruments tindran les administracions públiques per reduir la mobilitat dels ciutadans amb la finalitat de contenir els contagis? Una mesura inclosa en l'estat d'alerta En realitat, el concepte "toc de queda" no existeix des del punt de vista jurídic. Quan ens hi referim, parlem d'una limitació temporal del dret a la lliure circulació emparada pel reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2. La mesura es pren quan la segona onada de la pandèmia dispara la incidència de casos i pretén limitar els contactes i, per tant, evitar els contagis. Les eines jurídiques de les administracions autonòmiques El 9 de maig s'acaba l'estat d'alarma i, per tant, el mal anomenat toc de queda. Això vol dir que ja no es podrà limitar la mobilitat ciutadana amb la pandèmia encara a sobre? No ben bé. Hi ha una llei de 1986 que empararia les comunitats autònomes per restringir la lliure circulació. És la llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, que habilitaria les administracions a mantenir aquestes limitacions, segons Susanna Ferrer, advocada i diputada de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona: "Aquesta llei permet que les autoritats sanitàries competents puguin adoptar mesures oportunes que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible." Però alguns juristes posen en dubte la constitucionalitat d'aquesta norma i discuteixen que sigui suficient per habilitar les autoritats administratives a restringir drets fonamentals dels ciutadans com és el de la lliure circulació. Els Mossos controlen el compliment del toc de queda a Tarragona (ACN) Dubtes legals A més, aquesta normativa està lligada a la llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa administrativa, segons la qual els Tribunals Superiors de Justícia han d'autoritzar o ratificar les mesures adoptades per les autoritats competents en matèria de salut pública. En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó ha elevat una qüestió al Tribunal Constitucional perquè resolgui si aquesta autorització s'ha de fer d'ofici o quan algú impugni aquestes mesures. Susanna Ferrer exposa els dubtes de l'alt tribunal aragonès: "El que demana Aragó és si és funció dels tribunals fer un judici de legalitat, si hi ha separació de poders o no n'hi ha. Es demana si el poder judicial ha de fer un informe de legalitat d'una actuació administrativa que és pròpia del poder executiu." La solució que apunten alguns juristes és que s'elabori una llei orgànica de pandèmies que doni eines a les administracions per gestionar una situació com la que estem vivint i que els doni seguretat jurídica. Els principis constitucionals de les restriccions En qualsevol cas, sigui quin sigui el marc legal, totes les restriccions que decideixin les diferents administracions s'han de regir pel triple judici de proporcionalitat que estableix el Tribunal Constitucional: mesures idònies, necessàries i equilibrades. Susanna Ferrer ho resumeix així: "Les mesures han de ser idònies per aconseguir la finalitat que es persegueix. En el cas del toc de queda cal demanar-se: evita o limita els efectes de la pandèmia? és necessari? Hi ha alguna altra mesura menys lesiva per als drets fonamentals i amb la mateixa eficàcia? La restricció de drets fonamentals té més beneficis que perjudicis?" Potser és encara massa d'hora per valorar l'eficàcia del toc de queda, però alguns experts, com Daniel López Codina, investigador del Grup de Recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC, la consideren útil: "Si tens els bars tancats, però pots fer festes a casa, estem al cap del carrer. El confinament nocturn ha facilitat que es redueixin el nombre de contactes i, per tant, en aquest sentit és eficient."