Esclavitud al segle XXI: "El meu marit em va vendre a una xarxa de prostitució a la Xina"

L'experiència de la Victoria -nom fictici-, sembla que no sigui real. És dura i rocambolesca a parts iguals. Nascuda en un país de Llatinoamèrica, que tampoc vol anomenar, la necessitat econòmica i la traïció del pare dels seus dos fills, que ara tenen 20 i 11 anys, la van abocar a una màfia d'explotació sexual: "Em va vendre a una xarxa de prostitució que operava a la Xina. Vaig acceptar perquè em van dir que les condicions eren molt bones i que en tres mesos, després de pagar el deute, podia guanyar 20.000 euros." El botxí de la Victoria rebia diners per cada dona que enviava a la Xina. Segons Nacions Unides, al món hi ha 2 milions i mig de persones víctimes de tràfic. La Victoria va ser una d'elles: venuda i obligada a prostituir-se. Se'n va sortir i ho explica al Solidaris: pic.twitter.com/opt9x2wNaz Solidaris (@Solidaris_CR) December 3, 2021 Quan va arribar al país, van traslladar-la a una casa amb reixes. La van tancar. Li van prendre el telèfon i el passaport. També li van prohibir parlar amb les altres dones. I només la treien per anar a treballar en un club. Allà li donaven el passaport. I a la matinada, la tornaven a empresonar. Les condicions van anar empitjorant: "El deute va anar augmentant. Hi sumaven el menjar, el lloguer de l'habitació, el maquillatge. Ens multaven si no fèiem un client." La Victoria és conscient que l'han enganyada. A la Xina, va estar-hi una setmana però té la sensació que el malson va durar un any. No entenia l'idioma. Les olors la marejaven. Fins i tot, encara avui, quan va pel carrer i li arriba una flaire que li recorda el país, torna mentalment al calvari. Al club on havia d'exercir va conèixer una noia que feia temps que tenia previst escapar-se amb l'ajuda d'un client mexicà. Un dia se'ls va presentar l'oportunitat i la van aprofitar. I com si es tractés d'una pel·lícula, i després de superar molts obstacles, van trobar-se amb l'home mexicà en una cafeteria a dues hores en cotxe del prostíbul: "Va arribar d'incògnit. Ell tampoc no sabia a què s'enfrontava. Ens va comprar dos bitllets d'avió cap a Espanya. Ens va donar diners perquè agaféssim un autobús de Madrid a Barcelona i poguéssim menjar." A Barcelona, l'entitat Sicar.cat Adoratrius es va fer càrrec de la Victoria perquè tal com explica ella mateixa "estava totalment destruïda". Ara la Victoria té permís de residència i de treball i viu a la capital catalana amb els seus fills. El concepte d'esclavitud ha anat mutant al llarg dels segles, igual que ho ha fet la societat. Les cadenes físiques ara s'han transformat en maneres més subtils d'opressió i de violència. El que no ha canviat és l'objectiu final d'aquesta pràctica: el mercadeig de persones. Els nous esclaus tenen, majoritàriament, rostre de dona perquè la prostitució forçada és la pràctica més estesa en aquest món de màfies, deutes i enganys disfressats de promeses. La Maria, tancada i vigilada tot el dia La Maria -nom fictici- és una supervivent d'explotació sexual i també va ser enganyada. Té 30 anys i és nascuda en un país de l'Amèrica Llatina que no vol revelar. Les condicions miserables del seu lloc d'origen la van portar a emigrar a un altre país del mateix continent per poder tirar endavant les seves dues filles, que ara tenen 5 i 12 anys. Segons l'Organització Mundial del treball, el tràfic de persones és un dels negocis delictius més lucratius del món. La Maria (nom fals) en va ser víctima: va viure tancada, vigilada i obligada a prostituir-se sense descans. Ho explica al Solidaris: pic.twitter.com/H2E49Jn5qb Solidaris (@Solidaris_CR) December 3, 2021 L'experiència migratòria no va sortir com ella havia imaginat. Explotada laboralment en diferents feines i assetjada sexualment per la seva condició de dona, jove i sola, la Maria es va trobar sense opcions: "Fins que un dia un conegut que tenia a Espanya em va dir: 'Pots venir però aquí el que hauràs de fer és prostituir-te.' Vaig acceptar. Em pensava que podria guanyar molts diners." La Maria no podia sortir del club sense vigilància (Mercè Folch / Catalunya Ràdio) L'activista Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de Sicar.cat Adoratrius d'atenció a dones i infants víctimes del tràfic d'éssers humans, sap que la vulnerabilitat és un esquer perfecte per a les màfies. Unes màfies que tenen moltes cares: grups criminals organitzats, xarxes més petites o persones individuals. I afegeix: "Un 60% de les víctimes que hem atès han estat captades per persones properes del seu entorn familiar o de relacions. Es juga amb els vincles i amb la traïció." La Maria va arribar a Barcelona amb un bitllet d'avió comprat a correcuita per la xarxa que la va captar. Un cop aquí, la van traslladar a una altra ciutat, que no vol revelar, i la van tancar en un club. Estava morta de por. El conegut, molt amablement, li va dir que, a banda del preu del bitllet, li havia d'abonar una altra quantitat pels serveis prestats. La Maria, que no recorda les xifres, va acceptar perquè va entendre que li havien ofert una bona oportunitat per poder sortir-se'n i ajudar la família. La realitat que es va trobar la va trencar: "M'havia de pagar l'habitació. Cada dia pagava 40 euros. Hi havia càmeres per tot arreu. Estava sempre vigilada. No podia marxar fins que no pagués el deute. Em feien treballar malalta i amb la regla. No tenia cap dia lliure." A la Maria no li surten els números perquè el club no té prou clientela. Un lloguer mensual de 1.200 euros per una habitació és una quantitat molt elevada. Se sent atrapada perquè comença a ser conscient que l'han enganyada. I explica que si hagués anat a parar a un establiment on hagués pogut guanyar prou per enviar diners a casa i eixugar el deute, no hauria tocat tan fons. La Maria estava obligada a treballar cada dia encara que no es trobés bé (Mercè Folch / Catalunya Ràdio) Després de tres mesos, una batuda de la policia la va alliberar a ella i a les altres noies del club. La Maria fa quatre anys que no veu les filles i confia poder portar-les aviat a Catalunya. Ha treballat d'ajudant de cuina, a magatzems, i ens demana que, si us plau, diguem que busca feina. La situació a Catalunya: un patró concret Si parlem de tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual, és molt difícil saber quantes dones poden trobar-se en aquesta situació a casa nostra. El que sí que se sap és que majoritàriament provenen de l'Amèrica Llatina, de Nigèria i de Romania. Lluís Moreno és cap de la Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans de la DIC, la Divisió d'Investigació Criminal: "De les investigacions que fem als prostíbuls ens trobem amb un patró molt concret: noia jove que acaba d'arribar. Quan li demanem la documentació no la té. I està molt espantada." Per Lluís Moreno és un delicte molt difícil de detectar perquè moltes vegades ni elles mateixes són conscients que són víctimes d'explotació sexual. I no es refien dels cossos policials, per les experiències traumàtiques que han tingut als seus països d'origen o en el trajecte. A més a més, encara que aquestes dones tinguin la sort d'escapar-se o de ser alliberades, les violències continuen en els processos judicials. Moltes no volen denunciar per la desconfiança en el sistema. I a les qui denuncien, no se'ls pot garantir la protecció. Per tant, fer el pas és un acte de valentia. El cost psicològic Alba Alfageme és psicòloga especialitzada en violències masclistes. Ha participat en un projecte europeu que per primera vegada ha estudiat l'impacte psicològic del tràfic de persones en les víctimes. Un projecte coordinat per la Universitat de Barcelona i finançat per la Comissió Europea. Per Alfageme, les víctimes d'explotació sexual porten incorporada una motxilla carregada de violència prèvia que dificulta encara més el seu procés. Però també han de carregar amb la mirada inquisidora de la societat: "Aquestes dones viuen una triple opressió. Són dones migrades que viuen en un entorn de prostitució." Alba Alfageme, psicòloga ("Planta baixa", TV3) El nivell de destrucció psicològica que pateixen és tan gran que, fins i tot, arriba a la pèrdua d'identitat. Alfageme explica que una de les pràctiques de les xarxes de crim organitzat és canviar-los el nom per esborrar qui van ser. El patiment, en la majoria de casos, es manifesta en trastorns mentals: "Durant els sis primers mesos que una dona ha sortit d'una situació de tràfic, i en més del 60% dels casos, poden ser diagnosticades d'un trastorn psiquiàtric." El procés de recuperació és llarg i costós. I triguen molt a poder posar nom a tot el que van viure. Esclavitud al segle XXI: moltes arestes L'esclavitud contemporània té altres cares. El tràfic de persones amb finalitats d'explotació també passa per la feina forçada, per la mendicitat, els matrimonis forçats, l'extracció d'òrgans o per cometre delictes. Rosa Cendón sap que els nous esclaus no porten cadenes i els tenim davant dels nassos: "Tots som demandants d'esclavitud. No només en l'explotació sexual, sinó amb la roba que portem, amb les tecnologies. En aquests sectors hi ha esclaus i esclaves." Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de Sicar.cat Adoratrius (Mecè Folch / Catalunya Ràdio) L'activista creu que s'ha d'alfabetitzar la nostra mirada davant d'aquesta realitat per entendre quines violacions de drets humans estan patint persones que tenim a peu de carrer. Només l'any passat, Sicar.cat va atendre gairebé 200 persones de 33 nacionalitats, sobretot de Nigèria, Veneçuela i Colòmbia.

Esclavitud al segle XXI: "El meu marit em va vendre a una xarxa de prostitució a la Xina"

El tràfic d'éssers humans és el segon negoci més lucratiu del món. Segons Nacions Unides, cada any uns dos milions i mig de persones al món són víctimes d'aquesta pràctica