Presó: càstig o oportunitat
La presó, institució punitiva o educativa? Castigar o reinserir? Qualsevol sistema penitenciari ha de respondre a aquesta alternativa. El "Món" del 17 de desembre s'acosta a les presons de Catalunya i dels Estats Units, dos models oposats. El primer, pensat per rehabilitar i proporcionar una sortida els convictes. El segon, fonamentalment punitiu, que busca garantir que es pagui a la societat i a les víctimes en forma de condemna.
Coneixerem la història de Zakharia, que va sortir del Marroc sent un nen, va arribar clandestinament a Catalunya i ha passat mitja vida entre barrots. Ha estudiat a la presó i l'acompanyem a l'examen final d'un cicle formatiu que li permetrà, als 29 anys, imaginar un futur diferent per a ell.
Cada cop hi ha més casos com el de Zakharia: el setanta per cent dels interns de les presons catalanes no tornen a delinquir. Veurem el contrast amb els Estats Units, on l'índex de reincidència és l'oposat: set de cada deu presos tornen a la presó, després d'haver-hi estat una primera vegada. A més, la primera potència mundial ho és també en població penitenciària, tant en termes absoluts (2,1 milions de persones compleixen condemna) com relatius (655 presos per cada 100.000 habitants).
Molt sovint, l'exclusió social dels més pobres és un factor que acaba portant a la delinqüència i a la presó. El programa reflexiona amb l'escriptor argentí Martín Caparrós i amb Miquel Fuster, que va aconseguir sortir de la marginació, sobre el terme "aporofòbia", el refús o la por als pobres.
I, finalment, en l'últim "Món" de l'any analitzarem un dels fenòmens que ha marcat el 2019 a escala global: les explosions socials que s'han produït en latituds tan diverses com el Líban, Equador, Xile, Iraq, França o Catalunya. Quins són els elements comuns que porten la població a sortir al carrer? La reclamació de millores econòmiques i socials no ho explica tot. Josep Ramoneda ens dona les claus d'un model de protesta que està passant pel damunt de l'stablishment.
