Després del fracàs electoral d'Andalusia i amb la crisi galopant, Pedro Sánchez podria haver optat per una retirada cap a la moderació, buscant  escenaris més còmodes i centristes. Però no. Ha tirat pel camí de l'esquerra, reforçant l'aliança amb Podem i anunciant coses com un impost sobre els beneficis extraordinaris dels bancs. També amb rebaixes en el transport públic. Sí, són mesures temporals, no estem parlant d'una reforma fiscal de dalt a baix, però són mesures que molta esquerra havia demanat fa temps: en situació d'emergència, mesures extraordinàries. També ha incomodat la dreta reivindicant la llei de memòria democràtica, la de la mort digna o la llei trans. Busca el suport de la majoria de la investidura. Aquestes mesures tenen dos reptes: el primer, que es tramitin de pressa i amb efectivitat. El segon, i més difícil, que aconsegueixin fer-se un forat en les notícies, amb un panorama de mitjans de comunicació majoritàriament hostil al govern espanyol i, per dir-ho d'alguna manera, molt combatiu.