Els nous Caçafantasmes són de primera

"Cazafantasmas: Más allá" ***** Qui hagi pogut resistir sense caure en la temptació de veure alguns dels tràilers o de llegir aquests comentaris implacables plens d'espòilers, que segueixi així. El millor és rebre aquesta immensa sorpresa tan verge com sigui possible, i per això en aquest article no hi ha gaire res sobre la trama. Però sí que és oportú dir que aquest film dirigit per Jason Reitman, fill del director dels dos primers episodis originals, Ivan Reitman, ha sabut recollir de forma magnífica l'esperit d'aquelles pel·lícules que han quedat per sempre gravades a l'imaginari de diverses generacions. Es nota, a més, que Reitman Jr. no acaba d'arribar a l'ofici. Seves són "Up in the air", "Young adult" o "Juno", per exemple. En aquest nou capítol dels Caçafantasmes, Reitman Jr. fa confluir de manera sublim la nostàlgia ben entesa dels anys 80 amb els gustos del públic actual. És un film ideal per estrènyer llaços entre pares i fills, per generar complicitats i passar-s'ho pipa. És divertida, emocionant, enginyosa i amb un ritme que no decau mai. A banda de Reitman, gran part del mèrit cal atribuir-lo al seu coguionista, Gil Kenan, nominat a l'Oscar per "Monster House", un film d'animació que beu de la mateixa font, i que va dirigir el remake de "Poltergeist". Però també cal esmentar el repartiment. D'una banda, aquest equip amb aires dels Goonies que es forma per lluitar contra els nous i els vells fantasmes i que compta, entre d'altres, amb una carismàtica Mckenna Grace i amb l'estrella de "Stranger things" Finn Wolfhard. I, de l'altra, els adults que els acompanyen, com ara l'home formiga Paul Rudd o l'excel·lent Carrie Coon de "The leftovers". Celeste O'Connor, Finn Wolfhard, Logan Kim i Mckenna Grace, en una escena de "Cazafantasmas: Más allá" És cinema d'evasió, sí. Però dels millors. Té moltes picades d'ullet als fans, moltes i grosses. Però no força en cap moment el record nostàlgic, com sí que ho fa l'esmentada sèrie de Netflix dels germans Duffer ("Stranger things"). S'acostaria més al que va aconseguir J. J. Abrams amb "Super 8" fa 10 anys. Tot plegat fa que l'equilibri entre el que és vell i el que és nou sigui perfecte, que la trama flueixi amb absoluta normalitat i que acabi generant un efecte inesperat: que els que ja van veure les dues primeres Caçafantasmes en el seu dia tinguin ara la mateixa sensació d'aleshores, no el record del que va ser, sinó una nova descoberta com aquella. És, en definitiva, un film generacional, d'aquella generació que, com diuen molts jocs de taula, va dels 5 als 99 anys. P.D: I quedeu-vos fins al final, que hi ha escenes postcrèdits!

Els nous Caçafantasmes són de primera

El 3 de desembre s'estrenarà l'esperadíssima seqüela dels Caçafantasmes, "Cazafantasmas: Más allá", i aquí us en fem cinc cèntims sense que hagueu de patir pels espòilers