La història de Romeu i Julieta l'han explicat diferents autors al llarg del temps. Però qui l'ha fet passar a la història ha estat William Shakespeare. Per què ell? Doncs perquè ell tenia la capacitat d'utilitzar les paraules adequades. Sabia posar nom a les coses com no ho havia sabut fer ningú i amb la història dels joves Montagut i Capulet ho va fer. Romeu i Julieta no es coneixen de res, no s'han vist mai, però en una sola pàgina, en una de sola, s'enamoren bojament un de l'altre i es besen. De fet, es besen dues vegades. Ràpid, oi? És una de les característiques de l'enamorament sobtat. És ràpid. Però com de ràpid? Ramon Gener llegeix el passatge que explica el moment. Acte primer, escena 5 Romeu: Si profano amb indigna mà eix reliquiari, siga el càstig pres: els meus llavis suavitzaran l'aspre contacte amb un tendre bes. Julieta: Bon pelegrí, no us reprengueu la mà, mans de sants toquen mans de pelegrí, com es besen les palmes dels palmers. Romeu: No tenen llavis els palmers i els sants? Julieta: Sí, pelegrí, llavis per la pregària. Romeu: Deixeu-los, santa, fer com les mans; us preguen no obtenir una fe contrària. Julieta: Els sants no es mouen, tot i concedir. Romeu: Doncs no us mogueu. Per tos llavis, dels meus trauré el pecat. 👩‍❤‍💋‍👨 Julieta: I així, els meus guarden el pecat que han pres? Romeu: El pecat de mos llavis? Aviat torneu-me'l. 👩‍❤‍💋‍👨 Julieta: Beses amb un art encès. En total, un minut amb nou segons. A "Romeu i Julieta", l'amor apareix en només 69 segons. Aquest temps és el temps de la literatura, el temps de les paraules boniques, però, en realitat, l'amor entre Romeu i Julieta, l'amor a primera vista, neix en un únic moment, en un microsegon. Neix en una primera mirada.