Els 300 títols més destacats de la història dels videojocs ja estan recopilats a la guia "Game Changers. La revolución de los videojuegos", que publica l'editorial Phaidon i destaca aspectes com el disseny, la tecnologia, el grafisme o l'impacte en la cultura popular d'aquests productes durant 70 anys d'història. El llibre té voluntat enciclopèdica i, per això, recull els jocs per ordre alfabètic. Hi ha des de les primeres creacions dels anys 50, com el Nimrod britànic per fer partides d'estratègia matemàtica contra un ordinador gegant, fins al Dorfromantik alemany per crear paisatges virtuals publicat el 2022, passant pel tenis taula del Pong dels anys 70. Segons explica a Catalunya Ràdio el director de l'editorial Phaidon a Espanya, Pedro Martín Caro, cada joc va acompanyat d'imatges i un text que, sobretot, destaca quina ha estat la seva aportació al sector i a la cultura popular: "Que sigui un text molt fàcil de llegir, però que t'aporti o et faci adonar-te que --de sobte-- la narració d'aquest videojoc va ser innovadora, que es va entrar un element molt més complex en la creació dels personatges, el disseny o la música." El disseny, la tecnologia o el grafisme són alguns dels aspectes que es comenten dels videojocs del llibre Pel que fa al públic al qual va dirigit, Pedro Martín Caro parla de dos de ben diferenciats: d'una banda, aquella persona que sap de videojocs, a la qual farà pensar sobre el tema que domina d'una altra manera, i de l'altra, aquella que mai s'ha plantejat que siguin més que un entreteniment, a la qual farà veure l'impacte cultural que poden tenir: "El gamer trobarà un llibre que li farà entendre més la cultura en la qual està i li descobrirà alguns videojocs que no tenia al seu imaginari (per exemple, perquè geogràficament no li toquen). I, després, hi ha molta gent que entén que el videojoc és cultura popular. Un cop que, a partir del 2012, el MoMA ha començat a comprar videojocs, el diàleg sobre si  són art sembla que està encaminat. Aleshores, a un sociòleg, a un antropòleg o a qualsevol persona li pot interessar aquest llibre." 70 anys d'història resumits en 300 títols Al llibre es poden consultar jocs tan icònics i diversos com The Last of Us, Tetris, Second Life, Super Mario Bros, Space Invaders, Grand Theft Auto, Call of Duty o Minecraft, però fer una guia de títols històrics a nivell mundial implica deixar-ne alguns fora, per més èxit comercial que haguessin tingut al seu dia. Així, diu Pedro Martín Caro que no és tan important l'èxit que hagi tingut el videojoc, sinó si ha aportat alguna cosa: "Assassin's Creed i Tomb Raider serien dos dels videojocs que hi han de ser sí o sí i, en canvi, Prince of Persia l'hem deixat fora perquè és posterior i més del mateix. D'altra banda, el videojoc d'aventures japonès del 2006 Kami va ser un gran fracàs comercial,  però ara mateix és considerat per la crítica com una de les grans joies." Per donar una visió de conjunt del pes del videojoc com a sector industrial i del seu impacte en camps com l'art o la cultura, el llibre ofereix altres continguts que relacionen els títols i els posen en context, com dos assajos dels experts Simor Parker i India Block. També hi ha un recull de biografies, un glossari de termes o un sistema de relacions que permet al lector saber --per exemple-- qui és el dissenyador d'un videojoc i quins altres n'ha fet. El volum també ressenya una vintena d'ordinadors i consoles, com l'Spectrum ZX, la Nintendo, la Sega o la Neo-Geo. Un videojoc per a cada generació Pel que fa als títols més coneguts pel gran públic que recull el llibre, dels anys 70, destaca el Pong, un joc de tenis taula de gràfics extremadament esquemàtics, on la raqueta era una ratlla i la pilota un quadradet. El va treure la casa Atari el 1972 en format Arcade, és a dir, per als salons recreatius, i tres o quatre anys després arribava a les cases via les primeres videoconsoles. I del joc domèstic a un que va triomfar als salons recreatius dels anys 80: Space Invaders. Aquest joc japonès va sortir al mercat el 1978 publicat per Taito i es considera el gran precursor del format shooter, és a dir, el videojoc on la gràcia és disparar i matar, en aquest cas exèrcits de marcians que baixen en formació cap a un canó làser. Va ser un dels primers grans èxits comercials dels videojocs, i també un dels primers títols amb repercussió a la cultura pop: dona títols a cançons pop de Pretenders i de la Yellow Magic Orchestra (YMO) de Ryuichi Sakamoto, i surt en un saló recreatiu de la pel·lícula "Terminator 2". L'exitosa sèrie The Last of Us està inspirada per un dels videojocs més guardonats de la història (CCMA) Més endavant, un emblema del canvi de mil·lenni és l'Age of Empires, que és un joc d'estratègia en temps real que va publicar Microsoft el 1997. La pantalla de l'ordinador converteix la història de la humanitat en un camp de batalla interactiu, on cal alimentar i dirigir societats senceres, des de l'edat de pedra a la de ferro, construint edificis i gestionant els seus recursos, fins que estiguin preparades per batre els seus enemics. L'any 2000 havia venut tres milions de còpies. I per últim, un clàssic del segle XXI és The Last of Us, desenvolupat per Naughty Dog i publicat per Sony el 2013, un dels videojocs més guardonats de tots els temps. Aquest joc distòpic fa avançar la narració mitjançant la camaraderia dels dos personatges protagonistes, l'adolescent Ellie i el Joel, un home ja gran que l'escorta per un món apocalíptic infestat de zombis. La clau del seu èxit, diuen els aficionats, és la connexió emocional que els jugadors estableixen amb els protagonistes. No cal dir que és el joc que ha inspirat l'exitosa sèrie de mateix títol que aquest any ha emès HBO.