La sida no és una malaltia del passat. No s'ha erradicat. Encara avui dia afecta gran part de la població mundial. De fet, l'any 2020 hi havia 37,78 milions de persones vivint amb VIH (virus de la immunodeficiència humana), se'n van infectar 1,5 milions i 680.000 van morir de malalties relacionades amb la sida. A Espanya, cada any es produeixen més de 3.000 infeccions de VIH, i 800 a Catalunya.

Són xifres que impacten i que mostren, sobretot, que malgrat que existeixin antiretrovirals que permeten als infectats tenir una bona qualitat de vida, encara hi ha molta gent que no té accés a aquests medicaments.

L'OMS advertia el 2020 que 12 milions de persones al món amb VIH no rebíen el tractament i que la majoria morien a cap de pocs anys d'infectar-se.

Què és la sida?

La sida és una malaltia que deteriora el sistema immunitari del pacient i és l'últim estadi de la infecció pel virus del VIH. Les persones poden infectar-se per diverses vies, però les més comunes són la transmissió sanguínia, la sexual i la vertical (de mares a fills).

El Dr. Josep Mallolas, cap de la Unitat de VIH-Sida de l'Hospital Clínic, recalca que no hi ha altres maneres, a part de les esmentades, per contagiar el virus:

"El virus de la sida només es pot transmetre per la via sexual, la parenteral i la vertical. No es pot transmetre d'enlloc més. Les llàgrimes, la suor, la saliva... no poden transmetre el virus de la sida, i això és molt important."

La infecció inicial no sol presentar símptomes específics, tot i que en alguns casos pot provocar un quadre clínic semblant al d'una grip. A la segona fase, la de latència, la majoria dels pacients no presenten cap símptoma.

El doctor Josep Mallolas, un dels especialistes més veterans en el tractament del VIH, durant l'entrevista amb Adam Martín a l'Hospital Clínic (Francisco Avia)

Aquest virus ataca els limfòcits CD4, un tipus de cèl·lules responsables de lluitar contra les infeccions i de coordinar les defenses de l'organisme.

Primer, el virus es fixa en una sola cèl·lula, i s'hi fusiona. Després, allibera el seu material genètic, que es combina amb l'ADN de la cèl·lula, i això permet la producció de més virus de VIH, que al seu torn s'alliberen a la sang per atacar altres cèl·lules CD4 i per reproduir aquest procés.

Sense antiretrovirals, la infecció s'escampa i, al cap de 10 o 12 anys de la infecció, causa la sida, una síndrome que causa moltes malalties, i no pas una de sola. Ara, després de molts anys d'investigació, disposem de fàrmacs que permeten mantenir a ratlla la infecció, però això no sempre ha estat així.

La malaltia que va marcar una generació

El 1981 es va detectar el primer cas de sida. Era als Estats Units, als Centres per al Control i la Prevenció de Malalties. Allà van detectar una forma rara de pneumònia en cinc joves homosexuals de Los Angeles. En aquell moment, el virus del VIH era un gran desconegut i ser seropositiu era una sentència de mort.

L'any 82, aquella malaltia nova es batejaria com sida, síndrome d'immunodeficiència adquirida, però encara no se'n sabia la causa. El gener del 1983, l'Institut Pasteur va anunciar el descobriment d'un virus, el VIH, que podia estar implicat en la sida, però aquesta idea encara trigaria uns anys a ser acceptada.

Mentrestant, en aquella època, els anys 80, l'heroïna es va estendre per tot el món. Milers de joves consumien drogues i es passaven xeringues en el temps d'oci. L'any 1984, només a l'àrea metropolitana de Barcelona, hi havia uns 18.000 consumidors habituals d'heroïna. El 1988, el servei d'Urgències del Clínic atenia una mitjana de tres persones per sobredosi cada setmana. Malgrat que el consum majoritari es produïa als barris pobres, l'heroïna també va arribar a les classes mitjanes i altes de la ciutat.

Alguns d'aquests joves van morir per sobredosi i d'altres van començar a emmalaltir per aquest virus que just s'havia començat a descobrir, el VIH. A aquests, també s'hi sumaven tots aquells joves, especialment homosexuals, que tenien relacions sense precaucions i que també es contagiaven.

Així doncs, mentre la comunitat científica intentava trobar les causes de la sida i una cura, la xifra d'afectats i de morts augmentava de manera exponencial a tot el món.

El 1987 es va aprovar la primera teràpia antiretroviral, coneguda com a AZT o Zidovudina. Malgrat que no curava el VIH, impedia que el virus es multipliqués per l'organisme. No obstant, produïa efectes secundaris greus i en alguns pacients no funcionava, de manera que, encara que prenguessin la medicació, morien al cap d'uns anys.

Un dels primers antiretrovirals que es va utiltizar per tractar el VIH

Les teràpies amb antiretrovirals han anat millorant al llarg dels anys i els efectes secundaris han disminuït. Avui en dia, les persones que en prenen de forma constant poden arribar a portar una vida gairebé normal i a envellir com la resta de la població.

Un estigma que perdura

Quatre dècades enrere, quan va aparèixer la sida, els sectors més conservadors de la societat nord-americana van considerar la malaltia com un càstig diví i moltes altres persones de tot el món van abraçar aquesta explicació moralista, cruel i injusta.

Actualment, aquest estigma encara existeix. Un estudi que es va fer el 2021 treia a la llum que més de la meitat (el 56%) dels catalans que tenen VIH han patit, en algun moment, algun tipus de discriminació pel seu estat serològic.

De fet, moltes persones decideixen portar la malaltia en l'anonimat, com és el cas del testimoni del podcast, per evitar les males mirades i comentaris que encara es fan sobre la malaltia:

"Crec que no en trauré res d'explicar-ho. Jo no en parlo ni amb els amics, d'aquest tema."

A la ciutat de Barcelona 1 de cada 80 persones està infectada amb el VIH, això vol dir que segur que has estat en contacte amb alguna persona que tenia el virus. El problema rau, segons els experts, en la poca acceptació social que encara té la malaltia. Així ho destaquen al segon capítol del podcast "Historial Clínic".

El VIH, un virus actual: 38 milions de persones hi conviuen

Més de la meitat dels catalans que tenen VIH han patit en algun moment algun tipus de discriminació pel seu estat serològic