Els investigadors de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica creuen que el pont del Diable de Tarragona es va construir per mostrar el poder de l'Imperi romà a la península Ibèrica, per sobre de la seva funció de transvasar aigua per a la ciutat. Les últimes investigacions de l'ICAC han permès demostrar l'existència d'un aqüeducte primitiu que captava l'aigua al torrent de la Fonollosa, a Valmoll (Alt Camp) i que, per tant, el pont del Diable no era imprescindible per abastir l'antiga Tàrraco. Jordi López, investigador de l'ICAC.  "Des del punt de vista tècnic, el pont de les Ferreres no era necessari. L'aqüeducte antic ens demostra que l'aigua arribava igualment a l'antiga Tàrraco, sense necessitat del Pont. El sentit de la seva construcció era crear un gran monument de la Tarragona romana." Pla general del Pont del Diable i l'antic aqüeducte del Francolí on s'han fet tasques d'excavacions per part de l'ICAC. (ACN / Ariadna Escoda) Les últimes investigacions, incloses en el pla quadriennal del projecte 'Els aqüeductes romans de Tàrraco',  han determinat que la construcció anterior al pont del Diable o pont de les Ferreres podria datar del segle I aC. Els treballs arqueològics també han servit per documentar altres ponts que hi havia al llarg del traçat de l'aqüeducte del Francolí, com és el cas del pont del Tupino. Segons l'investigador Jordi López, es tracta "d'un Pont del Diable en miniatura", del qual avui només se'n conserva parcialment la capçada. Pla general del Pont del Tupino, de l'anterior aqüeducte que abastia d'aigua la ciutat de Tarragona. (ACN / Ariadna Escoda) Els experts demanen protegir els fragments de l'aqüeducte primitiu Jordi López és partidari de protegir els fragments trobats i museïtzar-los. "La nostra reivindicació, des del punt de vista patrimonial, seria intentar protegir els fragments d'aqüeducte i museïtzar-ne alguns, com ara la finca del pont del Diable. L'objectiu seria fer-los presentables al públic i per això proposo la construcció d'un camí paral·lel a les excavacions." Els investigadors de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica intentaran renovar el projecte quadriennal, per quatre anys més, per acabar de documentar dos aqüeductes nous que han trobat a la comarca del Baix Gaià i intentar-ne recuperar algun tram.