"Comunisme o llibertat". Marina Garcés ha analitzat l'"escenografia del disbarat que domina molt bé Isabel Díaz Ayuso". Cada cosa que fa genera un foc, especialment a través de les xarxes socials. "Sembla que jugui al joc dels disbarats", diu Garcés. Isabel Díaz Ayuso va fer un tuit que es va convertir en eslògan, en punt de pàrtida, en inici de la campanya ressituada que començava quan Pablo Iglesias va anunciar que deixava la vicepresidència del govern espanyol per presentar-se a les eleccions autonòmiques de Madrid.  COMUNISMO O LIBERTAD. 4 de mayo. Isabel Díaz Ayuso (@IdiazAyuso) March 15, 2021 Què ens diu aquesta frase i a qui parla? La frase diu que "el que està en perill és la llibertat", i el missatge s'adreça a aquells que poden sentir que la seva llibertat d'escollir pot ser amenaçada segons qui guanyi. Ayuso el que vol transmetre és que l'exercici de les llibertats individuals, entesa com a privilegi, està amenaçada.  "Ayuso vol dir que, si guanya l'esquerra, està en perill la llibertat. S'adreça a qui pot sentir que la llibertat d'escollir pot estar amenaçada segons qui guanyi." @MarinaGarces ens parla del lema "comunisme o llibertat" d'@IdiazAyuso #PlantaBaixaTV3 ▶ https://t.co/Q9Rv8TtrCQ pic.twitter.com/qxdh7zC3pI Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) March 22, 2021 Ayuso situa el comunisme com quelcom que ens pot prendre aquesta llibertat.  "Aquesta frase és una apel·lació interclassista i aspiracional: s'adreça als que poden escollir i també a aquells que aspiren a poder fer-ho." "La meva vida és meva i ningú m'ha de dir què he de fer." Ho hem vist amb els negacionismes, que, amb la pandèmia, s'han fet molt evidents. Qui són els altres per privar-nos de llibertat? Fins on arriba la nostra vida a ser dels altres? A què es refereix Ayuso quan parla de comunisme? Com tots els "ismes" del XIX, Garcés explica que venen carregats, per una banda, d'una cultura, una literatura i uns ideals, i d'una altra, d'una història real i concreta. Quan Ayuso treu l'espantall del comunisme, entenem molt bé de quins personatges parla: per una banda, el comunisme soviètic, i, per l'altra, el comunisme bolivarià. Els referents d'això són qualsevol cosa que parli en nom de molts, del comú, i que té el germen de la dictadura a dins. "De dictadures, però, aquí n'hem conegut de genealogies bastant més properes a Ayuso, i el germen dictarorial o autoritari no és exclusiu d'aquelles ideologies que tenen a veure amb el comunisme." La llibertat de poder participar en allò comú Ara que se celebren els 150 anys de la comuna de París, una experiència revolucionària que va acabar amb una massacre, Garcés la recorda perquè va demostrar que una ciutat podia fer-se càrrec no només de la política, sino també de tots els aspectes de la vida, també de la cultura. Una comuna que desmunta la idea que només ens podem fer càrrec de tot des de dalt.