El català, motor d'integració: "Qui perd la vergonya de parlar-lo no sap el que guanya"

La justícia dona 15 dies a la Generalitat perquè totes les escoles catalanes facin el 25% de les classes en castellà. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya deixa aquestes dues setmanes de marge al conseller d'Educació perquè doni instruccions i estableixi garanties de control als centres per aplicar forçosament el castellà a les aules. El departament ja ha anunciat que hi presentarà recurs. Una resolució que genera més convulsió al voltant del català i l'ensenyament, perquè revoluciona l'aplicació de la immersió lingüística. Els entrebancs per fer canviar el pacte per la llengua a l'escola no són una novetat, però la sentència que fixa una quarta part de les classes en castellà afecta tot el sistema. Diversos organismes i informes alerten que l'ús del català recula en escoles i instituts. En aquest sentit, el debat sobre la realitat sociolingüística de Catalunya posa èmfasi a garantir el màxim aprenentatge del català, aplicar una màxima immersió, perquè el castellà té un percentatge d'ús superior. Quina defensa fan, de l'aprenentatge del català, diversos testimonis que un dia van arribar a Catalunya sense parlar la llengua pròpia del país? D'alumne d'acollida a professor de català En Mohamed va arribar amb 8 anys del Marroc amb la seva família. Ni els seus pares, ni ell ni els seus germans parlaven aleshores català. Aquesta situació la recorda com a molt dura, perquè era una barrera per integrar-se a Catalunya: "Recordo plorar molt, tenir molta angoixa a l'escola perquè no em podia comunicar amb ningú. També recordo aquella època amb molta il·lusió ja que se'ns obria un món nou." L'aula d'acollida va ser el primer contacte del Mohamed amb el català. Aprendre la llengua, reconeix, el va fer sentir un més a l'escola i va ser un primer pas per apropar-se a la societat catalana: "L'acollida a l'aula va ser un dels moments més bonics. No només serveix per aprendre la llengua, sinó que també aprens cultura i tradició catalana: la castanyada, el carnaval, el conte del Patufet." En Mohamed assegura que aprendre català era un pas necessari per no sentir una diferència respecte dels companys de classe. En Mohamed i els seus germans van decidir parlar en català a casa per facilitar la seva pròpia integració social Ara, 20 anys després de l'arribada des del Marroc, en Mohamed és professor de català a secundària. Va ser en aquesta etapa escolar, precisament, quan assegura que es va enamorar de la llengua catalana: "Recordo anar a 3r d'ESO, tenir 15 anys, i veure al quiosc llibres de la Mercè Rodoreda. Em va enamorar la manera com està escrit 'La plaça del Diamant', que em recordava la meva llengua que és pràticament oral." Sobre la situació actual del català a les escoles i instituts, en Mohamed reconeix que els nous alumnes que arriben de fora de Catalunya creuen que amb el castellà n'hi ha prou per integrar-se socialment: "L'any passat vaig ser tutor de l'aula d'acollida i, respecte al català, l'alumnat justificava que parlaven només castellà perquè deien que la gent ja l'entén i que té un ventall més ampli de possibilitats que el català." Defensa la construcció d'un pensament crític per donar rellevància a la llengua: "S'ha de fer entendre als adolescents que necessiten el català per estar al centre i fer altres assignatures." Sobre l'evolució de la immersió lingüística als centres educatius, en comparació amb la seva etapa escolar, en Mohamed considera que les escoles han perdut implicació en l'ús del català: "Abans recordo una insistència per parlar en català. Ara ens trobem alumnes que et parlen en castellà, perquè no veuen la necessitat de fer-ho en català, i companys docents que s'hi dirigeixen també en castellà. Com a alumne, no m'ho havia trobat mai." El català com a integrador social En Josep Herrerías va arribar l'any 1955 d'Andalusia, com ho feien en aquella època molts migrants del sud d'Espanya. "Quan vaig arribar no sabia que existia Barcelona ni que s'hi parlava català." Sense la possibilitat de ser escolaritzat en català en plena dictadura franquista, la seva mare va ser qui li va exigir l'ús de la llengua per facilitar la progressió social a Catalunya. "Recordo que la meva mare em va dir: 'Esto no será nunca más una cuchara, un cuchillo, ni un tenedor. Això serà una cullera, un ganivet i una forquilla." En Josep explica que en arribar a Catalunya van viure en precarietat, en una barraca. Els barris marginals de Terrassa, assegura, vivien una situació molt tancada pel que fa al català, que ningú, diu, el parlava. Explica que el seu aprenentatge va ser completament social i a poc a poc, d'una manera que defineix "per voluntariat": "L'aprenentatge era com la pluja fina que et va mullant. En lloc d'aigua eren paraules que després es van convertir en un idioma. I un idioma es va convertir en una manera d'entendre i estimar una realitat. El català va ser la clau d'acceptació social que sense la llengua no hauria tingut." En Josep Herrerías va entendre que era una progressió lingüística i social parlar el català El fill d'en Josep Herrerías va néixer a Catalunya i considera la immersió lingüística una transició normal per defensar la llengua i la cultura catalana. Assegura que posar entrebancs a l'aprenentatge del català a l'escola i a nivell social és un tipus de violència que impedeix accedir a un nivell cultural, social i emocional important: "És valorar i implicar-se en aquesta terra i buscar arrels. Jo no he perdut cap origen pel fet de parlar català, sé d'on vinc i on soc. No he renunciat mai a la meva família andalusa i no m'ho plantejo com una cosa incompatible." La Maritza va aprendre català als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística Un altre cas d'immersió lingüística efectiva és el de la Maritza, que va arribar de Mèxic fa 3 anys i es va instal·lar permanentment a Barcelona. Abans, el 2017, va estar estudiant onze mesos a la capital catalana i assegura que desconeixia la importància del català a la comunitat: "No sabia res de català ni de la cultura d'aquí. Sabia que existia una llengua pròpia, però no sabia de la seva fortalesa." Per a ella, entendre i aprendre el català ha estat una via per crear lligams i formar part de la societat: "El context o el lloc no s'adaptarà a tu, has de ser una mica empàtic perquè a tu no t'agradaria que no valoressin la teva cultura." La Maritza va estudiar al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que fomenta el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana i ofereix cursos gratuïts de nivell inicial i bàsic. Assegura que el mètode per reforçar l'expressió oral ha estat un punt clau per accelerar el domini de l'idioma: "El nivell bàsic el pots tenir als tres mesos de començar les classes. Qui perd la vergonya no sap el que guanya." Una de les situacions que critica en un context social és el canvi de llengua del català al castellà quan les persones detecten que no és una catalanoparlant nativa. "Intento fer l'esforç de dir que estic aprenent català quan vaig a les botigues i els hi dic que vull practicar." No obstant això, a la Maritza li sorprèn l'habilitat dels bilingües per canviar ràpidament entre el català i el castellà. El català a l'escola Quina és una de les fotografies de la realitat lingüística del català a les escoles i instituts? L'Óscar, nascut a Catalunya, és estudiant de segon de batxillerat i sempre ha viscut a Nou Barris, a Barcelona. Assegura que el català pràcticament no ha existit mai en el seu dia a dia. "M'he comunicat sempre en castellà i he rebut la influència del català a l'escola, de part dels professors." Considera que la immersió lingüística no és efectiva al seu centre educatiu perquè alguns professors s'adapten als alumnes a l'hora d'escollir la llengua per dirigir-s'hi: "A vegades acaben fent una barreja de català i castellà, perquè hi ha gent a classe que no domina el català. Un 99% de les converses a l'institut són en castellà. També donem respostes als professors en castellà, com si fos un costum. No ens han incentivat a fer-ho en català." Els nous alumnes de batxillerat al seu institut no tenen accés a l'aula d'acollida. L'Óscar assegura que un reforç d'unes 8 hores de català al seu centre és insuficient per atraure els adolescents que consideren que només parlar castellà és suficient per desenvolupar-se socialment: "El centre ha proporcionat una ajuda fora de l'institut per reforçar el català, però no sempre interessa." L'Óscar assegura que al seu institut els professors s'adapten a la llengua dels alumnes Malgrat que l'Óscar reconeix que el català ha estat una llengua marginal en la seva infància i adolescència, explica que des de fa unes setmanes l'utilitza diàriament per no perdre-la: "No crec que s'hagi de perdre, no la volia tenir només a la butxaca. Cada vegada es va degradant més el català i no vull ser una de les persones que perdi la llengua, perquè també és cultura." "Ha fallat la indiferència" Carme Junyent és lingüista i presidenta del Consell Lingüístic Assessor del govern de la Generalitat. Assegura que el català es troba en una situació precària des de fa molts anys i que l'administració n'ha estat sempre conscient: "Hem viscut amb la ficció que la immersió lingüística ha estat un model d'èxit. Ens han enganyat quan deien que la llengua vehicular dels nostres fills a secundària era el català. El que ha fallat ha estat la indiferència." L'assessora de l'executiu català assegura que està "enrabaida" perquè s'ha negat sistemàticament la mala salut del català respecte al castellà. Junyent dubta que el paper del consell assessor per definir les estratègies necessàries per impulsar la llengua catalana als centres educatius sigui efectiu sense el suport real del govern català. Pel que fa la immersió lingüística, considera que el model va funcionar correctament fa dècades, quan es va aplicar un programa en contextos on el català era una llengua absent. Ara bé, apunta que part del fracàs actual recau en els professors: "La secundària va seguir funcionant com si la immersió no existís. De fet, no es va fer mai cap actuació perquè hi hagués canvis de comportament lingüístic en els professors. Si veiem que fan classes en castellà als nostres fills i unes quantes famílies ho han denunciat, per què el Departament d'Ensenyament no els ha fet cas? El gran error és negar aquesta realitat." Junyent evita buscar culpables del fracàs fora de Catalunya i critica la inacció d'anteriors consellers d'Ensenyament pel que fa a la protecció del català: "Hem d'afrontar això com a país, no enganyar-nos tant amb Madrid. Si volem, la llengua no ens la poden prendre."

El català, motor d'integració: "Qui perd la vergonya de parlar-lo no sap el que guanya"

La sentència que imposa una quota de castellà a les escoles agita encara més el debat sobre la realitat lingüística de Catalunya i la fortalesa del català