Diari de l'Apollo 11: 50 anys de la missió que va trepitjar la Lluna

La història de la humanitat va canviar per sempre fa mig segle. Neil Armstrong i Buzz Aldrin es van convertir en els primers éssers humans a trepitjar la Lluna. Michael Collins els va acompanyar a bord de l'Apollo 11. Miquel Sureda, doctor en enginyeria aeroespacial i professor a la Universitat Politècnica de Catalunya, ens transporta al 1969 i ens fa reviure en primera persona aquest viatge increïble, que es va aconseguir amb una tecnologia menys potent que el telèfon que portem a la butxaca. 15 de juliol del 1969 Neil Armstong, el comandant de la missió, Buzz Aldrin, el pilot del mòdul lunar, i Michael Collins, el pilot de la nau Columbia, són els tres escollits per canviar la història de la humanitat. Se'ls veu tranquils. Fa anys que es preparen físicament i psicològicament i porten setmanes en quarantena perquè res pugui espatllar la missió. 15 de juliol de 1969. Queda un dia per al llançament de l'Apollo 11. Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins fan la seva darrera roda de premsa abans d'enlairar-se cap a la Lluna. Demà serà un gran dia!#Apollo11 #Apollo50th pic.twitter.com/uPMZcjjpeU Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) July 15, 2019 16 de juliol del 1969 Després de l'últim esmorzar amb els seus companys de la NASA, els tres astronautes es preparen per al llançament. És un dels moments més perillosos. El coet que els catapultarà a l'espai és un monstre de 3.000 tones i que consumeix l'equivalent a 30 piscines olímpiques de combustible per segon. Qualsevol error pot convertir el coet en un explosiu letal. Per sort, el llançament és tot un èxit! 16 de juliol de 1969. Armstrong, Aldrin i Collins s'acomiaden de les seves famílies. En 12 minuts i a 28.200 km/h, l'Apollo11 entra a l'òrbita terrestre. Tothom respira. Superades les primeres dificultats, la nau posa rumb a la Lluna. #Apollo11 #Apollo50th pic.twitter.com/jHPHpnBGbb Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) July 16, 2019 17 de juliol del 1969 El viatge a la Lluna continua. És un dia tranquil. Els astronautes han dormit, han menjat i es dediquen a tasques menors com clorar l'aigua, purgar les cel·les de combustible i organitzar les eines i objectes personals que floten per la nau. L'Apollo 11 fa la primera connexió televisiva. 17 juliol 1969. Els tres astronautes fan la primera connexió televisiva camí de la Lluna. Expliquen com és preparar-se un estofat de pollastre a l'espai i mostren la Terra des de la nau#Apollo11 #Apollo50th pic.twitter.com/EgdJhNAoUj Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) July 17, 2019 18 de juliol del 1969 És el tercer dia de viatge i tot va bé. Però els astronautes no poden relaxar-se perquè tot a l'espai comporta un cert perill. Els sistemes i components han estat testats a la Terra i això fa que no hi hagi la certesa de si funcionaran correctament. 18 de juliol del 1969. La Lluna està cada vegada més a prop. Armstrong fa guàrdia, mentre Aldrin i Collins miren de descansar. No poden dormir. Són conscients que estan creuant l'última frontera del coneixement humà#Apollo11 #Apollo50th pic.twitter.com/nJZFqB8IC3 Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) July 18, 2019 19 de juliol del 1969 Armstrong, Aldrin i Collins arriben al seu destí, a 400.000 quilòmetres de la Terra. La maniobra d'entrada a l'òrbita lunar és crítica, però tot va com estava previst. Dediquen les hores prèvies a estudiar la zona d'aterratge i a preparar la roba per al passeig lunar. 19 de juliol de 1969. Han arribat! La Lluna es veu enorme i fosca. És un moment crucial de la missió: la nau ha d'entrar en l'òrbita lunar. A Houston tothom aguanta la respiració...#Apollo11 #Apollo50th pic.twitter.com/jYp4611qg2 Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) July 19, 2019 20 de juliol del 1969 Ha arribat el dia. Els astronautes estan nerviosos i triguen més del compte a esmorzar i posar-se el vestit espacial. Les anteriors missions de l'Apollo ja havien demostrat que la tecnologia per arribar a la Lluna existia, però el descens mai s'havia provat. És el moment de la missió on poden produir-se més errors i n'hi ha. El sistema té una sobrecàrrega, però es decideix tirar endavant la missió. Aquesta decisió va ser possible en part gràcies a l'enginyera de sistemes Margaret Hamilton. Amb només 27 anys, Hamilton, única dona entre un munt d'enginyers, va liderar la programació del computador de l'Apolo 11 i va crear el sistema de prioritats que va permetre a l'Eagle continuar el descens tot i la sobrecàrrega del processador. Superat aquest primer escull, Armstrong fa aterrar el mòdul lunar "in extremis" i esquivant cràters. 20 de juliol de 1969. Neil Armstrong i Buzz Aldrin es converteixen en els primers homes que trepitgen la Lluna. Des de la Terra, mil milions de persones són testimoni d'aquest moment històric#Apollo11 #Apollo50th pic.twitter.com/6bIibiRV2N Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) July 20, 2019 21 de juliol del 1969 Després de recollir mostres i tenir una visió privilegiada de la Terra, Armstrong i Aldrin han pogut tornar al mòdul principal, tot i que no ha estat fàcil. D'aquí tres dies, tots tres tornaran a la Terra i creuaran l'atmosfera per caure al Pacífic i ser rescatats. Seran considerats per sempre més herois nacionals. 21 de juliol de 1969. Després de dues hores de passejada lunar, els tres astronautes es retroben i s'abracen emocionats. Preparen la nau per tornar a la Terra, conscients que res tornarà a ser com abans#Apollo11 #Apollo50th pic.twitter.com/ep9qESBvWR Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) July 21, 2019 L'impuls de la missió de l'Apollo 11 no va ser científic sinó geoestratègic. L'arribada d'un astronauta nord-americà a la Lluna va posar el punt final a una lluita per l'hegemonia espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica, en plena guerra freda.

Diari de l'Apollo 11: 50 anys de la missió que va trepitjar la Lluna

Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins van ser els herois que van fer possible l'arribada a la Lluna. Resseguim els passos de la missió que va canviar la història de la humanitat