Aquesta excursió és fàcil, per a tots els públics, i molt completa. I és que al final del camí, a la punta de la petita península atrapada entre un meandre del Ter, s'hi troba el nostre objectiu: el monestir de Casserres. Per tant, estem davant d'una proposta que ho té tot: un objectiu culturalment interessant, una ruta amb poc desnivell, un camí molt ben marcat i unes bones vistes al pantà, que ens queda just a sota. L'anem descobrint a mesura que avancem, entre balconades naturals: Panoràmica del pantà a mig camí (CAT de Setmana) El punt de sortida el posem al parador de Sau, al terme de Tavèrnoles, a prop de Roda de Ter (sortida 183 de l'Eix Transversal). El camí comença allà mateix, en un trencant a mà dreta perfectament indicat. Comença una caminada d'uns 8 km (anar i tornar) per un corriol molt ben fressat amb les vistes i l'aigua de Sau a la nostra dreta (si n'hi ha, és clar). Inicialment no veiem gairebé res perquè els arbres tapen les vistes. Estampa del primer tram del camí de Casserres (CAT de Setmana) Però això canvia al cap de 20 minuts, quan comencen a arribar les primeres balconades. Entre roures, alzines i marques de senglars, ens apareixen finestres naturals amb fermes panoràmiques d'aquesta raconada de Sau. Comprovareu que alguns dels miradors són roques suspeses. Sòlides, però suspeses. I no patiu, no hi ha sensació de vertigen perquè aquest efecte queda mitigat per la vegetació que ens envolta. Meandre de l'embassament a mitja caminada (CAT de Setmana) Casserres, mil anys d'història amb final feliç El camí va avançant amb petites pujades i baixades fins que ens plantem al final de la península i... Pam! Mil anys ens contemplen! A l'indret on fa mil anys dues dones van fundar el monestir de Sant Pere de Casserres. D'ençà que es va restaurar (1994-1998) s'ha acabat la degradació de l'espai i s'ha evitat, per exemple, que s'hi celebrin misses negres, com passava als anys 70. Vista aèria de Casserres I els orígens? Doncs cal recular fins a principis del s. XI: una dona, Ermetruit, decideix comprar unes terres en un racó de la muntanya amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a Sant Pere. En aquell mateix punt, elevat sobre un meandre del Tezer, ja hi havia un castell amb una capella dedicada al mateix sant, un Castrum Serrae, una referència en llatí que es tradueix com a Castell de les Serres. I d'aquí, Sant Pere de Casserres: Conjunt del monestir Una noble osonenca, Ermetruit, compra les terres al comte Borrell de Barcelona l'any 1006, i a partir de llavors, i amb l'ajuda de la seva successora Engúncia, impulsa el que acabaria sent el monestir. Qui en sap un pou, de Casserres, és Dolors Vinyet, guia del monestir: "Aquestes dues dones van poder transgredir aquestes normes i comprar aquestes terres al segle XI. Fer això era com reservar-se una part de parcel·la al cel i això els donava una projecció important davant de tots els nobles." Més enllà de la història, Casserres també té una llegenda, que ens porta també a la mateixa època: "La llegenda diu que els vescomtes d'Osona van tenir un fill que va començar a parlar només de néixer, i els va dir que viuria 30 dies. I els va demanar que, un cop mort, el seu cos fos posat en una arqueta i es carregués en una mula, i que l'animal anés fins on volgués. I va dir que allà on s'aturés la mula, s'hi havia d'aixecar un monestir sota l'advocacia de Sant Pere." Al llarg dels segles Casserres n'ha passat de tots colors, i ben aviat va entrar en un procés de decadència que va culminar els segles XVIII i XIX. Al segle XX es van fer algunes actuacions de recuperació, però van ser insuficients. De fet, dins del recinte s'hi van arribar a fer misses negres perquè tothom hi tenia accés. Raconada de Sau des del camí (CAT de Setmana) La millora definitiva va arribar a finals del segle XX amb una restauració total que ha deixat el recinte en les condicions actuals. Ideals per fer-hi una visita després d'una bona caminada pels boscos de Sau i Tavèrnoles.