Coses que no s'aprenen a la tele

Que la tele té uns valors educatius intrínsecs és una evidència, i és una via molt útil per ensenyar a la canalla què NO han de fer a casa, al carrer o a l'escola. Un exemple molt evident el podeu trobar al "Com si fos ahir", on de ben petits se'ls ensenya que la violència no és mai la solució als problemes. Ser agressiu com el Miquel no porta enlloc i acostuma a deixar la reputació de l'agressor per terra. L'educació del "Com si fos ahir", per terra. També poden aprendre a NO jugar amb foc ni a fer-se pets en públic. I de cap manera combinar totes dues coses, que el metà és molt inflamable. I si malauradament totes dues circumstàncies es donen alhora, com al "Tot es mou", cal anar ben protegits. NO qüestionar el poder és un aprenentatge molt valuós en l'època en què vivim. Si no, els vostres fills poden acabar treballant al "Polònia" fent gags criticant el cap d'estat. I això no ho voleu, oi? I si veieu l'Òscar Dalmau parlant d'adoctrinament a la televisió pública, només és per fer ironia de la cosa. Qui s'atreveix a dir que a l'escola i a la tele s'adoctrina? Evidentment es posa èmfasi en assignatures més profitoses, com ara saber com NO s'ha d'escriure, per exemple. I es demostra d'una manera molt clara ensenyant les notes manuscrites del Marc Giró a l'"Està passant". La conclusió és evident: si no s'és metge, es pot acabar sent presentador de televisió. Per últim, la canalla ha de saber expressar-se amb claredat. Per això l'"Eufòria" mostra que NO poden parlar ràpid ni atropelladament si volen fer-se entendre. I amb música, ja se sap que les lliçons passen millor. N'heu après molt, mirant aquests exemples?