Continuar contaminant, però que no ho sembli: l'ecoblanqueig de la indústria petroliera

El documental "Total: rentant la cara a la petroliera" és una indignant investigació sobre els objectius reals de la companyia francesa de petroli i gas Total, una de les cinc més potents del món, que practica, sense escrúpols, l'anomenat greenwashing, l'ecoblanqueig. Tot i els esforços per semblar una empresa que aposta per la lluita contra la crisi climàtica, experts com Tim Gould adverteixen que prevalen els enormes beneficis econòmics que encara suposen el petroli i el gas, a diferència de les alternatives més respectuoses per al medi ambient, molt menys rendibles: "No hi ha hagut mai un canvi en el sistema energètic que hagi trencat la relació entre una economia global en expansió i la quantitat de CO&#8322; que emetem a l'atmosfera." El documental denuncia les subvencions milionàries a les energies fòssils, superiors a les despeses de sanitat de tot el món juntes ("Total: rentant la cara a la petroliera") Una falsa aposta per la sostenibilitat A través d'entrevistes inèdites amb experts i directius de Total coneixem les veritables intencions de l'empresa, lluny del màrqueting, per presentar-se com una companyia que aposta per la transició energètica. El missatge de la multinacional francesa, insistent i calculat, transmet la voluntat d'invertir en energies renovables, fins i tot amb un canvi de nom, ara TotalEnergies, present a 130 països i amb 1.000 filials. Però en realitat, els projectes d'extracció de combustibles fòssils de Total segueixen sent el puntal de l'empresa, encara que sigui a costa d'explotar territoris on la legislació ho permet. Patrick Pouyanne, president i director general de TotalEnergies, s'esforça perquè la imatge de la companyia encaixi amb l'alarma social per la crisi climàtica actual("Total: rentant la cara a la petroliera") Uganda, explotació i destrucció del medi El cas més flagrant actualment d'abús de Total al medi ambient i als drets humans és en una zona rural d'Uganda. Està perforant 400 pous, alguns dins d'una àrea natural protegida, refugi de fauna i de milers de pagesos ugandesos. Un oleoducte transportarà el petroli extret fins al mar, la quantitat de 230.000 barrils de cru al dia, travessant la sabana i altres paratges naturals. Es preveu que s'emetin 33 milions de tones de CO&#8322; cada any. A Uganda, TotalEnergies té actualment el seu projecte més ambiciós, que estaria prohibit en altres països amb més control sobre el medi ambient i el respecte als drets humans ("Total: rentant la cara a la petroliera") L'explotació, que durarà 25 anys, ha transformat completament el territori i afecta centenars de pobles, d'aquest futur El Dorado de la regió dels grans llacs. Els activistes que intenten advertir de la destrucció del medi a la població són empresonats. "Aquí el petroli donarà feina a uns quants, beneficis a uns altres i sobretot la seva part de desolació: especulació, contaminació, corrupció, tràfics, prostitució, sida..." Perforacions al costat d'una llar d'infants El gegant de l'energia francès actua allà on les lleis no el poden frenar, encara. És el cas d'Arlington, a Dallas, als Estats Units, amb projectes de fracturació hidràulica, que a França estan prohibits. En aquest suburbi de Dallas es vol perforar a només 200 metres d'una llar d'infants, tot i la lluita dels activistes: "El país de Total, França, va prohibir la fracturació pel perill per a la salut pública de la contaminació de l'aire i de l'aigua. Per què Total hauria d'augmentar els seus beneficis exposant els habitants d'Arlington a unes explotacions de gas que el seu país no permet perquè són massa perilloses?" En alguns estats dels EUA la fracturació hidràulica no està permesa, igual que a França. TotalEnergies actúa allà on la legislació és menys restrictiva, com a Dallas ("Total: rentant la cara a la petroliera") Subvencionar la contaminació En plena crisi climàtica, el documental denuncia una altra contradicció: que els governs continuïn subvencionant els combustibles fòssils, que conserven uns preus que no reflecteixen els costos ambientals que suposa la seva extracció. "Els gairebé sis bilions de dòlars de subvencions a les energies fòssils són més diners que les despeses de sanitat de tot el món sumades. Gastem 11 milions cada minut per finançar la nostra relació tòxica amb les energies fòssils." Seu social de la multinacional del petroli francesa, amb el seu nou nom: TotalEnergies, una transformació aparent part de l'operació d'ecoblanqueig ("Total: rentant la cara a la petroliera") El "deure de vigilància", una petita esperança El documental "Total: rentant la cara a la petroliera" obre una porta a l'esperança, a través d'una nova llei francesa, pionera al món, que responsabilitza jurídicament les empreses matrius de les multinacionals de les accions de les seves filials. També quan operen a l'estranger. S'anomena llei sobre el "deure de vigilància", que estaria guiant altres països europeus per modificar les seves normatives. També les Nacions Unides treballen actualment per elaborar un tractat que obligui les multinacionals a respectar els drets humans i mediambientals. La major part de les emissions CO2 provenen del sector energètic, una realitat que les empreses han de disfressar en el context de crisi climàtica actual, segons el documental de Viallet ("Total: rentant la cara a la petroliera") Però la guerra a Ucraïna i la crisi energètica juguen en contra d'aquests avenços, ja que reforcen la tendència de les multinacionals del petroli i el gas a seguir creixent i augmentant els beneficis a qualsevol preu. La llei del mercat, de l'oferta i la demanda, segueix guanyant la partida, però per fer-ho cal que sembli que l'objectiu és salvar el planeta. "Total: rentant la cara a la petroliera" està escrit i dirigit per Jean-Robert Viallet i Catherine Le Gall, amb la participació d' Alain Deneault i produït per Amélie Juan. Amb muntatge de Tal Zana i música original de Marek Hunhap.