Compondre sardanes amb 14 anys: un talent precoç al Solsonès

La família del Jordi Montanyà és plena de músics. A més, la seva mare el portava a ballar sardanes a la plaça Major de Solsona quan encara era una criatura. De ben petit volia tocar en una banda: el seu somni era tocar-hi la trompeta, com el seu besavi. Dit i fet. Els seus pares el van apuntar a l'acadèmia de música Àtic, de Solsona. Allà, la seva afició va anar creixent fins que, ara fa un any, va començar a compondre les seves pròpies partitures: "Em van proposar que escrivís algunes músiques per als balls d'uns gegants de Berga, i així vaig començar. Després em va picar per provar amb la sardana, i m'hi vaig posar." Des de ben petit, el Jordi estudia a l'acadèmia de música Àtic de Solsona (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) De bon començament, només anava escrivint fragments dispersos de sardana a mesura que li venien al cap. I un bon dia, quan va ser l'aniversari d'una amiga, va decidir que uniria tots aquells fragments i li regalaria una sardana: "No m'he posat a compondre una sardana sencera, jo només n'anava escrivint trossets. I quan vaig tenir l'ocasió de fer aquest regal a una amiga, vaig pensar que era el moment de lligar-ho tot." La primera sardana La sardana que n'ha sortit es diu "Quinze primaveres" i dura tres minuts. El més complicat, segons el Jordi, ha sigut fer una partitura que inclogui tots els instruments de la cobla: "El problema va ser entendre tots els instruments, i com encaixar-los. Jo no coneixia la tenora o el tible, per exemple. M'he hagut d'informar i escoltar molta música de cobla per veure com podien sonar tots junts." El Jordi ha investigat la música de cobla i ha utilitzat un software de programació musical per comprovar com sonaria la seva sardana abans que la interpretés una cobla (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Segons reconeix ell mateix, la seva sardana és una peça molt estàndard. Tot i que li agrada la música moderna, diu, no ha volgut arriscar amb formats experimentals. Això sí, afegeix, a la peça hi ha algunes harmonies que s'acosten al soul, que és un dels seus gèneres preferits. Escoltar la seva pròpia sardana per primera vegada Un cop escrita la sardana, el Jordi va enviar la partitura a la Cobla Contemporània, que sovint treballa amb compositors joves, i els va demanar si la podrien gravar per veure com sonaria. I ho van fer. Al cap d'uns dies, es va trobar aquesta sorpresa en forma de vídeo: View this post on Instagram A post shared by Cobla Contempora&#768;nia (@coblacontemporania) La cobla li va gravar un vídeo amb la seva sardana. En van publicar un fragment a les xarxes socials, i a ell li van enviar la gravació íntegrament. I no només això, també la interpretaran en directe davant del públic el 25 de juny, en un recital a Canet de Mar. Ara, busquen l'ocasió per tocar-la a la seva ciutat, amb la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. La sardana s'ha fet viral? La primera sardana del Jordi arriba en un moment molt dolç per a aquest gènere: la cançó "Coti x coti", del grup The Tyets, ha ajudat a estendre-la entre el públic més jove. La cançó ha circulat molt per les xarxes socials, i ell està convençut que això marcarà un punt d'inflexió: "Fins ara la sardana era una cosa arcaica, però ara hi ha un boom i fins i tot es balla a la discoteca. Això no s'havia vist mai, i pot ajudar a rejovenir la sardana." La cançó "Coti x coti", del grup The Tyets, ha aconseguit que la sardana torni a sonar entre el públic més jove, fins i tot fora de Catalunya (Facebook) Amb només 14 anys, el somni del Jordi és convertir-se en professor de música de secundària, i també, esclar, seguir component música i sardanes. Abans, però, confia ser profeta a la seva terra i que, al més aviat possible, la sardana que ha compost es pugui sentir a Solsona, on va néixer el seu amor per la música i la seva afició per les sardanes.

Compondre sardanes amb 14 anys: un talent precoç al Solsonès

El Jordi Montanyà ve d'una família de músics i celebra que el gènere ja no sigui "una cosa arcaica"