Cau el delicte de sedició contra Puigdemont: i ara què?

Com afecta la decisió de Llarena a la situació de Puigdemont, Comín i Puig? El jutge Pablo Llarena els retira un dels tres delictes pels quals estaven processats, el de sedició, i manté el de desobediència i el de malversació. En el cas de la desobediència no es preveuen penes de presó, però sí en la malversació, i en aquest cas el jutge instructor determina que el tipus delictiu és el més greu. En concret, en el seu escrit, Llarena descarta aplicar la nova versió del delicte de malversació, que preveu penes rebaixades si no hi ha afany d'enriquiment personal. I demana que a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig se'ls condemni per l'anterior versió de la malversació, que pot comportar penes de fins a 12 anys de presó en la seva interpretació agreujada. Es tracta d'una pena similar a la condemna que va tenir l'exvicepresident i líder d'ERC Oriol Junqueras en el judici del procés, quan per sedició i malversació li van caure 13 anys de presó. El jutge Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu (ACN/Tània Tàpia) Per què no s'aplica el delicte de desordres públics agreujats? Aquesta era una de les grans incògnites dels moviments que es preveia que faria el Tribunal Suprem en relació amb els processats per l'1 d'Octubre que estan pendents de judici. Finalment, el jutge Llarena ha desestimat jutjar-los pel nou delicte de desordres públics agreujats, que substitueix des d'aquest dijous el de sedició. És el que preveu castigar els que, actuant en grup, envaeixin o ocupin locals i pertorbin així la pau pública. Llarena considera, però, que aquest article no es pot aplicar, ja que la intenció dels encausats era "desbordar l'ordre constitucional" i aconseguir "un nou ordre territorial i polític" i que ho van fer impulsant la "desobediència civil" i la "insurrecció institucional" sense "cap crida a la violència", qüestions que no encaixen, a criteri del jutge, en els desordres públics. Ara cal veure què implica davant la jurisdicció belga que a Puigdemont, Comín i Ponsatí no se'ls imputi ni sedició ni tampoc desordres públics agreujats. I, si amb els delictes de desobediència i malversació, la justícia d'aquest país veu amb uns altres ulls el procés d'extradició que fins ara ha denegat. Carles Puigdemont a la Casa de la República, a Waterloo (ACN) I què passa amb les euroordres? De moment continuaran aturades i no es reactivaran, diu el jutge Llarena, fins que la justícia europea no es pronunciï sobre les dues qüestions que tenen pendents diversos líders independentistes. Una és la que el mateix Suprem va plantejar a Luxemburg sobre la negativa de Bèlgica a extradir Puigdemont i la resta d'encausats. I l'altra és sobre les garanties que va tenir el tràmit per aixecar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí al Parlament Europeu. Sobre la negativa a l'extradició, s'espera sentència per a aquest gener, mentre que sobre la immunitat no serà fins al març. Com que també es preveu que hi hagi recursos, tot fa pensar que una decisió definitiva de la justícia europea encara trigarà mesos. Marta Rovira a Ginebra. (Catalunya Ràdio) En quina situació queden Marta Rovira i Clara Ponsatí? Totes dues queden només processades per desobediència, i, per tant, no afronten penes de presó. El jutge Llarena deixa sense efecte la detenció i ingrés a la presó vigent fins ara per a totes dues --també a l'estranger-- i la substitueix per una de detenció per prendre'ls declaració pel delicte de desobediència. És un cas similar al de l'ara consellera Meritxell Serret, que va viure tres anys i mig a Brussel·les abans de posar-se a disposició del Suprem després que la sentència del judici del procés fes una interpretació restrictiva del delicte de malversació i ja no se li pogués imputar. Ara Serret està pendent d'un judici per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una situació en la qual podrien quedar Rovira i Ponsatí si des d'ara decideixen tornar a trepitjar territori espanyol.

Cau el delicte de sedició contra Puigdemont: i ara què?

El delicte de malversació que s'imputa a l'expresident és el més agreujat. Rovira i Ponsatí ja no afronten penes de presó