Al polític se'l considera un estadista, un estrateg, un domador de la dialèctica que declara una guerra un cop ha avaluat l'armament i l'exèrcit. Quan el secretari general del Partit Popular, Teodoro García Egea, va anunciar un expedient informatiu a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que podia derivar en expulsió, o el mateix president dels populars, Pablo Casado, va revelar a Carlos Herrera els delictes de tràfic d'influències i que hagués fet servir un testaferro, alguns vam pensar: "Us està molt bé, Miguel Ángel Rodríguez, diable vell, i Esperanza Aguirre, encantadora de granotes!" Una espurna de renovació ètica i moral s'obre pas.  Quanta ingenuïtat. No van trigar ni 48 hores a fer marxa enrere. Dissabte Casado i Egea van ordenar tancar l'expedient, davant el temor de les manifestacions a la seu de Génova, 13, que diumenge van arribar a congregar 4.000 rebels, només perquè es refiaven que Ayuso i el seu equip es retractarien de les acusacions d'espionatge. Mentrestant, els barons com Núñez Feijóo demanen congrés extraordinari. Després de la primera derrota, Casado ha decidit que cal fer servir mà dura contra algú, i li ha tocat a la premsa, per investigar i difondre el que expliquen tant des de la Comunitat de Madrid com des de l'agència de detectius Mira. Encara queda molta guerra. Esperem que Casado recordi allò que hi ha els amics, els enemics i els companys de partit.