Ayusomania

"La meva nòvia es diu Isabel Díaz Ayuso", sento que crida un home alçant una copa de cervesa. És dissabte, som a la plaça del Cascorro, en ple barri de La Latina, i ell seu a la taula del costat amb tres homes més. Porta els cabells llargs, una caçadora estil "bomber" i vambes New Balance; més tard m'explica que és autònom i té dificultats per arribar a final de mes. El brindis el rematen amb totes les copes alçades: "Per Ayuso!" M'acabo el meu cafè amb llet i deixo la terrassa, que ja comença a estar fins a les fulles. Passo per davant d'un restaurant que anuncia "Papas a lo Ayuso." En Paco, el seu propietari, m'explica el plat: "Poques papas i molts ous, que és el que posa la presidenta". Em comenta que ell té ple cada cap de setmana i que a vegades li costa controlar que els clients compleixin les mesures de seguretat. Continuo caminant cap al Teatre Pavón Kamikaze, tancat des del gener. Canyes, 1 Cultura, 0. Giro cua i llegeixo un cartell a l'aparador d'un altre restaurant que denuncia que la Comunitat de Madrid no ha repartit ni un euro dels que ha rebut del govern espanyol per a l'hostaleria. Ajudes, 0. Teatre Pavón Kamikaze, ja tancat definitivament (Europa Press) L'Ayusomania és un fet i s'aclama la candidata del PP en tots els bars i terrasses, mig de veritat mig de broma. Es traduirà això a les urnes? Llibertat o socialisme. Democràcia o feixisme La campanya, polaritzada i enrarida, ha beneficiat sobretot Isabel Díaz Ayuso, que vol traspassar la marca del PP per encarnar un suposat estil de vida madrileny de canyes a les terrasses i embussos als carrers. El seu cavall de batalla són els atacs al govern espanyol i aprofita qualsevol polèmica per fer-ho, fins i tot les amenaces que han rebut via carta diversos ministres o el líder de Podem. En menys d'un minut afirma que ella pateix les amenaces en silenci, incapacita el govern espanyol per gestionar cap gran infraestructura si no és capaç de detectar un sobre amb bales o una navalla a les portes d'un ministeri, i assegura que, si això li hagués passat a ella, el responsable de seguretat ja seria al carrer. Obvia que, tal vegada, els crits d'odi dels que poden ser els seus socis, Vox, alimenten aquestes amenaces. Rocío Monasterio, candidata de Vox, en un míting durant la campanya electoral (Europa Press) La campanya ha superat les fronteres de la comunitat per situar-se en l'àmbit estatal. Ayuso interpel·la directament Pedro Sánchez, però aquest també s'ha fet més visible que mai i ha eclipsat el seu candidat, Ángel Gabilondo. Poca proposta de futur hem sentit tant d'uns com d'altres. Les eleccions es presenten com una disjuntiva doble: llibertat o socialisme - democràcia o feixisme. Sí, som al 2021. Ángel Gabilondo, candidat del PSOE (Europa Press) La dinàmica de blocs Les enquestes apunten una victòria d'Isabel Díaz Ayuso però sense majoria absoluta, que vol dir que haurà de pactar amb Vox per formar govern. Una aliança que l'alcalde madrileny ja ha beneït amb l'afirmació que és molt millor pactar amb Vox que amb Bildu (una altra vegada en al·lusió a Pedro Sánchez). Edmundo Bal, candidat de Ciutadans (ACN) Ciutadans, en caiguda lliure, desapareix del mapa polític madrileny, i el bloc progressista sumaria més escons que el bloc de la dreta. Els sondejos també dibuixen una remuntada de Més Madrid amb Mònica García al capdavant, una candidata que pot agradar a l'electorat socialista: dona, metgessa, dialogant i disposada a pactar amb Gabilondo. Mónica García, candidata de Més Madrid, atenent els mitjans (Europa Press) Això mentre el PSOE no acaba d'alçar el cap; mira de pescar vots al calador de Ciutadans però perd un llençol a cada bugada. I l'efecte Pablo Iglesias només hauria servit per salvar els mobles de Podem. Pablo Iglesias, candidat de Podem (ACN)

Ayusomania

Les eleccions madrilenyes traspassen les fronteres de la comunitat i posen a debat la gestió de la crisi de la Covid que ha fet el govern espanyol