Aturar l'ocupació d'un pis: el primer acte de campanya d'Albiol?

No és la primera vegada que Xavier García Albiol, del PP, participa en una protesta veïnal contra uns ocupes. Ara ho ha tornat a fer. En aquesta ocasió ha estat al barri de Puigfred-Montigalà, al carrer Otger. Allí s'ha afegit a un grup de veïns que volien evitar que dos joves entressin en una vivenda, i també ha fet de mitjancer. L'Albiol és un racista i un populista. Cap novetat. I ara, a més, molt previsor, perquè estem a un any pràcticament de les eleccions i, plantar-se ell mateix per evitar l'ocupació d'un pis és gairebé el seu primer acte de campanya. No és tampoc la primera vegada que ho fa, no us penseu que ha innovat. Quan ell era alcalde també hi havia pisos ocupats i ell també és feia gravar anant a evitar aquestes ocupacions. És un expert en maniobres emocionals, que tant toquen la fibra als veïns. Rasca vots de la manera més bruta que troba i sap que, amb l'actual Ajuntament, ara té un filó en aquest aspecte. A ningú li agrada que li ocupin el pis del costat, però tots hauríem de ser conscients de com es de difícil l'accés a l'habitatge pels col·lectius més vulnerables. Per començar, entre els migrants, si no tenen permís de treball o residència no poden accedir a un contracte de lloguer i, si treballen en negre, estan abocats a l'economia submergida. La dreta amb això fa populisme, es posa al costat dels propietaris malgrat tenir pisos buits. Desconec el cas concret del pis de Badalona, però es calcula que al voltant del 80% dels habitatges ocupats són de grans tenidors, la majoria de bancs. Els mateixos bancs que hem rescatat amb diners públics. Alhora la dreta, quan es demana regular el preu del lloguer, hi vota en contra. Un peix que es mossega la cua. L'esquerra en aquests casos té un discurs més complex. No connecta amb els votants, com sí que ho fa l'Albiol. Les propostes de l'esquerra són lluitar contra la precarietat de les persones en situació irregular i evitar que es vegin abocats a l'ocupació per tenir un sostre. Tot tan complicat per la gent del carrer que ni s'ho escolten. Amb tot, ni els uns ni els altres se'n surten, de tot plegat, però no us deixeu convèncer amb les maniobres demagògiques que porta a terme l'Albiol. No hi guanya ningú, només ell.