"Astrid", la història de la medallista paralímpica catalana Astrid Fina, comença la seva trajectòria als festivals

Com es passa de tastar un esport per primera vegada a la competició olímpica? D'una vida humil i senzilla al sacrifici i l'estrès de l'alta competició? De l'asfalt a la neu? De l'amputació d'un peu a una medalla paralímpica? "Astrid" és la resposta. Astrid Fina és una pionera en el surf de neu femení paralímpic a Catalunya. El seu somni es va fer realitat l'any 2018, quan va aconseguir una medalla de bronze als Jocs Paralímpics de Pyeongchang. El documental "Astrid", dirigit per Marc Galver, narra la història d'adversitat i superació que hi ha fins a arribar a aquell moment culminant. Astrid és el nom que hi ha darrere d'una desgràcia, de la sort i el sacrifici capaços de canviar el destí d'un mateix. La vida de l'Astrid es va truncar l'any 2009 en patir un accident de motocicleta. Una greu lesió en el peu dret la va mantenir tres anys a l'hospital. Fins llavors la seva vida havia transcorregut tranquil·la a Barcelona, amb la seva mare i amics. Havia estudiat infermeria i treballava com a dependenta en una joiera. Mai res no seria com abans. Després de tretze operacions i diverses complicacions en la recuperació, un bacteri hospitalari li va produir una infecció a l'os. L'Astrid es va veure obligada llavors a prendre una de les decisions més difícils de la seva vida: amputar-se el peu. Quan encara estava aprenent a caminar amb la pròtesi, un amic la va convidar a provar l'snowboard. Tot i la seva inexperiència, va quedar fascinada amb aquest esport i va tenir el valor, fins i tot, de presentar-se a les proves de l'equip paralímpic de snowboard. Era l'única dona i la van acceptar. Els següents anys, amb un entrenament i esforç majúsculs, l'Astrid es va convertir no només en una professional de l'snowboard, sinó en un referent en l'esport paralímpic espanyol. Va passar de no poder baixar una pista sense caure a l'alta competició. El seu objectiu era aconseguir una medalla en els Jocs Paralímpics de Corea del 2018. Després de quatre anys entrenant-se, s'ho jugaria tot en tres baixades. "Astrid", de Marc Galver La setmana passada, el documental "Astrid" es va estrenar a l'Sport Movies &amp; Tv 2020, el Festival Internacional FICTS de Milà, una final de vint festivals d'arreu del món de cinema, televisió, cultura i esports. La 38a edició es va celebrar del 7 a l'11 de novembre en format online. "Astrid" hi competia en la secció paralímpica. El mes de novembre es podrà veure en dos certàmens catalans, Inclús, Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona i Zoom, el Festival Internacional de Continguts Audivisuals de Catalunya, que se celebren del 24 al 29 de novembre. "Astrid" competeix en la categoria de llargmetratge documental al Festival Inclús, el qual ha anunciat fa poc que les obres de la selecció oficial es veuran en línia per adaptar-se a les mesures sanitàries decretades per la pandèmia de la Covid-19. Al Festival Zoom, que ja estava previst en el format online, "Astrid" competeix en la secció a millor programa esportiu. A més, aquest novembre "Astrid" competeix també en dos festivals internacionals en la categoria de millor llargmetratge documental: We Cam Fest, el primer festival de cinema inclusiu de Colòmbia, i Melbourne Lift-Off Film Festival, a Austràlia, tots dos online. El documental s'ha produït amb la col·laboració de TV3 i s'estrenarà pròximament en el programa "Sense ficció". Fins que arribi l'emissió, segurament la llista de festivals en què haurà participat no pararà de créixer. Fitxa tècnica Direcció: Marc Galver Guió: Marc Galver i Ernest CahuÉ Realització: Marc Galver Producció: Patricia Lallo, Marius Georgescu i Marc Galver Producció executiva TVC: Jordi Ambròs Producció delegada TVC: Daniel Barea Direcció de fotografia: Marc Galver i Cesc Nogueras Muntatge: Guillermo A. Chaia Direcció de producció: Patricia Lallo Música: Artlist Grafisme: Codea Studio 2020 Una producció d'Avisualconcept en coproducció amb Lavinia Audiovisual; la col·laboració de Televisió de Catalunya, ICECC (Institut Català de les Empreses Culturals), Consell Català de l'Esport, Institut Ramon Llull i el suport del Comitè Paralímpic Espanyol, FEDDF (Federació Espanyola d'Esports de Persones amb Discapacitat Física), Baqueira Beret i Futbol Club Barcelona. Festivals FICTS, Federation Internationale Cinema Television Sportifs, Itàlia, 2020 Festival Inclús, Barcelona, 2020 Festival Zoom, Barcelona i Igualada, 2020 We Cam Fest, Colòmbia, 2020 Melbourne Lift-Off Film Festival, Austràlia, 2020 Marc Galver, director (Barcelona) Després de llicenciar-se en Comunicació Audiovisual per la Facultat de Comunicació Ramon Llull, estudia Cinematografia a l'ECIB, Escola de Cinema de Barcelona. Després de treballar per a diferents empreses, el 2012 crea un estudi audiovisual. Ha compaginat la realització de documentals i la publicitat. Ha treballat per a La Caixa, Women's Secret, Budweiser, Nike, Futbol Club Barcelona, Oxfam Intermón i Pepsi, entre altres marques. Filmografia "Astrid" (2020), director i director de fotografia. Documental sobre Astrid Fina, una snowboarder paralímpica catalana. "Road to Qatar" (del 2019 fins ara), director de fotografia. Sèrie documental sobre la Copa Mundial de futbol. "The european not United" (2020), director de fotografia. Documental sobre la Covid-19 a Europa. "Ajutsi" (2018), director i director de fotografia. Documental sobre la situació de la dona al sud de l'Índia. "El privilegio de elegir" (2018), realitzador. Curtmetratge documental per a Oxfam Intermón. "Fans Meeting Fans" (2017), realitzador. Curtmetratge documental per al Futbol Club Barcelona. "Un minuto con Roberto" (2014), realitzador. Curtmetratge documental per a La Caixa. "Hermanos en el ruido" (2010), director. Projecte de final de carrera.

"Astrid", la història de la medallista paralímpica catalana Astrid Fina, comença la seva trajectòria als festivals

La setmana passada es va estrenar a Sport Movies & Tv 2020, el Festival Internacional FICTS de Milà, i pròximament competirà en la secció oficial dels festivals Inclús, Zoom, We Cam Fest i Melbourne Lift-Off Film Festival