Apartheid farmacològic salvatge

Qui és l'últim? En la cua per rebre la vacuna contra el coronavirus, demanar tanda pot ser un maldecap, i encara més ara que s'ha obert aquesta pàgina web on es poden apuntar els que tenen entre 60 i 65 anys, quan encara falta vacunar la majoria dels més grans de 80, i els d'entre 65 i 80 s'ho poden pintar a l'oli perquè no surten a la llista. Un desgavell considerable que mirarem d'aclarir de seguida. Però, a grans trets, la idea és que els joves esperen torn darrere dels adults. Els adults, darrere dels avis. Pel mig, passen els treballadors essencials i casos especials, com els trasplantats. Això, aquí. Catalunya, Europa, els Estats Units, el Canadà Hi ha una altra cua, una cua global per rebre la vacuna, on més que tanda han d'esperar una loteria. A l'Àfrica, per exemple, s'ho han de mirar de lluny, perquè veuen que ells seran els últims. El coronavirus ha provocat una emergència sanitària global, però la solució és parcial. Els rics la tenim a tocar. La resta s'hauran d'esperar. Els governs han fet ben poc per organitzar una vacunació coordinada a nivell mundial. Al final, s'ha imposat el "jo, primer" i el "qui paga mana", que és com funciona tot. Per molt que alguns s'haguessin fet la il·lusió que aquest virus canviaria alguna cosa a millor. Les vacunes s'han convertit en un bé de luxe d'accés restringit i no en un bé públic d'accés universal. La doble moral dels països rics fa glaçar la sang. Espanya, Brussel·les, Alemanya han dissenyat plans de vacunació massiva que els converteixen en depredadors. I mentre aquí ens trenquem les banyes per si arribarem al 70% de vacunats al setembre o per Nadal, hi ha països on amb prou feines hauran arribat al 20% a finals d'any. S'està vacunant en massa la població majoritàriament blanca i rica. La resta de països demanen la suspensió de les patents: que es comparteixi el coneixement tecnològic, per poder compartir la solució, com es comparteix el problema. Però no. La pandèmia ha aixecat una mena d'apartheid farmacològic salvatge. Doncs això. Qui és l'últim? El de sempre.