Cada any, desenes de persones grans moren soles a casa seva a Catalunya, però quantes són exactament? La resposta és simple: no se sap perquè l'administració no fa cap recompte oficial d'aquests casos. Només existeixen dades parcials dels Bombers de la Generalitat. Segons el balanç que han facilitat a Catalunya Ràdio, des del gener, han trobat 98 persones majors de 65 anys mortes a casa seva: gairebé una cada tres dies. Moltes vivien soles i van morir per causes naturals, però no totes. És difícil saber la xifra de persones que moren soles perquè no hi ha un recompte oficial (PIXABAY / Gerd Altmann) Els Bombers de la Generalitat, però, no comptabilitzen dades de Barcelona perquè la ciutat té el seu cos de bombers propi. Amb tot, el 2019, els Bombers de Barcelona van trobar 102 persones de més de 61 anys mortes a casa seva, dues cada setmana. Les xifres, però, continuen sent incompletes perquè els Bombers no sempre hi intervenen i, com que ni Mossos ni SEM ni policies locals no en fan cap recompte oficial, no consten enlloc. Això invisibilitza un fenomen que ja passa prou desapercebut per si mateix. Un dels últims casos, a Lleida L'1 d'octubre, una veïna d'un immoble de la Zona Alta de Lleida va alertar que feia dies que no veia l'inquilí del segon pis, un home malalt d'edat avançada: "El que em va preocupar és que feia quinze o vint dies que a l'home no el veia per l'escala i vaig pensar que li hauria passat alguna cosa. Després vaig començar a sentir una forta pudor i vaig trucar al 112 informant que probablement hi havia una persona morta." Sovint passen dies o setmanes fins que algun veí o un familiar no troba a faltar aquestes víctimes i activa els serveis d'emergències. En algunes ocasions, els avisos també arriben des de la farmàcia perquè fa dies que la persona no recull la medicació, o des del banc davant la falta de moviments. Segons els Bombers de la Generalitat, aquest any han mort 98 persones grans soles a casa seva Un fenomen més propi de les grans ciutats La Fundació Amics de la Gent Gran alerta que la situació és especialment greu als entorns urbans, on la vida és cada cop més individualista i les relacions veïnals es trenquen per fenòmens com la gentrificació, en els quals la pressió econòmica i immobiliària sovint expulsa la gent del seu barri de tota la vida. El responsable de comunicació de l'entitat, Carles Barbero, assenyala que les persones grans que viuen soles necessiten el contacte habitual amb els veïns o amb els comerços del barri. Si tot això ho perden, poden caure en l'aïllament. "Cal establir mesures que promoguin la seguretat, l'acompanyament i el benestar de la gent gran posant l'accent en xarxes de proximitat com les veïnals, i també en l'assistència primària i de serveis bàsics." Segons Amics de la Gent Gran, el 59% de les persones que va atendre durant la pandèmia va manifestar que s'havia sentit més vulnerable i, un 41%, que s'havia sentit més sol. El factor de la pobresa energètica Sovint, algunes víctimes viuen en infrahabitatges o en situació de molta vulnerabilitat, però es troben fora del radar dels Serveis Socials. Per això, sindicats com la UGT reclamen que s'apliqui de forma efectiva el protocol acordat el 2017 perquè els Bombers de la Generalitat alertin dels casos de pobresa energètica que detecten quan estan de servei. Els sindicats volen que s'activi el protocol per alertar dels casos de pobresa energètica El delegat de la UGT als Bombers de la Generalitat, Antonio del Río, lamenta que fins ara només se n'han fet proves pilot en alguns parcs, tot i que ja han passat quatre anys des que el govern es va decidir a impulsar el protocol. "Els bombers volem aportar el nostre granet de sorra i ajudar a identificar un senyal que creiem que és la punta de l'iceberg de la situació de vulnerabilitat de la gent gran." De les gairebé 800.000 persones que viuen soles a Catalunya, unes 340.000 -el 43%- tenen més de 65 anys.