"Alcarràs" continua funcionant com un tro

Les coses petites i ben fetes també funcionen. "Alcarràs" continua funcionant com un tro. Va fer història, a principis d'any, enduent-se l'Os d'Or de Berlín. La primera pel·lícula catalana i en català que ho aconsegueix. I ara que se'n va cap a Hollywood com a precandidata als Oscars continua escrivint amb mà ferma una pàgina de la història del cinema català on encara queda molt per explicar. "Alcarràs" va néixer del talent de Carla Simón i de l'impuls d'un seguit d'actors (TV3, TVE, productores privades de segell català, espanyol i italià) que li van permetre arribar als tres milions de pressupost. I ha demostrat que val la pena apostar pel talent, amb diners i amb socis que permetin arribar a aparadors més grans: més qualitat i més altaveu en la distribució. És la tercera pel·lícula catalana (la segona de Carla Simón) que fa el salt a Hollywood després de "Pa negre" i d'"Estiu 1993", tot i que encara ha de passar dos talls de l'acadèmia nord-americana per plantar-se a Los Angeles la nit dels Oscars. Se situa colze a colze amb produccions que multipliquen per 25 el seu pressupost. "Elvis" ha costat 85 milions de dòlars. "Blonde", 22 milions. Però, tot i així, els números d'"Alcarràs" son d'escàndol. És la tercera pel·lícula no estrangera més taquillera d'Espanya en l'últim any. Ha recaptat prop de 2,2 milions d'euros i l'han vist prop de 368.000 espectadors. Un rendiment altíssim. Ha demostrat que es pot triomfar oferint productes delicats i sense estridències. Fent un cinema compromès i proper. Un cinema que mai crida i que converteix la naturalitat en art. 'Alcarràs' se serveix del que és local per explicar el que és universal i per això funciona. El viatge dels presseguers del Segrià no ha acabat encara.