"Alcarràs": Sí que n'hi ha per tant

Sí, hem omplert les sales de cinema per veure "Alcarràs". Una pel·liculassa d'una directorassa, la Carla Simón. I sí, hi ha qui s'ha hagut de menjar els subtítols en castellà, perquè en alguns cinemes han decidit tractar-la, a casa, com una pel·lícula estrangera. I sí, també hem hagut de sentir el comentari de sempre: no n'hi ha per tant! I el cert és que sí, que n'hi ha per tant i més. Perquè "Alcarràs" són els avis i els fills. I els pares i els germans. "Alcarràs" són els cosins i els tiets i l'ofici que ens fa ser. "Alcarràs" és la llar feliç i els estius eterns. I les orelles dels infants, que tot ho senten. I és la terra que estimem. I és el nostre món de merda, que devora la seva pròpia ànima. "Alcarràs" sóc jo i ets tu. I és casa teva. I casa meva. "Alcarràs" és el que som i el que haurem de lluitar amb les dents per no perdre. I de debò, si no hi heu anat, aneu-hi. I no deixem de celebrar plegats que el cinema català i en català ha guanyat la Champions.