Dinou minuts. És el temps que triga Aitor Egurrola, si el trànsit no és dens, per anar de Castelldefels, on viu, al Palau Blaugrana, la seva segona casa. Després de 27 anys al Barça i 24 temporades com a porter del primer equip d'hoquei patins, es retira i fa un dels últims trajectes de casa al Palau amb el "Tot gira". L'últim partit va ser el cinquè de les semifinals de l'OK Lliga contra el Reus en què els blaugranes van quedar eliminats: "Tots teníem el convenciment que guanyaríem. Abans no em va passar pel cap que seria l'últim partit de la meva carrera. Va ser trist però el reconeixement del rival reconforta" L'últim trajecte d'Egurrola al Palau Blaugrana (CCMA) Dues trucades marquen la seva carrera Aitor Egurrola va començar a jugar a hoquei patins de petit per casualitat. Els seus pares, bascos, es van traslladar a viure a Castelldefels quan ell va néixer i va ser la mare qui el va apuntar a hoquei: "No hi havia tradició a la meva família. La meva mare necessitava que estigués ocupat a les tardes perquè ella havia d'anar amb el meu pare, que tenia càncer, a l'hospital. La mare d'un company de classe buscava nens per fer un equip d'hoquei i la meva m'hi va apuntar" Egurrola va començar al Castelldefels, després va anar a l'Horta i, el 1995, quan tenia 15 anys, va fitxar pel Barça. El seu debut amb el primer equip va ser el 1998, i des de llavors ha guanyat 78 títols amb la samarreta del Barça. És l'esportista del club que més en té. Va debutar a Riazor, a la pista del Liceo: "Estava a la universitat i el bidell va entrar a la classe dient que tenia una trucada del llavors gerent del club, Josep Llorca, que volia parlar amb mi. Vaig anar a una cabina per trucar-lo i em va dir que havia de viatjar a la Corunya. La meva carrera al Barça acaba amb una altra trucada al mòbil, en què el tècnic Edu Castro em va citar al Palau per parlar l'endemà. Ja vaig intuir que em dirien que no renovaria el contracte" Egurrola repassa els millors moments al Palau (CCMA) Rituals i secrets Egurrola assegura que no és supersticiós però sempre ha repetit el mateix a l'hora de sortir, el primer, a la pista del Palau. Diu que, de moment, la vida no li ha canviat gaire, que està convençut que li farà pena buidar la taquilla, força plena, que ha fet servir al vestidor, i que mai li ha agradat ser el centre d'atenció. Una taquilla on no hi falta el cafè: "Soc molt cafeter. Abans d'esmorzar me'n prenc dos" El "Pop", sobrenom que li va posar Gaby Cairo, rebrà un homenatge del club, que li penjarà la samarreta al sostre del Palau Blaugrana on, de moment, de la secció d'hoquei només hi ha la de Beto Borregán.