60 anys de la Porta Ferrada: el secret de l'èxit del festival d'estiu més antic

El festival de Porta Ferrada celebra la 60ena edició. És el més antic dels que encara es fan avui. El que va començar com un festival de pocs dies dedicat als clàssics, romàntics i barrocs, s'ha convertit en un festival de referència, en aquesta edició, amb noms com els d'Iggy Pop, Jamie Cullum o un espectacle de la Fura dels Baus amb la GIO Simphonia. 1958, quan tot comença El punta d'arrencada va ser el 13 d'agost del 1958, a la plaça del Monestir, convenientment il·luminada per acollir l'actuació de l'Orquestra Filharmònica i la coral d'Stuttgart, Alemanya. Ben aviat la programació es va convertir en 3 concerts i es va vincular a la festa major. Aquells primers concerts anaven a càrrec d'orquestres i formacions catalanes, sobretot de Barcelona, i un dels principals protagonistes va ser el pianista guixolenc Joan Padrosa. Concert de Joan Padrosa a l'església del monestir. Any 1973 (AMSFG. Fons: Joan Canadell. Autor: Jordi Budó) Una de les persones que va viure de primera mà el festival des de petit és Alfons Hereu, investigador local i que n'ha escrit diverses cròniques. "El festival comença perquè un grup de persones que formaven part del Casal Guixolenc, que eren ganxons, tenien bona relació amb l'Orfeó Català i el Palau de la Música i coneixien directors i solistes. I s'ho van proposar." Primera gran cantada d'havaneres de la colla Jacoment de Sant Feliu. Any 1975 (AMSFG. Fons: Joan Canadell. Autor: Joan Canadell) Alfons Hereu va respirar festival des de petit: "El meu pare era un senyor que tenia l'agència de viatges Marsans a la rambla de Sant Feliu i li van demanar si volia vendre les entrades. Jo hi vaig començar a anar des de l'inici i l'he seguit des del principi." Hereu detalla el perquè del nom del festival Porta Ferrada: "A l'inici es feia a l'aire lliure entre l'entrada del museu i la Porta Ferrada. Allà es feia un escenari de fusta. Recordo que en Joan Padrosa, mentre tocava el piano, els taulons ballaven cada vegada que feia un forte. Allà s'hi posaven cadires. Es tallava el pas dels vehicles motoritzats." Vistes d'un concert, celebrat davant del monestir. Any 1971 (AMSFG. Fons: Joan Canadell. Autor: Jordi Budó) Durant els anys 60 i 70, en ple franquisme algunes edicions no es va poder fer, per això, aquest any celebren l'edició 60 tot i que comencés el 1958. A partir dels anys 80 hi entra l'associació Joventuts Musicals de Sant Feliu i en la vessant pedagògica, l'escola de música. I a banda de música clàssica també oferia venir joves interprets de prestigi, guanyadors de concursos internacionals. Actuació del grup belga de dansa Fro. Any 1972 (AMSFG. Fons: Joan Canadell. Autor: Jordi Budó) Albert Mallol, director des del 1987 A partir del 25è aniversari del festival entra Albert Mallol, com a director artístic, amb Joventuts Musicals. Mallol tenia vinculació familiar amb Sant Feliu i hi anava sovint. "Vam fer una edició amb molts concerts a l'aire lliure, vam fer una quinzena de concerts en un cap de setmana, a banda de la programació que ja es feia a l'església. Vam tenir el grup català Pegasus, per exemple." Al festival, hi han tingut gran importància els voluntaris. Des de sempre hi ha hagut persones que hi han col·laborat. Van començar sent alumnes i pares de l'escola de música, però ara el nombre ha anat creixent. "Ara n'hi ha una seixantena. Primer eren alumnes i pares i mares de l'escola de música i ara s'ha anat ampliant al sector comercial o educatiu. Ens ajuden a fer el tractament amb el públic o preparatius previs. Són indispensables." I clar, evidentment, amb tants anys, no hi poden faltar les anècdotes, com explica Mallol. "Venia Kris Kristofferson i a la tarda del concert em diuen des de producció que no ha arribat a l'hotel. No sabien on era. I a uns 10 metres de l'escenari veig sortir un senyor d'una caravana negra, es dutxa a fora i era ell. Havia vingut amb una rulot." Hi entra l'Ajuntament Cap als anys 90, l'Ajuntament es fa càrrec del festival. Mallol n'explica el motiu: "Teníem dèficit, estàvem pagant una pòlissa del 17%. Vam fer un concert de Joe Cocker per recuperar part del dèficit. I vam parlar amb l'Ajuntament." XXX Festival de la Porta Ferrada. Concert al monestir (AMSFG. Fons: Ajuntament ) Josep Saballs, regidor delegat del festival, n'explica l'entrada: "L'Ajuntament entra al festival i el lidera, al voltant dels anys 90, i ajuda l'entitat Joventuts Musicals, que estava en una situació límit i així el festival va poder tenir continuïtat en el temps." Des del 2014 el festival és publicoprivat: "Buscant l'eficiència, l'any 2014 es va fer un concurs públic per contractar una empresa, fer una concessió, perquè els processos que l'Ajuntament té, de fiscalització i control financer, feien alentir la contractació d'artistes." Concert de la banda God save the queen al festival Porta Ferrada (Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols) Des de l'ajuntament han fet una petició al govern espanol perquè encara pretenen seguir creixent: "Hem sol·licitat al ministeri de cultura ser declarats esdeveniment d'especial interès, que això reporta beneficis a nivell fiscal a les empreses que ens patrocinen, i confiem que passat l'estiu ja sigui una realitat." Així, doncs, la història que comença amb concerts de pocs dies s'ha convertit en tot un esdeveniment i és que el festival de Porta Ferrada és un dels clàssics de l'estiu.

60 anys de la Porta Ferrada: el secret de l'èxit del festival d'estiu més antic

El que va començar amb tres concerts per festa major s'ha convertit en un certamen musical de referència a Catalunya