Ja fa 15 dies que s'ha reprès el curs i amb ell, les tensions habituals entre famílies i escola. El Carlos Márquez, periodista i pare de 3 fills en edat escolar es fa 5 preguntes sobre aquesta relació entre docents i familiars. ❓ Les cinc preguntes de @cmarquezdaniel sobre el vincle entre professors, alumnes i famílies 👇 #PlantaBaixaTV3 ▶ https://t.co/REevG94WoQ pic.twitter.com/oJh7ccCkvt Planta baixa TV3 (@plantabaixatv3) September 22, 2021   1. Cal que estiguem tan a sobre de l'escola i el professorat? Antigament les famílies tenien una trobada amb la mestra durant l'any. S'enviaven les cartes de les excursions i se signaven les notes. Hi havia una confiança, que es donava per entesa i segura. El que deia el "profe" anava a missa. Ara tot és qüestionable, potser perquè l'excés d'informació ens l'hem pres com una invitació a donar la nostra opinió sobre el sistema educatiu. Normalment és escoltada, però no per això és benvinguda. Ens hem tornat tant experts com exigents i potser es tracta més d'acompanyar. Passa sobretot amb el que mengen els infants i amb i les extraescolars.   2. És important reunir-se amb el professorat? És important que el professor tingui un altre punt de vista del nen o nena. Aquí podem fer dues coses: ser honestos i admetre que el nostre fill potser no és el millor del planeta o, efectivament, anar a la defensiva i donar per bona la versió que ens han donat a casa.   3. Cal formar part del grup de WhatsApp de pares i mares? No, de cap manera. Aquí, amb tres nens a casa, 0 grups de whatsapp' de pares i mares en 11 anys. I no crec que m'hagi perdut cap informació rellevant. Podria portar moltes de les notícies curioses que s'han fet sobre xats de pares i mares però et porto un cas proper, de l'escola dels nens i nenes. Resulta que un matrimoni eren delegats de classe. Però es van divorciar i la dona va començar a fer campanya contra l'ex en el xat. Baralles davant l'estupefacció de la resta de pares, que finalment van demanar la seva dimissió com a delegats. Els xats de pares són, també, un caldo de cultiu del que dèiem abans, aquesta afició de fiscalitzar els mestres i la seva feina. Requereixen, a més, d'una brutal inversió de temps. L'any passat, en un determinat moment del curs, a casa, amb 3 criatures, teníem'  oberts 25 grups diferents de WhatsApp vinculats a l'escola.   4. Cal que conegui els altres pares i mares de la classe dels Pingüins? No és imprescindible. Però conèixer-los és una manera dir-li al nostre fill ens interessa el teu entorn' i ens hi impliquem. I ho agraeixen. Altra cosa és si cal anar a totes les trobades. Perquè sí, hi ha gent que gaudeix molt, moltíssim, amb la relació amb les famílies de la classe i organitza calçotades i excursions de cap de setmana com si no hi hagués un demà. També, no ens enganyem, és una manera de saber qui són els amics del nostre fill o filla. I aquesta relació pot venir-nos molt bé quan tenim una urgència i no podem anar a buscar els nens o nenes o quan tenim dubtes sobre alguna feina.   5. M'he d'involucrar activament en l'educació escolar del meu fill? És una altra bona manera d'empatitzar amb els nostres fills. I de fer-li veure que la mestra i tu esteu en sintonia i teniu molt bona relació. Si el nen relaciona els mestres amb les famílies, es genera un plus de respecte, de bona sensació, de ser tots en el mateix equip. Pot fins i tot millorar el rendiment escolar i potenciar l'autoestima dels nens i nenes. El fet que la mare metge expliqui com és un quiròfan o el pare botiguer expliqui com funciona un petit comerç els pot motivar i fa que la relació pares-fills s'enforteixi. Per ho hem de tenir clar: participar, sí; intentar dirigir, no. Aquesta col·laboració, però, no sempre és ben vista per les escoles.   Ser mare i mestra Qui viu les tensions des d'una banda i una altra és la Bea Galán, mare i mestra.