44 milions d'euros perquè els allotjaments turístics siguin més eficients energèticament
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation) / Français (traduction automatique)
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation) / Français (traduction automatique)
En tota la cadena de valor fins la venda d'una rajola de xocolata, els que fan créixer i recullen el cacau només reben el 7 per cent del preu final. Alguns països lluiten per canviar les regles del joc.
DFactory és un gran edifici que el Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha construït per impulsar a Catalunya l'anomenada indústria 4.0, basada en les noves tecnologies. Aquí s'han instal·lat una trentena d'empreses tecnològiques, de sectors com la robòtica, la impressió 3D, o la digitalització dels processos productius.
Els Apartaments Turístics Santiveri han fet diverses millores d'eficiència energètica. Aquest és un de la quarantena d'allotjaments turístics que han rebut una subvenció de la Generalitat per fer millores d'eficiència. En total, s'han atorgat 26 milions d'euros. El govern ha ampliat les subvencions amb 18 milions d'euros més, que permetran millores d'energia solar i estalvi d'aigua als allotjaments que ho sol·licitin.
L'Hotel i Restaurant Mas de la Sala, a Sallent, ubicat al Pla de Bages, ja fa anys que inverteix per ser un referent d'allotjament sostenible. Ara ha rebut una subvenció dels fons Next Generation per fer noves millores d'eficiència energètica, per fer diverses actuacions, com el revestiment de la façana amb un aïllament tèrmic exterior i la instal·lació de plaques solars tèrmiques per a l'escalfament de l'aigua.
L'Aparthotel Abat Mercet s'ha rehabilitat per convertir-se en un establiment més sostenible. S'ha recobert l'edifici amb un sistema d'aïllament tèrmic exterior i s'han fet canvis en els sistemes de calefacció i climatització, amb els quals a partir d'ara disposarà d'un certificat d'alta eficiència energètica. En total, en la rehabilitació s'hi han invertit més de 2,5 milions d'euros.
L'aposta tecnològica i els baixos costos de producció han convertit la Xina en el principal productor de panells solars al món. L'energia fotovoltaica s'ha convertit en un dels pilars de la transició energètica, però alhora sorgeix el problema de com evitar que les plaques solars també es converteixin en un problema per al medi ambient quan deixen se ser operatives. Comença a sorgir una indústria especialitzada en el reciclatge d'aquests aparells.
Una factoria pionera, prop de Bordeus, permet extraure de les plaques solars velles, trencades o inservibles vidre i metalls fàcilment utilitzables a la indústria. En comptes de triturar els panells, com es fa normalment, aconsegueixen separar-ne les diferents capes reduint costos i augmentant-ne el reaprofitament.
La Xina acapara el 80% de la capacitat mundial de fabricació de panells solars gràcies al seu avantatge tecnològic i en costos de fabricació. Mentrestant, als Estats Units, els primers panells solars que es van instal·lar fa 30 anys estan arribant a la fi dels seus dies útils i hi comença a haver pressa per reciclar-los i evitar que acabin als abocadors.
Els cultius estan sotmesos cada cop més al descens de les pluges i a l'increment de temperatures provocats pel canvi climàtic arreu del món. Però, d'aquí al 2050, la situació es pot agreujar molt més. Els agricultors i la indústria agroalimentària ja s'hi estan enfrontant, desenvolupant plantes més resistents que puguin mantenir la producció i la qualitat dels productes. Tot plegat, en un món en emergència ecològica que obliga els productors d'aliments a fer, també, esforços per ser més sostenibles.
A Noruega, les piscifactories dels fiords estan utilitzant proteïnes vegetals de soja en l'alimentació dels salmons, substituint parcialment els pinsos fets exclusivament amb farines i olis procedents d'altres peixos salvatges. Amb tot, els ecologistes denuncien que es continua delmant els caladors de pesca de l'Àfrica Occidental per alimentar els salmons, més preuats als països rics.
A Costa Rica, petits i mitjans productors de cafè s'enfronten a la reducció de les precipitacions de pluja i la caiguda de les collites invertint en uns sistemes de reg que mai fins ara havien necessitat. Al mateix temps, els científics estan desenvolupant genèticament plantes de cafè més resistents al canvi climàtic.
A Bordeus estudien quines varietats de raïm poden aclimatar-se millor a l'augment de les temperatures i inclemències climàtiques que es preveuen d'aquí al 2050 mantenint la personalitat característica dels seus vins. Mentrestant, a Austràlia la sobreproducció vinícola està obligant a arrancar milions de ceps i substituir-los per altres cultius.
Existeix una arquitectura i un urbanisme amb perspectiva de gènere? Les eines i els hàbits s'adapten a la presència cada cop més significativa de les dones en les obres? I els oficis tradicionals, com la forja o els vitralls, interessen als joves i, en concret, a les dones?