1-O: la persistència en la defensa dels drets

Cinc anys, tres mesos i (avui) 25 dies després, l'A por ellos és a un pas d'anar a judici. Un jutge ha posat per escrit que l'1 d'Octubre la policia espanyola va fer actuacions "clarament denigrants, desproporcionades i innecessàries" contra les persones que volien votar en el referèndum. És el jutge Francisco Miralles, que deixa a les portes de judici 45 agents. Hi veu un possible delicte de lesions, però se'ls podria acabar jutjant també per tortures i per un delicte contra la integritat moral. El jutge dedica 70 folis a detallar totes les actuacions irregulars que la Policia Nacional va fer aquell dia a Barcelona i que li han arribat documentades amb vídeos i amb les declaracions de desenes de testimonis. Parla de les "bufetades, cops de punys a la cara i cops" dels agents contra ciutadans "sense que s'arribés a comprendre la necessitat d'una actuació d'aquestes característiques". Veu també actuacions "clarament denigrants" i "sense cap finalitat concreta". Ho diu de les intervencions de la policia a l'Escola Pia de Sant Antoni, a l'IES Victor Català, a l'escola Infant Jesús o a l'escola Els Horts. En total, 25 centres de votació on es van produir escenes que van fer la volta al món i que han quedat gravades en la memòria col·lectiva com un dels episodis més tristos i més indignants. La famosa coça voladora de les escales, les dones arrossegades pels cabells, cops i més cops. Una salvatjada sense cap mena de justificació que encara ara fa feredat recordar i que ningú ha assumit. Cap càrrec policial ni polític del govern espanyol ha hagut de donar explicacions encara per aquelles actuacions desproporcionades ni n'ha assumit les responsabilitats. La Fiscalia se n'ha desentès. Ha fet un "circulin, que aquí no ha passat res". Però sí que va passar. El jutjat número 7 de Barcelona trenca més de cinc anys d'impunitat, gràcies a la banya que hi tenen posada Òmnium Cultural i Irídia. Quan parlem de persistència i de defensa dels drets i les llibertats parlem, en majúscules i subratllat, d'ells. Si no fos per l'obstinació d'Òmnium i Irídia, les càrregues policials de l'1 d'Octubre seguirien sent -als ulls de la justícia- un unicorn, un cavall alat, una llegenda dels independentistes. Ara, en canvi, són a les portes del primer judici. Això sí, els acusats són agents rasos. Si hi ha un col·lectiu que funciona pel principi de jerarquia és el de la policia. Però en aquest cas, la cúpula policial i política responsable del dispositiu de l'1 d'Octubre continua impune, com si els agents i els comandaments que eren aquell dia al carrer haguessin actuat per lliure. Qui va donar l'ordre de carregar? La pregunta continua sense resposta.