Sense vetlla ni cerimònies: el cost emocional de les morts invisibles en la pandèmia

En plena pandèmia, el dia de Tots Sants, tradició marcada al calendari per recordar els difunts, pren més sentit que mai.

Darrere de les xifres de més d'un milió de morts a tot el món, més de 14.000 a Catalunya, hi ha milers de famílies que han patit molt i encara pateixen.

És la primera vegada en la història que moren milers de persones per una pandèmia fora del nucli familiar. En l'última pandèmia, la de l'any 1918, la gent es moria a casa. Això vol dir que la mort era molt present, no pas com ara, que la majoria de gent es mor als hospitals i a les residències. I a sobre, amb restriccions en les visites.

Les restriccions imposades per frenar els contagis de la Covid han fet que els comiats i els dols per les persones que han mort en aquests últims set mesos no es puguin fer com se solien fer. No hi ha vetlla ni cerimònia amb els familiars, ni amb els amics i coneguts. No es pot fer un dol compartit, i tant la mort com el dol posterior dels familiars passen, moltes vegades, en la soledat més absoluta.

Els experts expliquen la necessitat d'acomiadar-se d'un ésser estimat que ha mort. En aquest sentit, insisteixen que cal destinar els recursos necessaris per cuidar emocionalment els afectats.

Xusa Serra Llanas, infermera de la Unitat de Dol i Final de Vida de l'Hospital General de Catalunya, explica que el que és natural és "que la família s'acomiadi d'aquella persona":

"És una necessitat que, si no està coberta, doncs hi haurà conseqüències. Això té un cost, un cost emocional."

En els moments més crítics de la pandèmia, uns quants tanatoris de l'àrea metropolitana de Barcelona, el Maresme i el Vallès han doblat la xifra de serveis funeraris respecte a l'any passat. Els dipòsits de cadàvers s'omplen cada dia. Davant d'aquesta situació, les funeràries han reforçat les plantilles, tot i que no estan col·lapsades i poden oferir tots els serveis. Però estan limitats per l'aforament màxim marcat per les mesures de prevenció dels contagis. I això provoca distanciament i angoixa social.

Josep Maria Mons, president de l'Associació d'Empreses Funeràries de Catalunya, explica que les famílies no van poder fer vetlles i acomiadar els difunts segons la seva voluntat, i realment ara la gent s'ha adonat de la importància de la cerimònia:

"De la importància que és estar, ja no només amb el difunt, sinó també rebre el condol dels familiars i de la gent propera. No crec que vulguem fugir de la mort, però a vegades, si no ens agafa d'una forma directa o d'un conegut, sembla que sigui una cosa que no existeixi."

I la mort, en plena pandèmia, existeix diàriament. A Catalunya, més de 14.000 difunts de la Covid-19 s'han sumat a d'altres que han mort per diverses malalties. Les xifres són massa fredes, si no coneixem ningú pròxim que ho pateix. I hi ha moltes persones que han hagut de viure un procés molt dolorós en soledat. En un futur caldrà destinar recursos per cuidar emocionalment aquestes persones, explica Xusa Serra:

"Les xifres no tenen cara. Hi ha famílies que han arribat a viure fins a 6 morts a dins la família. Per tant, estem parlant d'un dolor molt gran, estem parlant d'un nombre de persones amb un dol molt superior del que seria normal. Hem de saber que potser haurem de destinar recursos per a aquestes famílies, per cuidar-les emocionalment en un futur."