Roma feia olor de patxuli: troben intacte un flascó amb perfum de fa 2.000 anys

Un equip de recerca de la Universitat de Còrdova (UCO) ha identificat per primera vegada la composició d'un perfum romà amb "olor de patxuli".

La descoberta l'ha fet gràcies a un petit recipient, un ungüentari, que té més de 2.000 anys i s'ha trobat en un jaciment a Carmona, prop de Sevilla.

L'UCO ha explicat que fa 2.000 anys a la ciutat romana de Carmo, l'actual Carmona, algú va fer un "ungüentari en una urna funerària" i que ara, vint segles després, ha permès descriure químicament els components reals d'un perfum del segle I dC.

L'equip de recerca l'ha dirigit pel catedràtic de Química Orgànica José Rafael Ruiz Arrebola, en col·laboració amb l'Ajuntament de Carmona.

Les restes del perfum les van trobar el 2019 durant una intervenció arqueològica en un mausoleu localitzat en la construcció d'un habitatge al carrer Sevilla. S'havien conservat solidificades a l'interior d'un recipient fet de quars, que encara es mantenia perfectament segellat.

Segons explica l'arqueòleg municipal de Carmona, Juan Manuel Román, es tractava d'una tomba col·lectiva, possiblement d'una família d'alt poder adquisitiu, on, a més de nombrosos objectes relacionats amb els rituals funeraris, es van trobar les urnes cineràries de sis individus adults, tres dones i tres homes.

Un ungüentari de quars, extremadament car

El flascó on han trobat les restes és de vidre de roca (quars hialí) tallat en forma d'àmfora. L'havien dipositat en una bossa de roba conjuntament amb tres peces rodones d'ambre, dins d'una urna de vidre que contenia les restes òssies cremades d'una difunta d'entre 30 i 40 anys.

Habitualment, els recipients de perfum solien ser de vidre bufat i, molt poques vegades s'han trobat exemplars fabricats en quars. Aquests exemplars eren molt cotitzats i extremadament cars, per les seves característiques i dificultat per al tall, a conseqüència de la duresa d'aquest material.

El catedràtic Ruiz Arrebola subratlla que el petit tap cilíndric va ser fabricat en dolomita (pedra calcària) i que per al seu perfecte ajustament i segellat hermètic es va fer servir betum, una combinació que ha estat la clau per al magnífic estat de conservació de la peça i el seu contingut.

Patxuli amb una possible base d'oli d'oliva

Per saber de què estava fet el perfum s'han fet servir diferents tècniques instrumentals com la difracció de raigs X i la tècnica de cromatografia de gasos acoblada a espectrometria de masses, entre d'altres.

Això ha permès identificar-hi dos components: una base o aglutinant vegetal, possiblement oli d'oliva, i l'essència en si, que segons els resultats de les anàlisis químiques ha resultat ser de patxuli. "Roma feia olor de patxuli", asseguren els investigadors.

Aquest oli essencial s'obté a partir d'una planta d'origen indi, la Pogostemon cablin, molt emprada a la perfumeria actual, però que no es tenia constància que ja es fes servir durant l'època romana.

Les característiques monumentals de la tomba on s'ha trobat i, sobretot, el material en què es va fabricar el recipient que la contenia, suggereixen que era un producte d'alt valor.

Aquesta investigació suposa una fita per al camp de la perfumeria d'època romana i de l'ús del pàtxuli com a oli essencial. Els investigadors ja treballen per estudiar altres materials del mateix mausoleu, i esperen obtenir resultats ben aviat.