Llarena consulta el TJUE per decidir sobre les euroordres de Puigdemont, Comín i Ponsatí

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja s'ha dirigit al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea perquè li aclareixen en quins casos es poden denegar les extradicions. Ha estat poques hores després que el Parlament Europeu hagi aixecat la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

La consulta de Llarena té l'origen en la decisió de Bèlgica de denegar l'entrega de Lluís Puig, però el que es decideixi afecta també Puigdemont, Comín, Ponsatí i Marta Rovira. Llarena critica el desconeixement de les autoritats belgues del sistema judicial espanyol.

En funció de què resolgui el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, Llarena haurà de decidir si manté les euroordres, si les retira o si n'emet de noves. 

Segons diversos experts consultats, aquesta decisió del TJUE pot trigar mesos. I durant aquest sentit, tots coincideixen en afirmar que les euroordres es mantindrien aturades.

Aquest mateix tribunal, el TJUE, també s'haurà de pronunciar sobre els recursos contra l'acceptació del suplicatori per part del Parlament europeu que ja han anunciat que presentaran els tres implicats: Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

Si les euroordres es reactiven, la pilota torna a la justícia belga

Si finalment Llarena reactiva les euroordres, la pilota tornarà a la justícia del país on siguin els acusats, que haurà de decidir. Ara mateix, Bèlgica. Tot i que la justícia belga ja ha rebutjat l'euroordre contra Lluís Puig, aquesta es podria reactivar de nou perquè la desestimació d'una euroordre no implica que no pugui tornar-se a presentar, amb motivacions diferents.

Aquesta ja és la tercera euroordre

La primera euroordre contra els líders dels procés està activada entre el novembre i el desembre de 2017. Afecta Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig. Al novembre, la causa la portava l'Audiència Nacional i és una jutge d'aquest tribunal, Carmen Lamela, qui la dicta. Ho fa just després d'enviar a la presó Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Santi Vila (en aquest cas, amb fiança de 50.000 euros). Quan el Suprem es queda la causa, el jutge Pablo Llarena retira totes les euroordres. És desembre de 2017. Aquest magistrat té por que puguin ser extradits només per malversació, i no per sedició.

La segona euroordre està activada entre el març i el juliol de 2018. Aquesta ja l'emet el jutge del Suprem, Pablo Llarena, després de tornar a enviar a la presó alguns dels líders del procés. Afecta Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret. Amb aquesta euroordre, Carles Puigdemont és detingut a Alemanya quan tornava en cotxe d'una conferència a Finlàndia. El 12 de juliol, la justícia alemanya (en concret, el tribunal d'Schleswig-Holstein) rebutja l'extradició de Puigdemont per rebel·lió. Només accepta entregar-lo per malversació. Una setmana després, Llarena torna a retirar totes les euroordres.

La tercera euroordre és la que ara mateix està aturada. Es va activar el mateix dia de la sentència condemnatòria del procés contra Carles Puigdemont. I uns dies després, contra Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Les euroordres van quedar paralitzades quan Puigdemont, Comín i Ponsatí van aconseguir acreditar-se com a eurodiputats. El motiu: la immunitat que avui s'ha aixecat amb l'aprovació del suplicatori.