La sonda "Spirit" aterra a Mart

La sonda "Spirit" ha aterrat sense problemes a la sorra vermella del planeta Mart, i s'ha convertit en el primer mòdul a arribar a la superfície del planeta vermell des de la "Mars Pathfinder", el 1997. Una forta cridòria i aplaudiments han esclatat entre els tècnics de la missió en el Laboratori de Propulsió, a Pasadena (Califòrnia), quan la nau ha transmès els primers "bips" que indicaven l'arribada del mòdul a la superfície marciana. Els senyals han arribat només 15 minuts després de l'hora prevista per a l'aterratge, a les 5.35, hora espanyola. Més tard, la sonda ha enviat les primeres imatges, en blanc i negre, de Mart després que el seu robot desplegués sobre la superfície del planeta els seus panells solars i posés el motor en marxa per iniciar l'exploració. Tot plegat després d'un viatge de 478 milions de quilòmetres i set mesos de durada. Amb la sonda "Spirit", hi viatja un Rover, fill del vehicle "Sojourner", que hi va anar amb la "Mars Pathfinder" el 1997. Les imatges que ha enviat l'"Spirit" s'afegiran al llarg catàleg de fotografies que té la NASA des que es va iniciar l'exploració marciana amb les "Viking" 1 i 2, el 1976, i amb la "Pathfinder" del 1997. L'"Spirit", com la seva nau bessona l'"Oportunity", l'arribada de la qual està prevista per al 24 de gener, està equipada amb un important arsenal d'instruments científics i un rover de sis rodes que recorrerà la superfície marciana per agafar mostres i fer anàlisis. Els responsables d'aquest projecte de la NASA esperen que tant amb aquesta missió com amb la de la seva bessona, l'"Oportunity", que té previst l'aterratge al planeta d'aquí a tres setmanes, es trenqui la mala ratxa d'altres naus en arribar a Mart. 24 de les 32 missions enviades a Mart han fracassat. L'última, una missió europea, la del robot "Beagle 2", que hi va aterrar la matinada de Nadal i que encara no ha enviat senyals. L'"Spirit", equipat amb nou càmeres, pretén explorar a fons la superfície marciana i buscar-hi vida, sobretot en forma d'aigua. Aterratge amb Airbags La part més espinosa del vol ha estat l'aterratge, i ha estat avui a les 5.35, hora espanyola, quan la càpsula ha iniciat el descens fins el cràter Gusev. S'ha escollit aquest cràter perquè es creu que en el passat va ser un gran llac, i el Rover podria detectar-hi la presència d'aigua en els sediments. De fet, hi ha formes que recorden antics cabals d'aigua que desembocarien en el Gusev. El cràter, d'entre 3.000 i 4.000 milions d'anys, té un diàmetre aproximat de 5.600 metres. La nau ha entrat a l'atmosfera a una velocitat de 19.800 quilòmetres per hora, i a partir de llavors ha començat la fase final, que ha durat 21 minuts. En primer lloc, s'ha separat del seu vehicle, després, la fricció ha frenat en part el mòdul, i, quan la sonda s'ha trobat a uns 8,6 Km de distància de la superfície, s'ha desplegat un paracaigudes. Al cap de pocs segons s'ha desprès l'escut de protecció tèrmica i ha quedat exposada la càpsula que conté el vehicle explorador, que ha anat penjada d'un cable. A 6 segons de tocar terra, s'han inflat grans bosses d'aire que han amortit el cop, s'han disparat els retrocoets a l'escut, i el cable s'ha tallat quan l'"Spirit" ha estat a 15 metres del sòl. Del lloc de l'impacte, fins que la nau s'ha aturat, per efecte del rebot dels airbags, la càpsula ha pogut recórrer fins a un quilòmetre, segons els tècnics. L'últim aterratge complicat ha estat el de la sonda europea "Beagle-2", de la qual no se sap res des del 25 de desembre, quan va arribar al planeta vermell. Tot i això, segons els seus responsables, encara no es pot donar per fracassada. Els intents per contactar-hi poden continuar durant el dia d'avui.