Pendents de saber, molt probablement aquest matí, la sentència del judici del procés. Els set magistrats de l'alt tribunal es tornen a reunir, sota la presidència de Manuel Marchena. Una reunió en què s'espera que firmin la sentència. I, si no hi ha canvis d'última hora, cap al migdia es faria pública.
 

Un centenar de persones s'han concentrat aquest diumenge a la nit a l'exterior de la presó de Lledoners. Han aprofitat l'habitual salutació de bona nit als presos per fer també una marxa breu i una seguda davant la porta del centre penitenciari. Han cridat "absolució" i han mostrat pancartes demanant llibertat i d'altres del Tsunami Democràtic.
 

Diversos mitjans ja són davant de la seu del Tribunal Suprem, a primera hora, aquest dilluns al matí en què s'espera saber la sentència del judici del procés. Malgrat l'hora es veu llum en algunes finestres.
 

"Espanya és una democràcia consolidada. Un estat de dret dels més avançats del món i un dels països més lliures i segurs. Aquesta és l'Espanya de veritat. I l'hem fet junts, ciutadania i institucions. Des de la convivència, el respecte i la llei."

Aquest text acompanya el missatge a Twitter que el president del govern en funcions, Pedro Sánchez, ha fet públic aquest matí a primera hora amb un vídeo en què ministres del govern en funcions i la vicepresidenta Calvo lloen la democràcia espanyola. N'hi ha dues versions, en castellà i en anglès. I utilitza l'etiqueta #EverybodysLand, traduït al castellà amb el lema "La casa de todos".

La connexió interna entre el metro i l'estació de Sants de Barcelona està tallada, aquest dilluns, una vegada més, a petició dels Mossos d'Esquadra, per motius de seguretat. El transbordament des del metro fins a Rodalies i a la inversa s'ha de fer per l'exterior, sortint al carrer.
 

La presència de mitjans de comunicació ja és evident a l'entrada de la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages. També hi comencen a arribar persones per donar suport als presos. L'últim quilòmetre fins a la porta de la presó l'han de fer a peu i s'han habilitat tanques a banda i banda de la carretera. En aquest últim tram, els Mossos només permeten l'accés a vehicles com els d'advocats o mitjans de comunicació.

Manuel Marchena, president del tribunal de set magistrats que ha d'emetre la sentència del judici del procés, ja és al Tribunal Suprem. Hi ha arribat cap a un quart de nou.
 
 

Les cinc contradiccions supremes que haurà de resoldre la sentència del procés. Analitzem cinc de les contradiccions fetes evidents en la vista oral del judici del procés i que el Suprem haurà de recollir en la sentència
 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet aquest matí un missatge a Twitter recordant que el 14 d'octubre del 1940 es va fer el consell de guerra al president Lluís Companys i que l'endemà va ser afusellat.

100 anys de presó pel govern de l'1-O, la presidenta del Parlament i els presidents d'Òmnium i ANC

Aquestes són les penes imposades pel Suprem:

Junqueras: 13 anys de presó
Forcadell: 11 anys i 6 mesos de presó
Cuixart i Sànchez: 9 anys de presó
Forn i Rull: 10 anys i 6 mesos de presó
Turull, Romeva i Bassa: 12 anys de presó

El Tribunal Suprem ha condemnat per la causa del procés Oriol Junqueras a tretze anys de presó i tretze d'inhabilitació absoluta. Se'l condemna per un delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics. És la pena més alta.

Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, condemnats a 12 anys de presó i 12 anys d'inhabilitació absoluta, per delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics.

L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat condemnada a 11 anys i 6 mesos de presó, i 11 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta per sedició.

 

Els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull a 10 i 6 mesos de presó i el mateix temps d'inhabilitació absoluta també per sedició i malversació.

El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, 9 anys de presó per sedició i el mateix temps d'inhabilitació absoluta.

Els consellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, inhabilitats 1 any i 8 mesos i multats amb 200€ al dia durant 10 mesos per desobediència.

Els fets provats comencen l'endemà de les lleis de desconnexió i del referèndum. Pel Tribunal, hi ha una estratègia concertada per crear aparença de legalitat i per fer creure als ciutadans que el referèndum significava l'inici de la creació de la república catalana.

La sala dona per provat que hi va haver violència: violència per aconseguir la secessió.

Segons el Tribunal, les lleis aprovades pel Parlament establien, com a forma de pressió política, un repartiment de funcions entre el Parlament, el govern català i des de l'àmbit civil, i destaca la funció rellevant dels líders de l'ANC i Òmnium.

La sentència del Suprem té 493 pàgines. El conjunt de totes les condemnes suma 99 anys i mig de presó.

Missatge des de la presó del president d'Òminum quan ha sabut la sentència:

 

Raül Romeva ha publicat un missatge a Twitter. "S'equivoquen", diu l'exconseller condemnat a 12 anys de presó:

L'expresident de la Generalitat titlla la sentència de "barbaritat":

 

"Segons el tribunal les lleis aprovades pel Parlament establien, com a forma de pressió política un repartiment de funcions entre el Parlament, el govern català i, des de l'àmbit civil, destaca la rellevant funció dels líders de l'ANC i Òmnium."

"La declaració d'independència va ser simbòlica i ineficaç. La declaració del 10 d'octubre de 2017 va ser el final d'un seguit d'accions il·legals dels acusats -del Parlament i del govern català- contràries als requeriments fets pel Tribunal Constitucional."

"El Parlament va desatendre el Tribunal Constitucional i tampoc va fer cas dels lletrats del Parlament."

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, condemnada a 11 i mig anys de presó per sedició:

"L'expresidenta del Parlament va votar sistemàticanent a favor de l'admissió de les propostes i va obrir la porta a l'incompliment de la Constitució, l'Estatut i les lleis. Però també a aquelles resolucions judicials amb què s'intentava restaurar la legalitat."

El Suprem condemna Dolors Bassa a 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació pel delicte de sedició en concurs medial, amb delicte de malversació de fons públics.

La sentència conclou que Bassa, com a consellera de Treball, va prendre decisions executives necessàries per la celebració del referèndum. Concretament, diu que va cedir l'ús de centres cívics com a locals per a la votació de l'1 d'octubre. I també per a les jornades d'escoles obertes del mateix cap de setmana.

Va tenir una intervenció decisiva perquè aquests centres estiguessin oberts, blindant-los d'una eventual negativa dels seus directors a obrir-los. Ella va assumir la competència de tots els directors de centres.

 

El Tribunal Suprem el condenma a 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació absoluta per a càrrec públic pels delictes de sedició i malversació de fons públics.

El tribual considera que va intervenir activament en "l'actuació sediciosa" perquè va participar en les diferents reunions que van crear i posar en marxa el Pacte Nacional pel Referèndum.

La sentència també exposa que ell sabia que la desatenció dels requeriments del Tribunal Constitucional comportava un delicte de desobediència. Subratlla que persistir en l'organització d'un referèndum prohibit agreujava la imputació.

Finalment, la sentència també li atribueix com a fet provat en la participació en "l'actuació sediciosa", la presentació de les urnes el 29 de setembre del 2017 i l'anunci del cens universal el mateix 1 d'ocutbre.

 

El Tribunal Suprem ha condemnat aquest dilluns a 12 anys de presó l'exconseller Raül Romeva.

Segons la sentència, l'exconseller Romeva "era coneixedor que estava promovent la creació d'una legalitat paral·lela i que, a través de la mobilització ciutadana i el suport internacional, es podria neutralitzar la capacitat de les autoritats governatives i judicials per exercir les funcions constitucionals pròpies. El 28 de setembre del 2017 va arribar a afirmar públicament que si guanyava el referèndum es declararia la independència en 48 hores des que es fes oficial el recompte".

 

El tribunal no ha tingut en compte les declaracions dels agents de la Policia Nacional ni de la Guàrdia Civil. Tampoc no ha tingut en compte el que van declarar els votants. La seva declaració no ha servit per a res:

"Van oferir una versió filtrada per una profunda càrrega emocional."

Josep Rull, exconseller de Territori, ha estat condemnat a 10 anys i 6 mesos de presó i inhabilitació pel delicte de sedició. L'han absolt de malversació.

La sentència estableix que era plenament conscient de la inobservança de la legalitat i dels mandats del Tribunal Constitucional. Diu que va participar activament posant les bases que van propiciar la mobilització ciutadana. També que va participar en la convocatòria del referèndum i en la seva realització.

Va posar les condicions per impedir el funcionament dels serveis públics i l'actuació de l'Estat d'acord amb la legalitat. També va impedir l'amarratge del Moby Dada en el port de Palamós. I també va posar locals del seu departament a disposició del referèndum.