Els exconsellers Turull, Romeva i Bassa, condemnats a 12 anys de presó per sedició i malversació
El Suprem considera que tots tres van intervenir activament en "l'actuació sediciosa": Romeva buscant el suport internacional, Bassa obrint les escoles l'1-O i Turull presentant les urnes i fent l'anunci del cens universal
El Tribunal Suprem ha condemnat aquest dilluns a 12 anys de presó els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.
En la sentència, els set jutges encapçalats per Manuel Marchena consideren provat que tots tres van cometre els delictes de sedició i malversació de fons públics.
El principal argument de la sentència condemnatòria en el cas de Raül Romeva és que "era coneixedor que estava promovent la creació d'una legalitat paral·lela i que, a través de la mobilització ciutadana i el suport internacional, es podria neutralitzar la capacitat de les autoritats governatives i judicials per exercir les funcions constitucionals pròpies".
La sentència afegeix que Raül Romeva, "el 28 de setembre del 2017 va arribar a afirmar públicament que si guanyava el referèndum es declararia la independència en 48 hores des que es fes oficial el recompte".
Un cop s'ha fet pública la sentència, Raül Romeva ha penjat un escrit a Twitter on qualifica d'injusta la pena de presó i diu que cap sentència "no canviarà les aspiracions polítiques de milions de ciutadans". Per últim demana que tothom es mantingui "dempeus, combatius i dignes":
Missatge del Raül: pic.twitter.com/BxrA55Ifj6
Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) October 14, 2019
En el cas de Dolors Bassa, el Suprem la condemna a 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació per delicte de sedició en concurs medial amb delicte de malversació de fons públics.
Segons recull la sentència, Bassa, com a consellera de Treball, va prendre decisions executives necessàries per la celebració del referèndum.
Concretament, considera que va cedir l'ús de centres cívics com a locals per a la votació l'1 d'octubre, i també per les jornades d'escoles obertes del mateix cap de setmana.
Afegeix que va tenir una intervenció decisiva perquè aquests centres estiguessin oberts, blindant-los d'una eventual negativa dels seus directors a obrir-los. Ella va asumir la competència de tots els directors de centres escolars.
A Jordi Turull, el Tribunal Suprem el condenma a 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació absoluta per a càrrec públic pels delictes de sedició i malversació de fons públics.
El tribunal considera que va intervenir activament en "l'actuació sediciosa" perquè va participar en les diferents reunions que van crear i posar en marxa el Pacte Nacional pel Referèndum.
La sentència també exposa que era coneixedor que la desatenció dels requeriments del Tribunal Constitucional comportava un delicte de desobediència. Subratlla que persistir en l'organització d'un referèndum prohibit agreujava la imputació.
Finalment, la sentència també li atribueix com a fet provat la participació en "l'actuació sediciosa", la presentació de les urnes el 29 de setembre del 2017 i l'anunci del cens universal el mateix 1 d'octubre.
Un cop feta pública la sentència, l'exconseller ha fet un únic tuit amb la frase "Visca Catalunya lliure":
VISCA CATALUNYA LLIURE!
Jordi Turull i Negre (@jorditurull) October 14, 2019
Entre 8 i 74 anys
Les peticions penals de les acusacions eren les mateixes per a tots quatre: la Fiscalia demanava 16 anys pels delictes de rebel·lió i malversació, i l'Advocacia de l'Estat en demanava 8 per sedició i també malversació.
La pena més alta era la de l'acusació popular exercida pel partit d'extrema dreta Vox, que volia que fossin sentenciats a 74 anys de presó.
Aquesta era la mateixa pena que Vox demanava per a Oriol Junqueras i Joaquim Forn; a tots, per diversos delictes de rebel·lió i sedició, a més d'organització criminal i malversació.
"Altíssima probabilitat d'actes violents"
A tots quatre la Fiscalia els acusava de ser els comandaments subalterns de la rebel·lió, just per sota de Junqueras, i d'haver executat un pla acordat sabent que era il·legal.
També que van fer crides a votar l'1-O, sent conscients que hi havia "una altíssima probabilitat d'actes violents".
L'Advocacia de l'Estat els atribuïa "haver induït, sostingut i dirigit la sedició des de la seva condició de membres del govern", és a dir, des d'un estatus d'"autoritat".
Vox, per la seva banda, assegurava que els ara condemnats van "llançar violentament les masses de ciutadans catalans separatistes" contra les institucions de l'estat espanyol.
"El Codi Penal de la dissidència"
L'advocat defensor de Romeva, Andreu Van den Eynde, va argumentar durant el judici que la immensa majoria de proves presentades per les acusacions provenien del jutjat 13 de Barcelona.
Segons l'advocat, la instrucció d'aquest jutjat va ser "il·legal", i no hi va haver "fiabilitat" en la presentació d'aquestes proves al Suprem, cosa que va vulnerar els drets dels acusats.
Van den Eynde va afirmar que les acusacions van confondre "desobediència" amb "rebel·lió", i que el resultat del judici serà en el futur "el Codi Penal aplicable a la dissidència política".
"Una pressió legítima"
L'advocat de Bassa, Mariano Bergés, va assenyalar que la tardor del 2017 no hi va haver violència per part de l'independentisme, sinó només "una pressió legítima" en l'exercici de drets fonamentals.
Pel que fa a la seva defensada, que llavors era consellera de Treball, Bergés va afirmar que les acusacions no havien pogut aportar cap prova que l'incriminés en relació amb els delictes de què se l'acusava.
El "ridícul" de les acusacions
I el defensor de Rull i Turull, Jordi Pina, va considerar que les acusacions havien fet el "ridícul" intentant provar que hi havia hagut rebel·lió i sedició.
Contra Rull, va dir, només tenien un tuit en què aquest es va atribuir, amb "xuleria", no haver deixat atracar vaixells hotel de policies a Palamós, i contra Turull, factures de quan no era conseller.
Pina va reblar les argumentacions dient que les acusacions havien volgut forçar els delictes de rebel·lió i sedició descrivint "protestes i manifestacions" com si fossin "alçaments rebels".
"Lícit, legítim i legal"
A l'inici del judici, l'exconseller d'Acció Exterior, Raül Romeva, es va defensar manifestant que el que havien fet era "lícit, legítim i fins i tot legal".
En aquest sentit, va argumentar jurídicament a favor del dret d'autodeterminació que, segons va dir, es pot encabir perfectament dins de la Constitució espanyola.
En l'últim torn de paraula, al final de la vista oral, Romeva va afirmar que el procés contra ells buscava "escarmentar una ideologia", i va vaticinar que "avui som nosaltres, però demà pot ser qualsevol."
L'1-O no va ser un "acte concloent"
En la seva declaració, l'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa va dir que el referèndum de l'1-O no va ser cap "acte concloent" per aconseguir la independència.
Segons va explicar, esperaven que els "ajudaria en la negociació", i va negar que, assumint la responsabilitat sobre els centres cívics el cap de setmana de l'1-O, hagués vulnerat la legalitat.
L'independentisme, "de baix a dalt"
L'exconseller de Presidència Jordi Turull va afirmar que "el moviment independentista va de baix a dalt", i va recordar que l'organització de referèndums es va despenalitzar el 2005.
En relació amb la prohibició de l'1-O per part del Tribunal Constitucional, va assegurar que el govern espanyol en 5 anys va incomplir 25 sentències seves i que no havia passat res.
En el torn d'última paraula, al final del judici, Turull va dir que el jutjaven "per no haver renunciat a l'activitat política", i que el judici buscava "un escarment a costa del que sigui".
"Un judici sobre idees o sobre fets?"
L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull es va declarar "molt orgullós" d'haver signat el decret de convocatòria del referèndum de l'1-O, i que havia estat "un honor".
Rull també va afirmar al febrer davant del tribunal que el TC té "un dèficit important d'autoritat moral" perquè està "instrumentalitzat" políticament.
En el torn d'última paraula al juny, l'exconseller va preguntar-se si era "un judici sobre idees o sobre fets", i va assegurar que formava part d'"un escenari de negació de la política".
