Jordi Cuixart: "Estem en clara desigualtat de condicions i una indefensió flagrant"

"FAQS" entra a la presó de Lledoners per fer l'última entrevista abans del judici de l'1-O a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural. A continuació, la transcripció de la conversa sobre el judici del procés, la vida a la presó, la seva estratègia de defensa i els següents passos de l'independentisme. Què és el que més enyores després d'aquests 15 mesos i mig de presó? Enyoro molt la muntanya, pujar a la Mola o anar a Santa Perpètua i Sabadell a visitar tota la família, i sobretot passejar per Gràcia amb la Txell i l'Amat. L'últim diumenge abans d'anar a l'Audiència, vàrem pujar al Tibidabo per acomiadar-nos de la ciutat. Però no estic trist perquè sé que el premi per quan sortim serà que ho trobarem tot preciós. Serà com veure el món de nou, per primer cop. Mentre duri el judici, tornaràs a estar a Soto del Real. Què suposa per a tu? Amb els interns i funcionaris de Soto del Real, la relació ha estat sempre molt bona. El que és una vergonya és que ens jutgin a Madrid, jo no soc un aforat, soc un ciutadà de peu, representant de la societat civil, com en Jordi Sànchez, abans de ser diputat. "És una vergonya que ens jutgin a Madrid. Jo no soc un aforat, soc un ciutadà de a peu. S'està vulnerant el meu dret a la segona instància judicial" Jordi Cuixart (@jcuixart) #FAQStherealTV3 &#9654;&#65039; https://t.co/bZYi7n7LIq pic.twitter.com/aPzDqKY7om Preguntes freqüents (@FAQSTV3) February 2, 2019 Podreu preparar el judici en condicions des d'allà? Cada matí, quan comenci la sessió del judici, jutges i fiscals arribaran des de casa seva amb el xòfer oficial, acabats de dutxar i havent descansat la nit anterior. Nosaltres ja portarem acumulades un parell d'hores de trasllat i, qui sap, si també un parell més de calabós. Imagineu-vos això després de setmanes i mesos de judici. Intentaran maquillar-ho però amb l'ús de la presó preventiva els acusats estem en clara desigualtat de condicions i una indefensió flagrant. Ja has dit que aprofitaràs el judici per acusar l'Estat, més que per defensar-te. De fet, Òmnium ha engegat la campanya "Jo acuso". No tens por que et perjudiqui aquesta estratègia? Els moments de por que recordo van ser els dos primers mesos de l'empresonament, quan tots plegats estàvem molt desorientats. A partir del moment que et reconeixes a tu mateix com a presoner polític, la por s'esvaeix. Descobreixes que en certa manera el teu destí ja no et pertany i que ara ja formes part d'una causa col·lectiva. El primer dia que va venir l'August Gil Matamala a visitar-me, em va dir una frase de Juan María Bandrés: "En un procés judicial de caràcter polític, com més resistència s'oposa al tribunal, més favorable tendeix a ser-ne el resultat." Per tant, cal visualitzar amb tota contundència que els presos polítics no som la proclamació de cap derrota, sinó un pas útil més cap a la victòria. "Estem parlant de desemmascarar les estructures corruptes de l'Estat que actuen amb connivència dels hereus del franquisme. VOX, la fiscalia i l'advocacia estan units en això" Jordi Cuixart (@jcuixart) #FAQStherealTV3 &#9654;&#65039; https://t.co/bZYi7n7LIq pic.twitter.com/dYrppyXqSl Preguntes freqüents (@FAQSTV3) February 2, 2019 Confies que l'Estat acabi condemnat a Estrasburg? Si arriba la condemna d'Europa, no serà massa tard ja? No està escrit enlloc que Estrasburg ens hagi d'absoldre. No podem renunciar a cap dels organismes internacionals per reivindicar el dret a exercir l'autodeterminació i que els drets humans siguin respectats. Però el futur d'aquest país no pot quedar en mans d'Estrasburg. Del resultat de tot aquest procediment contra la democràcia, també en depèn la qualitat dels drets i llibertats dels ciutadans de tot l'estat per als propers anys. Per tant, la nostra actitud no pot ser en cap cas d'espera, sinó que ha de ser proactiva en tot moment. La nostra sortida de la presó no depèn de cap sentència; depèn de la resolució del conflicte polític. En un tuit, a l'octubre, deies que el judici pot ser una palanca de transformació cap a la república. Una condemna podria ser una oportunitat per fer-la efectiva? La resposta del sobiranisme a les sentències ha de ser tan serena i unitària com contundent. I això converteix el judici i les condemnes en una oportunitat excepcional que no podem desaprofitar. Cal acompanyar el judici oral d'una nova espiral de mobilització permanent. Forma part del camí a la república. Més enllà de denunciar la repressió, quin hauria de ser el full de ruta de l'independentisme? Si Òmnium tingués un full de ruta propi, negligiríem de la nostra funció de generadors de consensos. Soc optimista a mitjà termini, però cal parlar molt clar a la ciutadania. Nosaltres estem convençuts que la presó i les amenaces de repressió o de l'aplicació del 155 no poden ser cap limitació. No podem renunciar a res sempre que sigui pacífic i democràtic. "És important que els partits expliquin quines són les estratègies. Fins on estan disposats a arribar? Falta nitidesa" Jordi Cuixart (@jcuixart) #FAQStherealTV3 &#9654;&#65039; https://t.co/bZYi7n7LIq pic.twitter.com/SEW2yWcMs8 Preguntes freqüents (@FAQSTV3) February 2, 2019 S'hauria hagut de defensar la proclamació d'independència? Nosaltres mai exigim res, però s'ha de dir una cosa molt important: tot el que diguin els polítics que faran, ho han de fer. Si l'1-O va funcionar és perquè la gent va creure en els dirigents polítics, que van desobeir el Tribunal Constitucional i en van assumir les conseqüències. La unilateralitat ha fracassat? L'única via és el diàleg amb Madrid per pactar-hi un referèndum? La unilateralitat és una paraula que ja l'hem rebregat per tots costats i a hores d'ara només serveix per llençar-nos-la contra el cap els uns als altres. La desobediència civil és un dels instruments més potents per millorar la societat i transformar-la, però porta implícita l'acceptació de les conseqüències de la pròpia desobediència. Mentre l'Estat no doni resposta a aquest 80% de la societat catalana que vol resoldre el conflicte votant, estem obligats a seguir exercint la desobediència civil tants cops com calgui. Aquesta serà la teva línia de defensa? Jo acusaré l'Estat de vulnerar els nostres drets fonamentals. L'1-O va ser un acte de desobediència civil, que és l'únic instrument que ha fet avançar la societat. El mateix Suprem, arran del sumari 18/98, diu que "la desobediència civil pot ser concebuda com un mètode legítim de dissidència contra l'Estat". I que aquesta forma de pensament i ideologia ha de ser admesa en el si d'una societat democràtica. És clar, però li diran que hi va haver violència? Ni el 20 de setembre ni l'1 d'octubre va passar a disposició judicial ni un sol ciutadà! Quina forma més estranya de violència i quin fracàs del Jordi Sànchez i el meu, que ningú va fer servir les armes que els vam repartir! El que vam fer el Jordi Sànchez i jo el 20 de setembre hauria de merèixer un reconeixement de l'Estat. Ningú desconvoca mai una manifestació. I l'1 d'octubre, els únics que van fer servir la violència són els que tenen escrit a la Constitució que la violència és un dret per assolir un objectiu. Cal més gent i durant més temps perquè hi hagi un discurs hegemònic a Catalunya? O també cal canviar el marc mental espanyol? Penso que amb el terme "eixamplar per bandera" ja no anirem enlloc. Des d'Òmnium, preferim parlat de compartir. No ens van faltar vots independentistes l'1-O, sinó més reconeixement de la legitimitat participació per part del conjunt de la societat catalana. Dius que calen nous lideratges, que no es pot governar un país només des de la presó o l'exili. Puigdemont i Junqueras han de deixar pas? Puigdemont o Junqueras, i tots els exconsellers empresonats o a l'exili, són un capital polític excepcional. Aquí no sobra ningú, però no és menys obvi que cal facilitar al màxim l'aparició de nous lideratges que complementin els existents. Ni la presó ni l'exili poden condicionar, ni abans ni ara ni en un futur, els passos a seguir. De fet, la proclamació de la república es va fer mentre en Jordi Sànchez i jo ja érem a la presó. "Ni la presó ni l'exili poden condicionar, ni abans ni ara ni en un futur, els passos a seguir." Les discrepàncies entre independentistes són constants. Per què costa tant que hi hagi unitat? No oblidem mai que l'objectiu de la repressió és la divisió dels que lluiten. Ara bé, han passat 15 mesos i cal el coratge necessari per refer aquesta unitat. Però tan dolent seria intentar imposar un tipus d'unitat en concret com no saber reconèixer les virtuts de romandre units. El que no pot ser és que la paraula "unitat" també la rebreguem i ens la tirem pel cap els uns als altres. L'1-O va ser possible perquè tothom va deixar les dinàmiques partidistes de banda. Ens cal més generositat, empatia i sentit d'estat. Portes més d'un any a la presó, però sempre dius que et mantens fort. Com ho aconsegueixes? Tots estem molt forts. La meditació i ara també la ceràmica i sobretot viure connectat al moment present m'han fet perdre la por. En diuen "poder de l'ara". He après que la felicitat depèn del domini d'un mateix. Si les estructures de l'Estat no han decidit qui és el president d'Òmnium, tampoc decidiran sobre la meva felicitat ni el futur de la meva família. Soc l'únic que mantinc el càrrec pel qual soc acusat. Em sento molt lliure. "L'Estat ha fracassat perquè ja no pot fer por" Jordi Cuixart (@jcuixart) #FAQStherealTV3 &#9654;&#65039; https://t.co/bZYi7n7LIq pic.twitter.com/afyB3nf3ux Preguntes freqüents (@FAQSTV3) February 2, 2019 Ara, la por la tenen ells. Ja no em poden castigar més. Ja no em poden fer res més greu. I això et dona una fortalesa brutal. Perquè estàs alliberat de qualsevol autocensura.

Jordi Cuixart: "Estem en clara desigualtat de condicions i una indefensió flagrant"

"Preguntes freqüents" ha fet l'última entrevista al president d'Òmnium, Jordi Cuixart, abans de l'inici del judici de l'1-O. Cuixart ha explicat que "la desobediència civil és un dels instruments més potents per millorar la societat".