França rep migrants que no ha volgut Itàlia, però trenca l'acord migratori amb Roma

Nova crisi migratòria i política al Mediterrani. França ha permès que desembarquin els migrants rescatats per l'Ocean Viking, una embarcació humanitària que Itàlia es va negar a acollir. Roma fa dies que ha imposat un desembarcament selectiu de migrants als ports, en un pols amb les ONG. 

Gairebé vint dies després del seu últim rescat a les costes de Líbia, l'Ocean Viking ha atracat aquest divendres al port francès de Toló, al costat de Marsella, amb 234 migrants a bord, inclosos una seixantena de menors.

El desembarcament s'ha fet lentament, en grups de quinze persones, que en tocar terra han rebut un primer reconeixement mèdic.

Es tracta del primer gran desembarcament que França permet d'un vaixell d'una ONG, i ho ha fet davant la negativa d'Itàlia d'oferir un port i el perill de patir un desembarcament selectiu. Va ser el capità qui va decidir canviar el rumb i va abandonar les costes italianes de Sicília en direcció a França. 

França ja ha anunciat sancions contra Itàlia en la qüestió migratòria, mentre que la flamant nova primera italiana, Giorgia Meloni, ha titllat d'agressiva la decisió de França de suspendre la col·laboració amb Itàlia en matèria d'immigració.

A més, París ha anunciat que s'encarregarà, únicament, de part d'aquestes persones, que seran repartides entre diferents països europeus. Alemanya ja ha avisat que es compromet a acollir un terç dels migrants que desembarquin a França. 

La situació a bord, crítica

L'ONG SOS Mediterranée havia informat que la situació a bord de l'Ocean Viking era crítica, sanitàriament i psicològicament. Aquest dijous, per aire, es van haver de fer tres evacuacions per motius mèdics. 

La presidenta de l'ONG, Sophie Beau, ha anunciat que l'arribada de l'embarcació humanitària al port de Toló "és el resultat d'un fracàs dramàtic per part de tots els estats europeus", que han eludit, de nou, el dret marítim. 

L'Ocean Viking no és l'única embarcació afectada per la nova política migratòria d'Itàlia. Dos vaixells humanitaris més, atracats al port italià de Catània, han patit el desembarcament selectiu de migrants per part de les autoritats italianes. 

Al Geo Barents, de Metges sense Fronteres, 215 migrants continuen a bord; mentre que a l'Humanity 1, de l'ONG alemanya SOS Humanity, 35 migrants estan a l'espera que es resolgui la seva situació a bord. 

França suspèn la cooperació migratòria amb Roma

La crisi migratòria actual va enfrontar, primer, el nou govern italià de Giorgia Meloni, d'extrema dreta, amb les ONG humanitàries. Ara la tensió és política, entre Roma i París.

França considera inacceptable que Itàlia no deixi desembarcar els supervivents i apel·la a la llei europea, que obliga a oferir el port segur més pròxim, o sigui, a Itàlia. 

El ministre de l'Interior francès, Gerald Darmanin, ha estat contundent i ha anunciat que França ha suspès la cooperació migratòria amb Roma i reforçarà els controls a la frontera francoitaliana. Per tant, París deixarà d'aplicar un acord europeu per acollir en un any 3.500 migrants arribats a territori italià. 

Darmanin ha acusat el govern italià d'irresponsable. 

"França lamenta molt profundament que Itàlia hagi decidit no comportar-se com un estat europeu responsable. La gestió de la migració a la Mediterrània és un problema que ens afecta a tots i que requereix una resposta europea."

Itàlia ha rebutjat fermament les crítiques, dient que la reacció de París ha evidenciat el fracàs d'Europa per fer front "a un nombre creixent de migrants", molts dels quals arriben des del nord d'Àfrica.