El botticelli que els Cambó posen a la venda a Londres i que no pot sortir d'Espanya

Molta expectació per la posada a la venda a Londres, aquest dijous, de l'única obra de l'artista del Renaixement italià Sandro Botticelli que encara es conserva en mans privades al món. És el retrat de Michele Marullo, una pintura de 1491 i propietat de la família Guardans-Cambó. Aquest dijous surt a la venda per 30 milions d'euros.

Però aquesta obra, que ha pogut viatjar a Londres amb un permís especial fins al 15 d'octubre, té una limitació important: està protegida perquè té la qualificació de bé d'interès cultural des de 1988. Això vol dir que qui la compri l'ha de mantenir --per la llei de patrimoni històric-- dins del territori espanyol. Incomplir-ho suposaria un delicte penal i la confiscació de l'obra. I això ha generat un intens debat entre els experts.

L'obra surt a la venda per 30 milions d'euros (ACN)

Debat museístic

La família Cambó va cedir el quadre de Botticelli l'any 2004 al Museu del Prado, a Madrid, on hi ha tres "botticellis" més llegats també pel líder de la Lliga Regionalista. La cessió era inicialment per un any, però es va prorrogar fins al 2016. Va ser llavors quan les negociacions per una possible adquisició per part del museu van fracassar i l'obra va retornar al propietaris.

A Barcelona, el MNAC té una cinquantena d'obres llegat de Francesc Cambó, un dels mecenes més importants del museu. Però a la seva col·lecció no hi ha cap "botticelli".

Tot això ha fet que la decisió de vendre-la hagi animat el debat sobre el proteccionisme de les obres d'art. Hi ha veus que reclamen que la pintura s'hauria d'acabar exposant al MNAC. De moment, el Departament de Cultura s'ha limitat a dir que hi estan treballant. I el Ministeri de Cultura, que la peça "no pot perdre la vinculació amb Espanya",

Joan Yeguas, conservador d'art de l'Àrea de Renaixement i Barroc del MNAC, explica per què aquesta obra és tan important:

"No sabem quants retrats va fer, però actualment se'n conserven uns tretze, i aquest és un dels millors quadres de la producció de Botticelli."

Possible pressió de la família

Alguns experts apunten que la posada a la venda de l'obra podria ser una manera de la família de pressionar les autoritats museístiques espanyoles. Ho apunta Albert Velasco, professor d'Història de l'Art a la UdL:  

"A tot arreu passa; a Catalunya també tenim peces catalogades, peces que no estan fetes en territori català. No descarto que la família estigui utilitzant tota aquesta operació com una forma de pressió al Ministeri de Cultura perquè acabin satisfent els diners que ells considerin que han de cobrar."

Artur Ramon, gerent de la galeria Artur Ramon Art, posa el focus sobre el fet que sigui un bé d'interès cultural:

"La procedència és estrangera, l'origen és estranger, no entenc gaire per què és un bé d'interès cultural; segurament perquè no hi han "botticcellis" a Espanya. A nivell privat té dues o tres opcions, i totes a Madrid. A nivell públic en té una que és l'Estat, que el compri per al Prado. I la meva idea és que el dipositi al MNAC."

La família ha declinat fer cap declaració. La pregunta ara és en quines mans acabarà l'obra --si és que s'arriba a vendre-- i on s'acabarà exposant.