Els llacs del Pirineu es congelen cada cop més tard i es desfan més d'hora

Els estanys d'alta muntanya es congelen cada cop més tard i es desgelen més aviat. És una derivada més de l'escalfament global que constata un estudi que està fent el Grup de Recerca d'Àrees de Muntanya i Paisatge de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els llacs que s'estudien estan situats entre el Parc Nacional d'Aigüestortes i la Vall d'Aran. Es tracta dels estanys Redon, Gerber, de Saboredo, Long i de Contraix. Tots són estanys naturals de més de cinc hectàrees i no han estat explotats per les elèctriques. Qui impulsa aquest estudi, el professor de l'Àrea de Geografia Física de la Universitat Autònoma de Barcelona Òscar Alemán, explica que l'estudi busca "comprendre la congelació i la fusió del gel d'aquests estanys tant pel que fa al gruix com a la superfície". Més gel negre, menys gel blanc Amb càmeres de seguiment, perforacions del gel in situ i sensors de temperatura es monitoritza, dia a dia, el procés de congelació i el tipus de gel que es forma als llacs d'alta muntanya. El gel, d'acord amb la tipologia, bàsicament es pot dividir en dues classes: el gel negre el que es forma a partir de la congelació de l'aigua sense presència de neu-- i el gel blanc, format gràcies a l'aportació de neu. Òscar Alemán és qui ha impulsat aquest estudi (Estanys Gelats) Gràcies a aquest seguiment s'ha pogut constatar, per exemple, que aquest any, de manera anòmala, hi ha més gel negre que blanc. Això passa perquè l'aportació de neu ha estat més baixa. "Com que no hem tingut aquesta neu, que actua com a aïllant quan la temperatura pugi, aquest gel, previsiblement, durarà poc", assegura Alemán. Amb aquest trepant es perfora el gel per mesurar-ne el gruix (Òscar Alemán/Estanys Gelats) Les dades recollides en aquest estudi que s'integra dins dels treballs del Grup de Recerca d'Àrees de Muntanya i Paisatge del Departament de Geografia de la UAB constaten que l'actual seria una de les temporades dels últims 20 anys en què els estanys s'han congelat més tard i en què, tot indica, es descongelaran més aviat. "El canvi és molt més gran a la primavera que no pas a la tardor." El treball fet per Alemán, que també compta amb el suport del CEAB-CSIC, vol ser extrapolable a tots els estanys del Pirineu i es plasmarà en una futura tesi doctoral.

Els llacs del Pirineu es congelen cada cop més tard i es desfan més d'hora

Un estudi constata l'efecte del canvi climàtic als estanys d'alta muntanya del Parc Nacional d'Aigüestortes i la Vall d'Aran