El turisme estranger s'enfonsa i el local sobreviu, en l'estiu de la Covid

La temporada de turisme a Catalunya, afectada per la pandèmia de la Covid-19, no està sent gaire bona, però es mostra desigual en el territori segons si rep turisme interior o de l'estranger. La situació va del 15% d'ocupació al Maresme a la del Delta de l'Ebre i l'interior, que freguen gairebé el ple. 

A la costa que depèn del turisme estranger, la davallada ha estat molt forta. Aquest turisme no ha vingut i les reserves en càmpings i hotels han caigut en picat, fins al punt que molts establiments han preferit tancar. La situació més greu la viu el Maresme.

En canvi, el turisme d'aire lliure i establiments rurals ha estat l'opció del turisme interior i familiar, que ha afavorit el Delta de l'Ebre i les comarques d'interior i Pirineu, on han fregat el ple.
 

Ocupació desigual

L'empresari turístic sap --per experiència-- que tot el que no hagi fet de calaix abans del 15 d'agost, no ho recuperarà després. Aquesta és la setmana definitiva de la temporada alta i, segons les dades facilitades pel sector, com ja preveien, no ha anat gaire bé.

A la costa, l'ocupació del juliol va del 12-14% del Maresme al 25% de la Costa Daurada, el 40% de la Costa Brava i el 51% del Garraf. Els hotels del Delta de l'Ebre han tingut la millor ocupació, amb un 70%. 
A l'interior, ocupacions entre el 50 i el 80% a càmpings, bungalous i cases de turisme rural.

La pitjor situació, al Maresme 

La situació es viu amb molta més angoixa des del Maresme. Sense turisme estranger i amb poca afluència de visitants locals, l'ocupació ha caigut per sota del 15%. Els hotels han obert amb comptagotes, molts tancaran abans del setembre i altres ja ni han obert les portes. Amb la crisi de la Covid, el turisme estranger ha cancel·lat les reserves ja fetes per a l'estiu, i tampoc, diuen, n'entren de noves.

Segons Jordi Noguera, president del gremi hoteler del Maresme, "el sector està molt tocat".

"En línies generals, un 70% de la planta hotelera de la comarca tenim tancat."

L'any passat, l'anterior i tots els estius de les darreres dècades, les platges eren plenes de turistes anglesos, alemanys o francesos. I els hotels tenien un 90% d'ocupació. En un municipi com Calella, el de més tradició turística de la comarca, segons la seva alcaldessa, Montserrat Candini, la situació d'aquest any no l'havien vista mai. 

"Fa 66 anys que som municipi turístic i mai havíem vist el que estem veient aquest any."

Una situació que se suma als danys causats pel temporal Gloria a la zona. El sector ja mira amb incertesa cap a la tardor i l'any que ve, tot i que també hi ha notícies esperançadores, com que aquesta setmana platges de la zona, com la Gran de Calella, han rebut el segell Save Tourism, que garanteix els protocols d'higiene i seguretat. Entre les mesures que s'hi apliquen hi ha  el control de l'aforament i sistemes de vigilància reforçats. 

La Costa Brava, mig buida

Hotels i càmpings de la Costa Brava estan mig buits. I res fa pensar que la situació canviï amb les reserves d'última hora. A les comarques gironines hi ha més d'un centenar de càmpings i hores d'ara tots estan entre el 40 i el 50% de la capacitat. 

En un dels càmpings més grans, la Ballena Alegre, amb capacitat per a 5.000 persones, el 60% dels clients eren holandesos i alemanys i les mesures que els fan complir al seus països tampoc ajuden que es decideixin a venir, com explica el seu director, Toni Castellar.

"Els fan fer un PCR per entrar a Alemanya als que vingun de Catalunya. Un PCR són 110 euros i, si són 4 de família, és un dineral. A Holanda també els han posat el mapa vermell de Catalunya com a zona de risc."

Ara, els clients son majoritariament de Catalunya i alguns del País Basc, però no són suficients per omplir els establiments.
 

Sitges remunta l'ocupació

Sitges està vivint un estiu molt desigual. Van acabar el juliol amb una ocupació global del 51%, però aquests primers dies d'agost han remuntat fins al 90%, i esperen tancar el mes vora el 75%.

Tot i això, des del Gremi d'Hotelers expliquen que les xifres poden variar, perquè les reserves es fan a molt curt termini i es veuen molt influïdes per la situació sanitària i pels missatges del govern.

I és que, a diferència d'altres anys, el turisme de proximitat representa les tres quartes parts. El sector, que ha rebaixat preus, diu que tot el que es pugui fer ara ajudarà a preservar llocs de treball i a passar una temporada d'hivern que es preveu molt complicada.

El Delta posa el cartell de complet

El Delta de l'Ebre ha estat una de les destinacions més triades per fer-hi unes vacances condicionades per la Covid. Per alguns, com la Sònia Navarrete, ha estat una alternativa a un pla fallit, o per evitar la massificació d'altres llocs, com diu en Sergi Giménez.

Sònia: "Haviem planificat un viatge a Islàndia, però amb la pandèmia es va haver de cancel·lar tot."

Sergi: "Vas a la platja i el que tens més a prop està a 10 o 15 metres, aquest any. Altres anys pots anar a platges on estàs completament sol."

En aquest cas, a diferència del Maresme, la devastació del Gloria també ha fet aflorar el compromís dels visitants habituals.

Però, per una raó o per una altra, el delta de l'Ebre ha pogut mantenir els nivells d'ocupació de l'any passat, amb un lleuger increment a càmpings i hotels i un ple absolut als allotjaments rurals, que han pujat un 27%. Les perspectives d'aquest sector, segons Anna Borràs, de Cases del Delta, són bones.

"Tenim ple l'agost, i al setembre hi ha unes perspectives boníssimes, igual que a l'octubre, si la cosa no s'espatlla."

Per aconseguir-ho, s'extremen les mesures de seguretat, com mantenir les habitacions 24 hores en quarantena després de cada client, encara que això els faci baixar una mica l'ocupació. Llúcia Castaña, de l'hostal Cling 43, diu que, tot i haver perdut un 10% d'ocupació el mes de juliol, "més val fer les coses bé". Per Montse Callau, vicepresidenta de l'Associació d'Empreses d'Ecoturisme del Delta de l'Ebre, la qüestió és mantenir-se.

"El repte és poder generar el suficient flux de caixa per mantenir-mos tot l'any oberts i poder aguantar fins a la temporada vinent."

De moment, ho estan aconseguint gràcies a un turisme de proximitat i familiar que ha trobat en el delta de l'Ebre una opció ben a prop de casa.

El turisme de casa salva l'interior

Gairebé plenes també les cases rurals de Ponent, del Pirineu i del Prepirineu. La gran majoria dels clients estrangers han anul·lat les reserves, però els han substituït amb turistes del país, com explica Josep Carabassa, propietari d'una d'aquestes cases.

"Hem tornat a llogar la casa amb reserves locals, amb gent d'aquí, que normalment no venen, però són uns altres preus. Res a veure, però la qüestió és fer alguna cosa, perquè portem molt temps malament."    

La seva oferta de natura i tranquil·litat els ha salvat la temporada. En general, una temporada atípica per l'alerta sanitària, que no convida a fer les vacances lluny de casa. Una pensada que ha fet mig Catalunya, que s'ha decidit per descobrir els racons del país.

Així, gorgs, avencs, congostos, aiguamolls... estan plens. Hi ha indrets que han triplicat l'afluència habitual i alguns municipis han hagut de regular-hi els accessos.