El TC declara nuls per unanimitat el decret de convocatòria del 9-N i dos preceptes de la llei de consultes
El ple del Tribunal Constitucional ha declarat definitivament "inconstitucionals i nuls" el decret de convocatòria del 9-N i "inconstitucionals" dos preceptes de la llei de consultes. Reunits durant menys d'una hora en una sessió extraordinària, els magistrats de l'alt tribunal s'han posat d'acord per unanimitat en la inconstitucionalitat dels dos recursos que va presentar el govern espanyol contra la llei i el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre.
L'alt tribunal considera que la llei i el decret encobrien un referèndum sobre la integritat territorial de l'Estat que no pot organitzar una comunitat autònoma i recorda que els referèndums són competència exclusiva de l'Estat. En la mateixa línia, anul·la el decret que convoca la celebració del 9-N perquè considera que aquesta era una de les anomenades consultes populars que són, en realitat, un referèndum. En concret, la sentència anul·la l'article 3 de la llei de consultes, que defineix les característiques de les consultes, i el 16, que n'estableix el seguiment.
En el primer cas, té efectes pràctics perquè vol dir que Catalunya no podrà fer consultes de caràcter general i només en podrà fer sobre aspectes de la seva competència. Això vol dir que si afecta el conjunt de l'electorat català s'haurà de demanar permís a Madrid, i també ho haurà de fer en el cas que es pregunti sobre una qüestió que afecti més enllà del territori on es faci la consulta o la Constitució. Es permet, en canvi, fer consultes sectorials que no impliquin tot el cos de l'electorat. Per exemple, preguntar els hotelers sobre el model de turisme, tal com explicava el catedràtic de Dret Administratiu, Joaquim Ferret, en una entrevista al 324.
Més simbòlica que una altra cosa és l'anul·lació de la convocatòria. Era el 27 de setembre de 2014, quan Artur Mas i les forces que li donaven suport van escenificar amb tota la solemnitat l'acte pel qual convocava els catalans a decidir sobre el seu futur. De forma immediata, el govern espanyol hi presentava un recurs en contra i, poc dies després, el Constitucional ja ho va anul·lar de manera cautelar. És per això que es va celebrar un procés participatiu, també recorregut al Constitucional i sobre el qual el tribunal encara s'ha de pronunciar.
La decisió s'ha pres després que la comissió encarregada del cas, formada pels magistrats José Antonio Xiol i Pedro González Trevijano, hagin exposat al ple del tribunal el text de la sentència.
Quan va acceptar a tràmit els recursos del govern espanyol, el TC ja va suspendre cautelarment la norma recorreguda i el decret de convocatòria durant cinc mesos.