El confinament va comportar temporalment un Mediterrani amb aigües més netes
El confinament provocat per la covid-19 va contribuir a millorar la qualitat de l'aigua del mar Mediterrani, però això es va mantenir poc temps, fins a l'acabament de les mesures.
Així ho indica un estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), publicat a la revista Science of the Total Environment.
Les dades es refereixen a la badia de Blanes. Els autors s'han basat en la menor concentració de clorofil·la, un pigment essencial del fitoplàncton, organismes vegetals microscòpics que es troben a la base de la cadena alimentària.
La disminució de la quantitat de clorofil·la s'acostuma a relacionar amb la menor disponibilitat de nutrients (oligotròfia). Les raons serien diverses. En primer lloc, una menor aportació de nitrogen a les aigües per la disminució en la circulació de vehicles i en l'activitat industrial. També hi va haver menys aportacions d'aigües residuals.
També hi hauria influït la menor afluència de visitants i la disminució de l'activitat pesquera. Menys pesca implicava més volum de peix, que consumia més aliment i, per tant, conduïa a una menor concentració de fitoplàncton.
Menys producció d'aliment i més albirament d'espècies
Tot això va donar lloc a un mar més net i amb aigües més clares, però també menys productiu. Si la situació s'hagués allargat després del confinament, hauria acabat afectant la pesca, com explica Maria Montserrat Sala, investigadora de l'ICM-CSIC i autora principal de l'estudi.
"L'oligotròfia podria tenir conseqüències en cascada dins l'ecosistema marí, ja que els grups microbians que van disminuir a conseqüència del confinament se situen a la base de la xarxa tròfica marina i sostenen el creixement de les espècies dels nivells superiors."
Un altre apunt interessant de l'article és que la disminució no va ser tan evident en el cas d'un altre nutrient, el fòsfor. La raó és que la concentració d'aquest element ja havia disminuït molt des del 2003 i, sobretot, des del 2007, probablement per la reducció en l'ús de detergents que en contenen. Per això, l'efecte del confinament no va ser gairebé apreciable.
Un curiós efecte afegit va ser l'augment dels albiraments d'algunes espècies que en condicions normals són difícils d'observar. Això ja ho havia exposat l'any passat Marta Coll, també de l'ICM-CSIC, en un article a Ethics in Science and Environmental Politics, on explicava que s'havien fet més observacions, sobretot el maig del 2020, en llocs inesperats, de mamífers marins, ocells marins i de litoral, tortugues marines i fins i tot invertebrats com crancs i cefalòpodes.
Vint anys de recollida de mostres
A diferència d'altres estudis semblants, que s'han basat en comparació d'imatges de satèl·lit, aquesta recerca és l'única que s'ha fet prenent mostres directament i comparant les dades amb les recollides els 15 anys anteriors per l'Observatori Microbià de la Badia de Blanes.
Aquesta base de dades té un gran valor, perquè s'han recollit mostres mensualment des del 2001. La recollida es va interrompre durant el confinament, però un permís especial va permetre fer-ho també entre el 12 de maig i el 9 de juny i a partir del 23 de juny. Així es van poder comparar les dades amb una perspectiva temporal àmplia.
Aquesta és una de les sèries de dades més llargues del Mediterrani i Josep M. Gasol, investigador de l'ICM-CSIC i coautor de l'article, la valora així:
"Aquestes dades ens permeten avaluar tant els efectes a llarg termini del canvi global com fenòmens puntuals com ara el confinament."
Al mateix temps, lamenta que no existeixin mecanismes de finançament a llarg termini per dur a terme més iniciatives com aquesta.
Al juny, amb el relaxament de les mesures, els valors de clorofil·la es van acostar als usuals. Així es comprovava una de les hipòtesis dels investigadors: l'efecte del confinament seria ben visible, però també fugaç, i s'acabaria amb el retorn gradual a l'activitat.