Dimiteix el director general dels Mossos el dia abans de l'aniversari de l'1-O

El director general dels Mossos d'Esquadra, Andreu Martínez, ha dimitit després d'un any i tres mesos en el càrrec. El fins ara responsable del cos policial hauria dimitit per haver perdut la confiança del govern, però no la del conseller d'Interior, Miquel Buch. 

La dimissió de Martínez es produeix només unes hores abans del segon aniversari del referèndum de l'1 d'octubre.

Pere Ferrer, fins ara cap de gabinet del conseller Miquel Buch i també dels anteriors consellers Jordi Jané i Quim Forn, serà el seu substitut. El seu nomenament s'aprovarà a la reunió del consell executiu d'aquest dimarts.

El conseller Buch ha agraït en un tuit la feina de Martínez i ha desitjat sort a Ferrer.

La carta de dimissió d'Andreu Martínez

Amb un "Estaré sempre al seu costat", el que fins ara era director general de la Policia de Catalunya, Andreu Martínez, s'ha despedit al cos de Mossos d'Esquadra. Però la carta conté més. Martínez explica que la decisió que ha pres ha estat molt meditada i "personalment molt difícil d'adoptar" però que considera que és "el millor pel cos". 

Martínez no especifica el perquè fa esta valoració. També defensa el projecte de transformació que està impulsant la Prefectura de Mossos d'Esquadra, això és, la cúpula policial encapçalada pel comissari en cap. 

La dimissió d'Andreu Martínez s'explica per les tensions entre Presidència de la Generalitat i el Departament d'Interior. Tot i que la versió oficial ha estat que Martínez havia tancat una etapa, el cert és que va entrar al càrrec el juny de l'any passat, poc temps per a acabar un projecte.

La carta de dimissió la va presentar al Conseller Buch dimecres passat, a les portes de possibles concentracions i protestes per l'1 d'octubre i per la sentència del Procés.

A Presidència neguitegen les càrregues policials de la Brimo i els tuits que les critiquen, un neguit que es va fer evident en el viatge del President Torra a Eslovènia, el desembre de l'any passat. Va ser, aquesta, la primera gran crisi entre el Govern i el Departament d'Interior. 

Els Mossos, en alerta

El relleu arriba la vigilia de l'1 d'octubre i només uns dies després que el conseller Buch destituís la cap de comunicació d'Interior, Joana Vallès, per com es va comunicar que els Mossos podrien fer servir gas pebre per dissoldre manifestacions.

Precisament, els Mossos han elevat el nivell d'alerta pel risc d'aldarulls en el segon aniversari de l'1 d'octubre. Entre d'altres es reforçarà la presència policial a les seus judicials i polítiques, a la Delegació del govern espanyol a Catalunya i als punts on hi hagi previstes manifestacions.

La decisió s'ha pres perquè la Comissaria General dels Mossos considera que hi ha un alt risc de conflictivitat en la jornada d'aquest dimarts. Es tracta del dispositiu Minerva i entre altres coses implicarà que recursos d'ordre públic, com ara la brigada mòbil i els ARRO, estiguin avisats en previsió de possibles aldarulls.

Etapa convulsa als Mossos

El ja dimitit Andreu Martínez va assumir el càrrec fa 15 mesos en substitució de Pere Soler, director general dels Mossos entre el juliol i l'octubre de 2017, i per tant, durant el referèndum de l'1 d'octubre. Soler va ser cessat per l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i ara està processat a l'Audiència Nacional pel paper dels Mossos durant el referèndum, juntament amb el major Josep Lluís Trapero.

Però no ha estat l'únic canvi a la policia catalana en els últims mesos. La conselleria d'Interior va destituir aquest mes de juny Miquel Esquius al capdavant dels Mossos i va ser substituït per Eduard Sallent. El conseller Buch va justificar llavors el relleu del comissari en cap perquè ja assegurava que s'havia recuperat la confiança en el cos després del 155 i calien, va dir, noves visions per encarar nous reptes.