Centenars de nenes birmanes són comprades i violades a la Xina per tenir fills

Centenars de dones birmanes són comprades als camps de refugiats de Kachin i Shan, estats del nord de Birmània, i portades a la Xina. Allà, els seus compradors les mantenen tancades i les violen periòdicament fins que queden embarassades. El captor i violador es queda amb el fill.

L'ONG Human Rights Watch ha denunciat aquest fet. En un estudi que s'ha donat a conèixer aquesta setmana, l'entitat denuncia la venda de dones birmanes a ciutadans xinesos per procrear. A l'informe, titulat "Dona'ns el nadó i et deixem marxar", algunes víctimes d'aquest esclavatge expliquen el malson de la seva venda a la xarxa que trafica amb persones i el seu captiveri.

L'informe recull el testimoni de 37 víctimes d'aquesta xarxa de tràfic de dones. Una d'elles és Seng Moon. Un familiar la va vendre a un ciutadà xinès que la va tenir tancada i lligada durant mesos i que la violava periòdicament. Quan va quedar embarassada i va manifestar la seva voluntat de tornar a Birmània, l'home li va dir que no li posaria impediments per marxar, però que el nen se'l quedava ell.

És un relat que repeteixen les supervivents que aconsegueixen fugir dels abusos i del captiveri: els captors estan més interessats a tenir un fill que una esposa.

Human Rights Watch ha publicat un vídeo a YouTube amb el testimoni d'algunes d'aquestes nenes:

Una Xina sense dones en edat de procrear

Un drama humà producte de la descompensació entre la població masculina i femenina en edat reproductiva a la Xina. La bretxa entre homes i dones de 15 a 29 anys augmenta per la preferència pel sexe masculí fruit de la política de fill únic que va imposar el govern xinès entre 1979 i 2015. Algunes estimacions donen una xifra d'entre 30 i 40 milions més d'homes que de dones en aquesta franja d'edat.

Un problema demogràfic que té una dura conseqüència directa: el tràfic de dones d'altres països de la zona per procrear. Milers de famílies xineses opten per comprar nenes i dones a xarxes de traficants per una xifra que fluctua entre els 3.000 i els 13.000 dòlars.

L'informe de Human Rights Watch recull el testimoni de desenes de nenes venudes a homes de la Xina per tenir fills (HRW)

Víctimes de les xarxes de tràfic de persones

A elles els prometen una feina a l'altra banda de la frontera. Però després relaten que les van drogar en el camí i que es van despertar lligades en una habitació tancada. Sense rastre de la feina promesa i sense poder-se comunicar amb algú que els doni un cop de mà, aquestes dones es veuen sotmeses a la voluntat del comprador.

La comissió de Drets Humans de Birmània n'ha registrat 226 casos l'any 2017, però les ONGs que treballen a la zona creuen que la xifra pot ser molt més gran.

L'informe de Human Rights Watch denuncia la violència a què estan sotmeses les dones desplaçades als camps de refugiats del nord de Birmània. L'any 2011, el govern birmà va posar fi a l'alto el foc i va reprendre els atacs contra els grups que demanen la independència de Kachin. Aquest fet va obligar més de 100.000 persones, la majoria dones i nens, a desplaçar-se fins als camps de refugiats pròxims a la frontera xinesa. Els homes són al front.