Biden es juga la majoria i Trump pot aplanar-se el retorn en les eleccions de mig mandat

Els nord-americans voten aquest dimarts en unes eleccions de mig mandat en què està en joc la segona part del mandat de Joe Biden i que seran un termòmetre decisiu per a l'eventual retorn de Donald Trump.

Els comicis han de renovar la Cambra de Representants, amb 435 congressistes i ara de majoria demòcrata, i un terç del Senat (35 dels 100 senadors), repartit ara a parts iguals entre demòcrates i republicans.

Hi ha sondejos que indiquen que els republicans aconseguiran ara la majoria a la cambra baixa i que, al Senat, els resultats serien més ajustats, però no es descarta que hi hagi sorpreses.

Els primers col·legis electorals han obert i s'han vist cues en alguns locals. Queda la jornada per endavant, però tant els mitjans nord-americans com les agències de notícies adverteixen que és molt probable que els resultats vagin per llarg. 
 

Es pot complicar el final de mandat de Biden

El president dels Estats Units, Joe Biden, arriba a la cita en hores baixes.

Segons el web d'enquestes FiveThirtyEight, el 53,1 % dels ciutadans en suspenen la gestió i només el 42,1% considera que està fent bona feina.

En un escenari polític encara marcat per les acusacions de frau i l'assalt al Capitoli, Biden ha considerat que les "midterms" han de servir per defensar la democràcia:

"Afrontem un punt d'inflexió, un d'aquells moments que tenen lloc cada tres o quatre generacions. Sabem que la democràcia està en risc i que és el moment de defensar-la."

El resultat de les eleccions condicionarà el final de mandat del dirigent demòcrata. Si perd la majoria al Congrés --que engloba tant la Cambra de Representants com el Senat-- toparà amb una barrera per tirar endavant qualsevol llei nova.

En el tancament de la campanya, Biden ha fet saber que confia en una victòria al Senat, però ha reconegut que els demòcrates ho tenen difícil per conservar la majoria a la Cambra de Representants.

Trump farà la setmana que ve un "gran anunci"

Per la seva banda, l'expresident Donald Trump, que continua sense reconèixer el resultat de les eleccions de 2020, confia plenament en una victòria republicana a les dues cambres.

Si és així, s'aplanarà el camí perquè es torni a postular com a candidat per a les presidencials del 2024.

S'especulava amb un anunci aquest mateix dilluns, però Trump només ha insinuat que la setmana que ve, el 15 de novembre, farà un "gran anunci" de la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida.

Trump no ha volgut concretar res més, però, des d'un míting a Ohio, ha deixat clar que té la vista posada a la Casa Blanca:

"Aquest és l'any en què recuperarem la Cambra de Representants i el Senat i, el més important, el 2024 recuperarem la nostra magnífica Casa Blanca."

Els republicans han anunciat que, si recuperen la Cambra de Representants, revertiran totes les iniciatives demòcrates d'aquests dos anys, retallaran despeses i capgiraran totes les comissions d'investigació, començant per la que investiga l'assalt al Capitoli.

El fantasma de la violència i els resultats qüestionats

En aquestes eleccions hi ha el temor que els trumpistes tornin a qüestionar el procés electoral, fins i tot amb violència, encara que la Casa Blanca no ha informat de cap amenaça específica.

Una mostra del clima enrarit ha estat el recent atac al marit de la president del Congrés nord-americà, Nancy Pelosi. L'assalt  va acabar amb Paul Pelosi amb una fractura al crani i ferides al braç i a les mans. Aquest dilluns, Trump es va referir a Nancy Pelosi com a "animal", afirmació que els simpatitzants de l'expresident van respondre amb una ovació. "Em va obrir un procés de destitució dues vegades per res", va afegir.

Als llocs més disputats, els resultats podrien trigar dies i la Casa Blanca ha explicat que podria haver-hi retards.

Als Estats Units no hi ha una autoritat electoral central, sinó que les secretaries d'estat de cadascun dels 50 estats del país són responsables del recompte de vots.

Com que el procés és lent, els grans mitjans de comunicació, com la CNN o  The New York Times, s'encarreguen de declarar quin candidat ha guanyat la contesa, a partir del dictamen d'especialistes que analitzen les dades que arriben des de cada lloc.

El Departament de Justícia enviarà observadors a 64 jurisdiccions de 24 estats per garantir que es compleix el dret de vot i vigilar el desenvolupament dels comicis.